Antonio María Barbieri
Biografia | |||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (es) Antonio María Alfredo Barbieri 12 octubre 1892 Montevideo (Uruguai) | ||||||||||||||||||||||||
Mort | 6 juliol 1979 (86 anys) Montevideo (Uruguai) | ||||||||||||||||||||||||
Sepultura | Catedral Metropolitana de Montevideo | ||||||||||||||||||||||||
Arquebisbe de Montevideo | |||||||||||||||||||||||||
20 de novembre de 1940 – 17 de novembre de 1976 | |||||||||||||||||||||||||
← Giovanni Francesco Aragone Carlos Parteli Keller → | |||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Uruguai | ||||||||||||||||||||||||
Religió | Catolicisme | ||||||||||||||||||||||||
Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana | ||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||
Ocupació | bisbe catòlic (1936–), sacerdot catòlic (1921–) | ||||||||||||||||||||||||
Orde religiós | Orde dels Frares Menors Caputxins | ||||||||||||||||||||||||
Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 1921 | ||||||||||||||||||||||||
Consagració | 8 de novembre de 1936 per Filippo Cortesi | ||||||||||||||||||||||||
Proclamació cardenalícia | 15 de desembre de 1958 per Joan XXIII Cardenal prevere de San Crisogono | ||||||||||||||||||||||||
Instrument | Violí | ||||||||||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||||||||||
19 juny 1963 | conclave de 1963 | ||||||||||||||||||||||||
Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Antonio María Barbieri (Montevideo, 12 d'octubre de 1892 – ibídem, 6 de juliol de 1979) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic uruguaià.[1]
Biografia
Nascut a Montevideo el 1892, Barbieri va ser batejat amb el nom d'Alfredo. El 1913 va entrar a l'Orde dels Frares Menors Caputxins. Després de continuar la seva formació a Itàlia, Barbieri va adoptar el nom d'Antonio María. El 1921 va ser ordenat sacerdot i va obtenir el seu doctorat en teologia el juliol de 1923. No va acceptar el càrrec de professor a la prestigiosa universitat romana i va decidir tornar a l'Uruguai.
El 1936, Barbieri va ser nomenat bisbe coadjutor de Montevideo. Va rebre la consagració episcopal el 8 de novembre del mateix any. El 1940 va esdevenir el tercer arquebisbe de Montevideo. Tenia un programa de ràdio i va contribuir com a professor d'història i com a assagista.
El 15 de desembre de 1958 va ser nomenat cardenal pel papa Joan XXIII. Com a cardenal, va participar activament al Concili del Vaticà II. Va deixar el càrrec d'arquebisbe de Montevideo el 1976 després de 35 anys de servei.[2]
Va morir a Montevideo el 1979 als 86 anys.
Referències
Enllaços externs
- Biografia Arxivat 2014-08-26 a Wayback Machine. a la pàgina web Cardinals de Salvador Miranda (anglès)
Precedit per: Giovanni Francesco Aragone | Arquebisbe de Montevideo 1940 – 1976 | Succeït per: Carlos Parteli Keller |