Aquelarre de Cervera

Plantilla:Infotaula esdevenimentAquelarre de Cervera
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Correfoc a la plaça de Cal Racó
Map
 41° 40′ N, 1° 16′ E / 41.67°N,1.27°E / 41.67; 1.27
Tipusfestival Modifica el valor a Wikidata
Vigència1978 Modifica el valor a Wikidata - 
Interval de temps30 agost - 1r setembre 2024 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edicióQuaranta-sisena Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCervera (Segarra) Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorPaeria de Cervera Modifica el valor a Wikidata
ImpulsorEstrella Damm Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaquelarre.cat Modifica el valor a Wikidata

L'Aquelarre de Cervera és una festa tradicional celebrada a Cervera (la Segarra) l'últim cap de setmana d'agost des de 1978.[1] Cervera s'omple de correfocs, espectacles, màgia, esoterisme i bruixes. Els seus protagonistes són el Mascle Cabró i les seves dames, les bruixes. A més, els dies de l'Aquelarre s'organitzen activitats paral·leles com la Fira del Gran Boc, on s'ofereixen productes esotèrics i naturistes, o l'Aquerralet infantil, on els més petits fan una cercavila pels carrers centrals de Cervera amb disfresses fetes per ells mateixos.

L'edició de 2024 es durà a terme del 30 d'agost a l'1 de setembre.[2]

Història

L'origen de la festa es remunta a l'any 1978, moment en el qual l'Assemblea de Joves de Cervera va tenir problemes a l'hora de poder participar en l'organització de la festa de barri de Santa Anna i va ser llavors que van decidir que buscarien un bon emplaçament i crearien una festa nova. El lloc escollit va ser el Carreró de les Bruixes, i el nom definitiu va sorgir per una simple associació d'idees: una reunió de bruixes.

A principis de la dècada dels vuitanta, el grup d'animació La Matraca assumeix la gestió de la festa. Sota la seva direcció es crea la figura del Mascle Cabró i es desenvolupa una nova cercavila pel centre de la ciutat, des de la Universitat fins a la Plaça Major. A partir de 1985, moment en el qual la festa agafa rellevància, la Paeria de Cervera comença a encarregar-se de la gestió de l'Aquelarre juntament amb les entitats culturals de la ciutat. S'introdueix l'Escorreguda del Mascle Cabró dins la cercavila.

No fou fins a l'any 1998 que es creen dos pilars fonamentals de la festa: La Fira del Gran Boc i l'Aquelarret.[3]

Programació

Tot i que la festa de l'Aquelarre es du a terme el darrer cap de setmana d'agost, les entitats i organitzacions de la ciutat programen celebracions paral·leles durant la resta de la setmana, i divendres es dona el tret de sortida a la festa oficial amb la trobada de bestiari de Cervera i de les viles convidades.

Dimecres de Cendra

El Dimecres de Cendra és una celebració que recupera la ubicació inicial de l'Aquelarre al Carreró de les Bruixes i als seus voltants, incloent-hi espais com la plaça Sant Bernat i la costa del Pardal. Durant la nit es duen a terme activitats en els diferents espais i cellers de la zona. L'organització va a càrrec de l'Associació Cultural Dimecres de Cendra (ACDC).[4]

Dijous Gras

Durant el quart dia de la setmana de l'Aquelarre se celebra el Dijous Gras, una cercavila nocturna que posa èmfasi en la reivindicació feminista i la defensa de la llengua i on participen les dones de diverses entitats locals. Durant la matinada, es realitzen concerts i sessions de discjòqueis a la plaça del Fossar.[5]

Va començar l'any 2003 sota el nom d'Aquelarre Pubs i ha evolucionat any rere any fins a esdevenir la celebració actual, amb una participació exclusiva de dones des de 2007.[5]

Fruit d'aquesta festa s'ha creat el Capgròs d'en Fabià Pont i Pedrós, un destacat activista cultural, polític i social de Cervera que morí l'any 2014, i La Miliciana, una víbria amb el cap de lleona i cos de dona que simbolitza les lluitadores antifeixistes i feministes de la Guerra Civil espanyola. Tots dos projectes s'han finançat amb campanyes de micromecenatge a la plataforma Verkami.[6][7]

Divendres d'Aquelarre

Els actes oficials de l'Aquelarre comencen divendres amb la trobada de bestiari a la plaça de la Universitat i la cercavila pels carrers del centre de la ciutat per part de les colles locals i d'altres municipis convidades.[8]

Des de 2005, el Divendres d'Aquelarre també inclou un espectacle de percussió a càrrec del grup femení Band Tokades, format per una vintena de joves de Cervera i rodalia.[9] Aquesta actuació, que es realitza després de mitjanit, és coneguda per la seva originalitat i temàtica feminista.[10]

Dissabte d'Aquelarre

El dissabte a la tarda es du a terme l'Aquelarret, on els grups infantils i juvenils de cultura popular de Cervera, juntament amb colles de foc convidades, recorren els carrers fins a la Plaça Magdalena de Montclar. Allà, es realitzen rituals i balls, culminant amb una escumada que tanca la festa infantil.[11]

La nit és la part àlgida de la festa i es construeix entorn d'una història diferent cada any, que gira al voltant de figures mitològiques o llegendàries. Aquestes narracions s'utilitzen com a fil conductor per a tots els actes que tenen lloc durant la nit.

La celebració comença a les 23 hores amb l'Encesa de la Universitat, un espectacle de foc i pirotècnia que il·lumina la façana de l'edifici i la zona del públic, situada a la plaça de la Universitat. A continuació s'inicia la Baixada a Cal Racó, una cercavila amb la participació de diferents entitats de la ciutat i dels municipis convidats.

Poc després de mitjanit, la cercavila arriba a Cal Racó i s'inicia el Ball de la Polla, protagonitzat pel Ball de Diables de Cervera Carranquers. A les dues, es realitza la invocació i aparició del Mascle Cabró, la figura emblemàtica de la festa, seguida d'actuacions del ball de diables. Finalment, a les quatre de la matinada, es culmina la celebració amb l’escorreguda del Mascle Cabró i el Foqueral, on el foc torna a ser el protagonista.[12]

Fira del Gran Boc

Entrada de la Universitat amb el cartell de la fira.

Durant els tres dies de l'Aquelarre se celebra la Fira del Gran Boc, on es reuneixen comerciants i conferenciants esotèrics, artesans i tèxtils. També acull parades gastronòmiques, tallers, espectacles i teràpies alternatives.[13] La Fira es du a terme a l'interior de l'edifici de la Universitat.

Aquelarret

L’Aquelarret és la cercavila infantil i forma part dels actes oficials des del 1998.[14] El dissabte a la tarda la cercavila surt de la plaça Universitat i arriba a la plaça Magdalena de Montclar, on l'Astarot Júnior rep els nens, amb lluïment dels diferents grups infantils i escumada final.[15] El 2022 van ser les diablesses Sucbe i Lilath les que van rebre la comitiva.[16]

Referències

  1. Altarriba, Laia. Cada dia és festa: les 50 millors celebracions populars de Catalunya. Ara Llibres, 2002, p. 148. ISBN 849322961X. 
  2. «Aquelarre de Cervera». Aquelarre de Cervera. [Consulta: 30 juny 2024].
  3. «Història - Aquelarre de Cervera». [Consulta: 28 agost 2020].
  4. «Presentació del projecte del X Dimecres de Cendra en el marc de l'Aquelarre de Cervera» (en català). CUP Cervera. [Consulta: 26 agost 2024].
  5. 5,0 5,1 «La festa». Associació Seny Major. [Consulta: 26 agost 2024].
  6. «Capgròs d'en Fabià Pont Pedrós». Verkami. [Consulta: 26 agost 2024].
  7. Bonet, Carme. «Aquelarre 2018. Dijous gras. La Miliciana, la víbria de Cervera (1)», 25-08-2018. [Consulta: 23 agost 2023].
  8. «Foc». Aquelarre de Cervera. [Consulta: 26 agost 2024].
  9. «Band Tokades estrenaran nou espectacle a l’Aquelarre». Paeria de Cervera, 20-08-2024. [Consulta: 26 agost 2024].
  10. «‘Nü Shu’, l’espectacle de Divendres d’Aquelarre de Band Tokades». Aquelarre de Cervera, 27-05-2019. [Consulta: 26 agost 2024].
  11. «Aquelarret». Aquelarre de Cervera. [Consulta: 26 agost 2024].
  12. «Espectacle». Aquelarre de Cervera. [Consulta: 26 agost 2024].
  13. «Fira del Gran Boc». Aquelarre de Cervera. [Consulta: 28 agost 2020].
  14. «L'Aquelarre de Cervera 2022 presenta la programació i les novetats». Paeria de Cervera, 2022.
  15. «Aquelarre de Cervera 2022: Programa, concerts, mapa i tot el que has de saber de la festa més infernal». El Nacional, 23-08-2022.
  16. «Multitudinari Aquelarret a Cervera». Segre, 28-08-2022.

Enllaços externs

  • Aquelarre de Cervera
  • L'Aquelarre a firesfestes.cat
  • L'Aquelarre a femTurisme.cat
  • Vegeu aquesta plantilla
Festes patrimonials
d'interès nacional
Patum de Berga · Festa Major de Solsona · Festa Major de l'Arboç · Festes de Santa Tecla de Tarragona · Festa del Pi (Centelles) · Falles d'Isil · Festa Major de Sant Pere de Reus · Festa de Sant Antoni d'Ascó · Festa de Sant Sebastià del Pont de Suert · Carnaval de Vilanova i la Geltrú · Les Santes de Mataró · Festa Major de Vilafranca del Penedès · la Festa de la Fia-Faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola · Festes del Tura (Olot) · Processó i Dansa de la Mort de Verges · Festa Major de Sant Feliu de Pallerols · Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela (Valls) · Santíssim Misteri de Cervera · Festes de Sant Roc de Barcelona a la Plaça Nova · Festa dels Reis d'Igualada · Festa de Sant Roc d'Arenys de Mar · Corpus de Sitges · Festa i Romeria dels Fanalets de Sant Jaume de Lleida · Corpus Christi a Barcelona
Elements festius patrimonials
d'interès nacional
Festes tradicionals
d'interès nacional
Festa Major de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp · Festes Quinquennals d'Alcanar · Festes Quinquennals d'Ulldecona · Divendres Sant de la Selva del Camp · Enramades d'Arbúcies · Enramades de Sallent · Festa dels Traginers de Balsareny · Festa dels Tonis de Taradell · Festa dels Tonis de Santa Eugènia de Berga · Tres Tombs d'Igualada · Tres Tombs de Sant Antoni de Valls · Encamisada de Falset · La Dansa de Castellterçol i Ball del Ciri · Diada dels Raiers a la Pobla de Segur i el Pont de Claverol · Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà de Terri · Festa Major de Gràcia · Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges · Fira de la Candelera de Molins de Rei · La Passió d'Esparreguera · La Passió d'Olesa de Montserrat · Aplec del Caragol de Lleida · Festa dels Tonis de Manlleu
Elements festius tradicionals
d'interès nacional
Festes populars
d'interès cultural
Festes
catalogades
Elements festius
catalogats
Bases d'informació