Antropologia ontològica
L'Antropologia ontològica és un corrent teòric i metodològic de l'antropologia que defèn que la recerca antropològica s'ocupe del món a què es refereix una cultura i no el «com».[1] Malgrat que es divideix en dos corrents, aquestes tenen prou característiques en comú per definir un moviment.[2]
Es va anar gestant des de la dècada de 1990 fins que va es va consolidar al 2013 a la reunió anual d'American Anthropological Association. Els autors fundadors són Philippe Descola i Eduardo Viveiros de Castro.[1] Aquest interès destacat ha sigut anomenat per alguns com el "gir ontològic".[3] Els autors posteriors als fundadors que destaquen són Martin Holbraad, Morten Pedersen i Rane Willerslev.[4]
Característiques
Els dos corrents de l'antropologia ontològica són el corrent representat per Philippe Descola i el representat per Eduardo Viveiros de Castro.[2]
El punt principal del que parteix l'antropologia de les ontologies és el rebuig de la distinció Natura/Cultura com a oposició conceptual.[5] P. Descola defineix naturalesa com una construcció que classificar-se segons un sistema animista, sistema totèmic, el naturalisme i l'analogisme.[6] Eduardo Viveiros de Castro accepta un multinaturalisme que permet considerar, per exemple, una ontologia on l'oposició cultura/natura té característiques inverses a l'oposició occidental dotant a la cultura una naturalesa universal mentre que la natura és un aspecte relatiu.[7]
Quan l'antropologia ontològica aprofundeix en la distinció entre natura i cultura es parla d'estudis d'ontologia ecològica.[8]
Martin Holbraad enfocà el corrent en el mètode d'innovació conceptual al fer recerca tractant de construir ontologies a partir de l'altre (la cultura investigada) en compte d'investigar-la a partir de les pressuposicions sobre aquesta.[9] El mètode considerat per Holbraad és el mètode ontogràfic.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 González Varela, 2015, p. 41.
- ↑ 2,0 2,1 González Varela, 2015, p. 42.
- ↑ González Varela, 2015, p. 41, 47.
- ↑ González Varela, 2015, p. 46-47.
- ↑ González Varela, 2015, p. 43.
- ↑ González Varela, 2015, p. 42-43.
- ↑ González Varela, 2015, p. 45-46.
- ↑ González Varela, 2015, p. 47.
- ↑ González Varela, 2015, p. 47-48.
- ↑ González Varela, 2015, p. 48.
Bibliografia
- González Varela, Sergio Armando «Antropología y el estudio de las ontologías a principios del siglo XXI: sus problemáticas y desafíos para el análisis de la cultura». Estudios sobre las Culturas Contemporáneas, 21, 2015, pàg. 39-64.
- Bessire, Lucas; Bond, David «Ontological anthropology and the deferral of critique». American Ethnologist, 41, 3, agost 2014, pàg. 440–456. DOI: 10.1111/amet.12083.
- Paleček, Martin; Risjord, Mark «Relativism and the ontological turn within anthropology». Philosophy of the Social Sciences, 43, 1, 2013, pàg. 3-23.