Aldo Andreotti
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 març 1924 Florència (Itàlia) |
Mort | 21 febrer 1980 (55 anys) Pisa (Itàlia) |
Sepultura | Església de San Francesco, Pisa, 2on altar, dreta 43° 43′ 08″ N, 10° 24′ 24″ E / 43.71875°N,10.40675°E / 43.71875; 10.40675 |
Grup ètnic | Jueus |
Formació | Universitat de Roma La Sapienza (1947–1950) Scuola Normale Superiore de Pisa - Diploma de Llicenciatura de l'SNS (1945–1947) Universitat de Lausana (1943–1945) Scuola Normale Superiore de Pisa (1942–1943) |
Tesi acadèmica | Un'applicazione di un teorema di Cecioni ad un problema di rappresentazione conforme (1947 ) |
Director de tesi | Francesco Severi i Francesco Cecioni |
Activitat | |
Camp de treball | Equació diferencial en derivades parcials, geometria algebraica, anàlisi complexa i matemàtiques |
Lloc de treball | Pisa |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Pisa (1956–1980) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1951–1951) Universitat de Torí (1951–1956) |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Sergio Spagnolo i Gregory Fredricks |
Família | |
Cònjuge | Barbara Wilkinson Jenkins |
Pares | Libero Andreotti i Margherita Carpi |
Premis
|
Aldo Andreotti (Florència, 15 de març de 1924 - Pisa, 21 de febrer de 1980) va ser un matemàtic italià.
Vida i obra
Andreotti va néixer a Florència, fill d'un escultor jueu i nebot, per part de mare, d'un pintor i va rebre una esmerada educació. El 1942 va ingressar a la Scuola Normale Superiore de Pisa, però l'any següent va haver d'abandonar el seu país per la persecució feixista antisemita, tot i que ell era un fervent catòlic. Després d'uns anys a Lausana (Suïssa), on va assistir a classes de Georges de Rham i de Beno Eckmann, va retornar a Pisa per reprendre els estudis i es va doctorar el 1947.[1] Els anys següents va estar a la Universitat de Roma La Sapienza, en la qual va ser assistent del professor Francesco Severi.[2]
Després d'una breu estança a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, va ser professor de geometria a la universitat de Torí des de 1951 fins a 1956.[3] El 1950 va tornar a Pisa per a ser professor d'àlgebra a la universitat d'aquesta ciutat,[4] en la qual va morir prematurament el 1980. Va ser enterrat a l'església de San Francesco de Pisa,[5] sota una làpida dissenyada per l'escultor Mario Bertini.[6]
Les seves obres escollides, van ser editades en tres volums pels seus col·legues i deixebles de la Scuola Normale entre 1992 i 1999.[7] La seva obra matemàtica, que es compon de més d'un centenar de publicacions,[8] versa sobre molt diversos camps, però en la seva etapa final es va centrar en l'estudi de la teoria general dels operadors diferencials parcials.[9] A ell se li deuen la "resurrecció" el 1952 del teorema de Torelli, que havia estat oblidat durant anys,[10] o els teoremes d'Andreotti-Grauert o d'Andreotti-Vesentini.[11]
Referències
- ↑ Parlangeli, 2019, p. 66.
- ↑ Salmon, 2011, p. 288.
- ↑ Salmon, 2011, p. 290.
- ↑ Salmon, 2011, p. 294.
- ↑ Huckleberry, 2011, p. 308.
- ↑ Tani, 2012, p. 342-345.
- ↑ Andreotti, 1999, p. 1 i ss.
- ↑ Editors, 1981, p. 7-15.
- ↑ Nacinovich, 2011, p. 301.
- ↑ Maurin, 1997, p. 437.
- ↑ Hill, 2011, p. 295.
Bibliografia
- Andreotti, Aldo. Selecta di opere (en italià). Scuola Normale Superiore, 1999.
- Editors «List of publications by Aldo Andreotti» (en anglès). Compositio Mathematica, Vol. 44, Num. 1-3, 1981, pàg. 7-15. ISSN: 0010-437X.
- Hill, C. Denson «Aldo Andreotti» (en anglès). Bollettino della Unione Matematica Italiana, Vol. 44, Num. 2, 2011, pàg. 295-300. ISSN: 0392-4041.
- Huckleberry, Alan «Remembering Aldo Andreotti» (en anglès). Bollettino della Unione Matematica Italiana, Vol. 44, Num. 2, 2011, pàg. 307-309. ISSN: 0392-4041.
- Maurin, Krzysztof. The Riemann Legacy (en anglès). Springer, 1997. ISBN 978-90-481-4876-9.
- Nacinovich, Mauro «The Contribution of A. Andreotti to the Theory of Complexes of p.d.o.'s» (en anglès). Bollettino della Unione Matematica Italiana, Vol. 44, Num. 2, 2011, pàg. 301-306. ISSN: 0392-4041.
- Parlangeli, Andrea. A Pure Soul (en anglès). Springer, 2019. ISBN 978-3-030-05302-4.
- Salmon, Paolo «The Contribution of Aldo Andreotti to the Study of Algebra in Italy Around 1950» (en anglès). Bollettino della Unione Matematica Italiana, Vol. 44, Num. 2, 2011, pàg. 285-294. ISSN: 0392-4041.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Aldo Andreotti» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Muñoz García, Amelia. «La geometría del italiano Aldo Andreotti» (en castellà). Radio Sefarad. [Consulta: 20 maig 2023].
- Tani, Franco. «Mario Bertini - Scultore Pisano» (en italià). Università di Pisa, 2012. [Consulta: 20 maig 2023].
- «Aldo Andreotti» (en italià). MatePristem - Università Bocconi. [Consulta: 20 maig 2023].