Argumentació
Filosofia |
---|
Alguns filòsofs prestigiosos |
Història |
Antiga · Renaixentista (humanisme) · Moderna (Il·lustració) · Contemporània · Postmoderna |
Escoles i tradicions |
Sofística · Filosofia africana · Filosofia analítica · Aristotelisme · Filosofia budista · Pensament xinès · Filosofia cristiana (Agustianisme · Tomisme · Escotisme · Occamisme · Humanisme cristià) · Filosofia continental · Filosofia oriental · Filosofia egípcia · Existencialisme · Dogmatisme · Filosofia hel·lenística (Neoplatonisme) · Pensament de l'Índia (Hinduista · (Jaïnista) · Filosofia jueva (Judeoislàmiques) · Pragmatisme · Pensament islàmic · Filosofia llevantina (Filosofia iraniana) · Platonisme · Filosofia occidental |
Mètode d'investigació |
Maièutica · Experiment mental · Argumentació · |
Àrees d'estudi |
|
Contingut |
Absolut · Coneixement · Estètica · Ètica · Religió · Llenguatge · Ment · Sagrat · Valor · Virtut · Veritat · Consciència · Percepció · Desig · Existència · Mort · Cultura · Racionalitat · Sentit · Estat · Veritat · Voluntat · Felicitat · Llibertat · Responsabilitat · Justícia · Poder · Violència · Imaginació · Dret · Política · Història · Societat |
Conceptes |
|
Portal de filosofia |
Una argumentació és un conjunt ordenat de premisses relacionades a través de la lògica i regles d'inferència i procedimentals per a assolir i defendre conclusions o una tesi. S'empra en la ciència, el debat, la negociació, la persuasió, el diàleg i la conversa. Sovint es considera que una argumentació és un conjunt d'arguments en suport d'una tesi. Els autors van Eemeren, Grootendorst i Henkemans la defineixen com a "una activitat verbal, social i racional destinada a convèncer un crític raonable de l'acceptabilitat d'un punt de vista tot presentant una constel·lació de proposicions que justifiquen o refuten la proposició expressada en el punt de vista".[1][2]
No és sinònim de diàleg, sinó que en forma una subclasse, la dels diàlegs argumentatius. Segons Walton, entre els diàlegs argumentatius es troben els tipus següents: Diàleg persuasiu, investigació, negociació, recerca d'informació, deliberació i erístic.[3]
L'argumentació és alhora un procés, quelcom que es fa per defensar o atacar un punt de vista, i un producte, o conjunt d'elements, especialment arguments, que donen suport a aquest punt de vista. Com a procés, una argumentació té les fases següents:
- Confrontació: Es palesa la diferència de punts de vista
- Obertura: Les persones interlocutores decideixen discutir i acorden les regles
- Argumentació: Les parts expressen els arguments i presenten i responen objeccions
- Clausura: Una part assoleix la seva fita, l'altra concedeix
L'argumentació racional eludeix l'ús de la fal·làcia.
Referències
- ↑ Van EEMEREN Frans H.; GROOTENDORST, Rob; SNOECK HENKEMANS, Francisca (1996). Fundamentals of Argumentation Theory. Mahwah (NJ): Lawrence Erlbaum Associates. (anglès)
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 12 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
- ↑ Douglas N. Walton (2006). Fundamentals of Critical Argumentation. New York: Cambridge. (anglès)
Bibliografia
- Van EEMEREN Frans H.; GROOTENDORST, Rob; SNOECK HENKEMANS, Francisca (1996). Fundamentals of Argumentation Theory. Mahwah (NJ): Lawrence Erlbaum Associates.
- VEGA REÑÓN, Luis (2003). Si de argumentar se trata. Barcelona: Montesinos.
- WALTON, Douglas N. (2006). Fundamentals of Critical Argumentation. New York: Cambridge.
Viccionari