Amutria

Infotaula de geografia físicaAmutria
TipusCastrum, assentament humà i estructura romana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaValea Perilor (Romania) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióValea Perilor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 44° 50′ N, 22° 55′ E / 44.83°N,22.91°E / 44.83; 22.91
Dades i xifres
Patrimoni nacional de Romania
IdentificadorGJ-I-s-B-09155
Amutria a la Tabula Peutingeriana (centre superior)

Amutria (Amutrion, Amutrium, Admutrium,[1] Ad Mutrium, Ad Mutriam, grec antic: Ἀμούτριον[2] ) va ser una ciutat dacia propera al Danubi i inclosa a la xarxa viària romana, després de la conquesta de Dàcia.

El nom és homònim amb l'antic nom del proper riu Motru. La seva possible posició a la cruïlla d'aquest riu li dona una certa importància.[3]

Fonts antigues

Geografia de Ptolemeu

Amutria s'esmenta a la Geographia de Ptolemeu (c. 150 dC) en la forma Amutrion (grec antic: Ἀμούτριον) com a ciutat dacia important, a 50° 00' de latitud N i 44° 45' de longitud E (tingueu en compte que va utilitzar un meridià diferent i alguns dels seus càlculs estaven desactivats[4]). Es troba en una carretera entre Drubetis i Potulatensioi.[3]

Tabula Peutingeriana

Amutria també és representada a la Tabula Peutingeriana (segle II dC) entre Drubetis i Pelendava, en una de les tres carreteres construïdes per l'emperador Trajà a Dàcia. La carretera connectava amb la Via Trajana i probablement travessava el pont de Trajà sobre el Danubi.[5] La ubicació correspon a l'esmentada per Ptolemeu.

Etimologia

L'arqueòleg i historiador romanès Grigore Tocilescu, assumeix que Amutria s'hauria de llegir Ad-mutriam, Ad Mutriam o Ad Mutrium, que significa per/al Mutrium (Motru) .[6] El modern lingüista romanès Sorin Olteanu també està suggerint la forma Ad Mutrius, amb Mutrius possiblement el nom antic del riu Motru.[7]

Ubicació

Amutria es troba hipotèticament en un dels llocs següents a Oltènia (sud-oest de Romania):

Valea Perilor/Cătunele

Basant-se en l'estudi arqueològic i les excavacions realitzades a Cătunele el 1885,[8] 1973, i més tard el 1981-84, es va descobrir un castrum romà i un assentament civil.[9]

El castrum es troba al poble de Valea Perilor, en una terrassa al·luvial del riu Motru, a uns 130 metres de l'autopista que uneix les modernes ciutats de Motru i Baia de Aramă. Limita a l'est amb el riu Chivădarul i tenia la intenció de supervisar la regió muntanyosa de Valea Motrului habitada per una gran població dacia.[9]

El jaciment arqueològic està catalogat com Chivadarul (codi LMI GJ-IsB-09155 ) per l' Institut Nacional Romanès de Monuments Històrics a la Llista de monuments històrics de Romania .[10]

La forma del castrum és rectangular amb les cantonades arrodonides, amb unes dimensions de 156 x 114 m 2 .[11] El castum està alineat longitudinalment amb l'eix nord-sud, amb la Porta Praetoria al costat sud.[9]

La primera investigació sistemàtica es va fer l'any 1973 pel Museu de la Regió de les Portes de Ferro de Drobeta-Turnu Severin i l' Institut d'Arqueologia de Bucarest i després va continuar durant 1981-1984, realitzada pel Museu del Comtat de Gorj en col·laboració amb l'Institut d'Arqueologia de Bucarest.[9]

Al territori del castrum es van descobrir molts fragments d'origen romà i daci, fet que indica que els dacis havien conviscut amb soldats i colons romans. Una part de la ceràmica dacia era feta a mà, mentre que d'altres es treballaven a la roda. Aquestes dues poblacions -dacis i romans van formar l' etnogènesi del poble romanès i les proves arqueològiques avalen aquest fet.[9]

Un descobriment important pel que fa a la cronologia d'aquest castrum és una moneda romana emesa per l'emperador Galien (c. 218 dC – 268 dC), que representava la seva dona, Salonina. Això és un gran indici que el castrum encara estava sota control romà en temps de Galien i que probablement va ser abandonat només durant la retirada de Dàcia durant Aurelià (271 – 275 dC).[9]

També va ser el lloc del descobriment d'un signum militare en forma de mà de bronze, amb una representació de la deessa Victòria a la punta dels dits. L'objecte es conserva al Museu de la Regió de les Portes de Ferro.[9]

Les excavacions anteriors de 1885 van portar a altres descobriments, incloent monedes d' Alexandre Sever, fletxes i anells amb inscripcions.[8]

Al nord i a l'est del castrum, hi havia els canabae (assentaments civils romans), que s'estenia en una àrea d'uns 20 ha.[9]

També es va identificar una via romana (Via Romana). La carretera connectava aquest lloc amb Castrum Pinoasa, passant pels moderns pobles de Glogova i Apa Neagră, dirigint-se després cap al riu Tismana .[9]

Botoșești-Paia

Localitzar Amutria a Botoșești, un jaciment amb evidències molt riques de presència romana, té un problema: no es troba al costat del riu Motru i no encaixa amb la connexió del topònim Ad Mutrium .[12]

Tanmateix, hi ha dos jaciments arqueològics importants catalogats per l'Institut Nacional Romanès de Monuments Històrics: Cetatea Micului (codi LMI DJ-IsB-07875 ), una fortalesa dacia de finals del període La Tène (segle I dC) i Piscul cazacilor (codi LMI DJ) . -IsB-07876 ) jaciment que inclou una fortalesa dacia (època La Tène) i un assentament daco-romà (segles II - IV).[13]

Piscul Cazacilor és una àrea enorme (més de dos quilòmetres de llarg) amb lots d'artefactes romans, com ara ceràmica, maons i pedres tallades. El jaciment està situat al terç nord del turó Piscul Cazacilor, i també a la riba esquerra del riu Paia, al nord del jaciment principal. Sent potser una estació, inclou l'antiga via romana que connecta Drobeta amb Pelendava, situada prop de la carretera moderna que ve de Botosesti Paia al nord.[14]

Entre les troballes arqueològiques al riu Paia, hi ha constància del culte mitraic practicat també a Dàcia.[15] S'ha recuperat una placa votiva, amb una inscripció de la qual només es pot llegir gentilicium Valerius, probablement un servus villicus (esclau).[16]

Un altre descobriment és una bona qualitat 9 Estatueta de bronze de cm que representa Mercuri, el déu del comerç, amb els cabells en meixos, petites ales als cabells i una corona (no petasus) al cap. Està dret amb el seu pes a la cama dreta, mentre el cap s'inclina lleugerament cap a la dreta. El braç dret penja al llarg del cos. Es pot veure una cantonada del mantell a l'espatlla esquerra, penjada al llarg del braç i plegada a l'avantbraç. L'estatueta es troba a l'inventari del Museu de la Regió de les Portes de Ferro.[17]

Gura Motrului/Butoiești

El periodista i historiador romanès Petru Broșteanu, així com altres autors,[3] van situar Amutria a Gura Motrului, que en romanès significa literalment la desembocadura del riu Motru, basant-se en mesures fetes amb Tabula Peutingeriana i altres fonts.[18] La ubicació també encaixa bé amb la interpretació Ad Mutrium del nom.

Les investigacions arqueològiques a Butoiești el 1884 van revelar rastres de la civilització romana.[19]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Pippidi, 1976, p. 17.
  2. ↑ Nobbe, 1845, p. 10.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Schütte, 1917, p. 96.
  4. ↑ Livieratos et al., 2008, p. 22-39.
  5. ↑ Smith, 1854, p. 744.
  6. ↑ Tocilescu, 1880.
  7. ↑ Olteanu.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Diaconovich, 1898, p. 758.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 Calotoiu, 2010.
  10. ↑ LIM Gorj, 2004, p. 7.
  11. ↑ Matei, 2006, p. 69.
  12. ↑ Tudor, 1958, p. 45.
  13. ↑ LIM Gorj, 2004, p. 2.
  14. ↑ Gheorghe, 2009.
  15. ↑ Jitărel, 2005, p. 217.
  16. ↑ Jitărel, 2005, p. 212.
  17. ↑ Ţeposu-Marinescu, 2003.
  18. ↑ Broșteanu, 1891, p. 166-167.
  19. ↑ Tudor, 1958, p. 44.

Bibliografia

  • Broșteanu, Petru «Charta lumii de Castoriu, seu așa numita Tabula Peutingeriana» (en romanès). Transilvania. Editura Asociațiunei transilvane [Sibiu, Romania], 22, 6, 15-06-1891. Arxivat de l'original el 10 març 2012. ISSN: 0255-0539.
  • Calotoiu, Gheorghe. «Castrul şi aşezarea civilă romană de la Cătunele» (en romanès). verticalonline.ro, 04-08-2010. Arxivat de l'original el 31 agost 2010. [Consulta: 29 desembre 2010].
  • Diaconovich, Corneliu. «Enciclopedia română: Publicată din insărcinarea și sub auspiciile Asociațiunii pentru literatura română și cultura». A: Enciclopedia româna (en romanès). 1. Sibiu: W. Krafft, 1898. 
  • Gheorghe, Adrian. «Piscul Cazacilor». Alexis Project, 17-10-2009. Arxivat de l'original el 25 juliol 2011. [Consulta: 31 desembre 2010].
  • Jitărel, Alin «Social Aspects of Mithraic Cult in Dacia» (en ro, en). Analele Banatului, Seria Arheologie-Istorie (The Annals of Banat). Editura Grafite [[[Timișoara]], Romania], 2005. Arxivat de l'original el 10 febrer 2012. ISSN: 1221-678X.
  • Livieratos, Evangelos; Tsorlini, Angeliki; Boutoura, Chryssoula; Manoledakis, Manolis «Ptolemy's Geographia in digits». E-Perimetron, 3, 1, 2008. ISSN: 1790-3769.
  • Matei, Dan «Trupe fara castre, castre fara trupe în Dacia (Troops without castra, castra without troops in Dacia)» (en ro, en). Buletinul Cercurilor Ştiinţifice Studenţesti, Arheologie - Istorie - Muzeologie. Universitatea "1 Decembrie 1918" Alba Iulia [[[Alba-Iulia]], Romania], 12, 2006, pàg. 55–70. Arxivat de l'original el 2012-03-06. ISSN: 1454-8097.
  • Nobbe, Karl Friedrich August. Claudii Ptolemaei geographia (en grc, la). 3. Leipzig: Lipsiae, Sumptibus et typis Caroli Tauchnitii, 1845. 
  • Olteanu, Sorin. «Linguae Thraco-Daco-Moesorum» (en ro, en). Arxivat de l'original el 9 març 2008. [Consulta: 10 gener 2010].
  • «Dictionar de istorie veche a României: (Paleolitic-sec.X)». A: Dionisie M. Pippidi. Dicţionar de istorie veche a României: (paleolitic - sec. X) (Dictionary of Romanian Old History) (en romanès). Bucharest: Editura ştiinţifică şi enciclopedică, 1976. 
  • Schütte, Gudmund. Ptolemy's maps of northern Europe: a reconstruction of the prototypes. Copenhaguen: H. Hagerup, 1917. 
  • «Dacia». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman geography. 1. Boston: Little, Brown & Co., 1854. 
  • Tocilescu, Grigore George. Dacia înainte de Romani (Dacia before Romans) (en romanès), 1880. 
  • Tudor, Dumitru. Oltenia romană (Roman Oltenia) (en romanès). Bucharest: Editura Ştiinţifică, 1958. 
  • Ţeposu-Marinescu, Lucia. «Mercury Statuettes». Anthropomorphic Bronze Statuettes from Dacia. Bucharest, Romania: cIMeC - Institutul de Memorie Culturală (Institute for Cultural Memory), 2003. Arxivat de l'original el 17 març 2012. [Consulta: 2 gener 2010].
  • «Lista Monumentelelor Istorice, Judeţul Dolj (List of Historical Monuments in Dolj County)» (en romanès). Lista Monumentelelor Istorice (List of Romanian Historical Monuments). Institutul Naţional al Monumentelor Istorice (Romanian National Institute of Historical Monuments) [Bucharest, Romania], 2004. Arxivat de l'original el 2012-03-16.
  • «Lista Monumentelelor Istorice, Judeţul Gorj (List of Historical Monuments in Gorj County)» (en romanès). Lista Monumentelelor Istorice (List of Romanian Historical Monuments). Institutul Naţional al Monumentelor Istorice (Romanian National Institute of Historical Monuments) [Bucharest, Romania], 2004. Arxivat de l'original el 2011-10-09.

Bibliografia addicional

  • Piscul Cazacilor at Alexis Project Arxivat 2011-07-25 a Wayback Machine.
  • Mapping and assessment of historical monuments, sites in Dolj County at Alexis Project Arxivat 2012-01-16 a Wayback Machine.
  • Geografia de Ptolemeu a LacusCurtius - Llibre III, Capítol 8 Localització de Dàcia (del novè mapa d'Europa) (traducció a l'anglès, incompleta)
  • Castrele romane din Gorj lasate en paragina (romanès)
  • Fortaleses dacies, assentaments i castra romana de Romania: Google Maps / Google Earth[Enllaç no actiu]