126 aC

Infotaula nombre126 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià126 aC (cxxvi aC)
Islàmic770 aH – 769 aH
Xinès2571 – 2572
Hebreu3635 – 3636
Calendaris hindús-70 – -69 (Vikram Samvat)
2976 – 2977 (Kali Yuga)
Persa747 BP – 746 BP
Armeni-
Rúnic125
Ab urbe condita628
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
150 aC 140 aC 130 aC - 120 aC - 110 aC 100 aC 90 aC
Anys
129 aC 128 aC 127 aC - 126 aC - 125 aC 124 aC 123 aC

El 126 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Lèpid i Orestes o també any 628 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «126 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

Imperi Selèucida

  • Alexandre II Zabinas, amb suport dels egipcis i dels jueus, entra a Síria, derrota Demetri II, usurpa el tron i es proclama rei. Demetri fuig a Tir, una de les ciutats de Fenícia que encara li eren lleials, però la ciutat cau en mans d'Alexandre II junt amb altres ciutats fenícies. Fa presoner a Demetri, que és enverinat per la seva muller Cleòpatra Tea junt amb el seu fill Seleuc V Filomètor.[2][3]
  • Seleuc V Filomètor, el fill gran de Demetri II Nicàtor i de Cleòpatra Tea, a la mort del seu pare es proclama rei de l'Imperi Selèucida, oposant-se a Alexandre II Zabinas, però la seva mare, que havia matat Demetri, s'indigna de que s'hagi proclamat rei sense reconèixer la seva autoritat i prova de matar-lo. Sembla que Cleòpatra Tea mata també al seu fill quasi immediatament i proclama rei a un altre fill amb el nom d'Antíoc VIII Grif, però alguns autors atribueixen a Seleuc un mandat d'un any.[4]

República Romana

  • Marc Emili Lèpid i Luci Aureli Orestes són elegits cònsols.[5]
  • Mani Aquil·li, que era cònsol l'any 129 aC i havia posar fi a la guerra contra Aristònic de Pèrgam va portar Aristònic a Roma, però no és fins aquest any que rep finalment els honors del triomf per les seves victòries a Àsia, ja que en tornar a Roma, Publi Corneli Lèntul l'acusa d'una mala administració a la seva província. És absolt després de subornar els jutges.[6][7]

Sardenya

  • El Senat envia al cònsol Orestes a Sardenya (Sardinia) per sotmetre als habitants de l'illa que s'havien revoltat contra Roma.
  • Amb Orestes serveixen a Sardenya Gai Semproni Grac com a qüestor i Marc Emili Escaure.[8]

Xina

  • El general i diplomàtic Zhang Qian torna d'una missió d'exploració a l'Àsia Central. Amb aquesta exploració s'inicia l'obertura de la Ruta de la seda que connecta la Xina amb el Mediterrani. Zhang Qian descriu Ferganà, la Sogdiana (Samarcanda) i la Bactriana, els territoris dels Wu-sun, dels Yuezhi i dels Aorses, i esmenta els Parts i l'Índia. Porta vinyes d'Uzbekistan, però el vi només té un us medicinal.[9]

Naixements

Necrològiques

Referències

  1. ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-150. ISBN 9780931464508. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXIX, 1, 2
  3. ↑ Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XIII, 9, 10
  4. ↑ Seleucus V a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 775
  5. ↑ Ciceró. Brutus, 28
  6. ↑ Luci Anneu Flor. Epitome de Gestis Romanorum, II, 20
  7. ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVI, 4
  8. ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Gai Grac, XX, 1, 2
  9. ↑ Lelièvre, Dominique. Voyageurs chinois à la découverte du monde: de l'Antiquité au XIXe siècle. Ginebra: Olizane, 2004, p. 37-38. ISBN 9782880863111. 
  10. ↑ The Encyclopædia Britannica a dictionary of arts, sciences, literature and general information Vol. 23. Cambridge: Cambridge University Press, 1911, p. 725.