Bíblia angevina

Infotaula de llibreBíblia angevina

Modifica el valor a Wikidata
Tipusmanuscrit i edició de la Bíblia Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
Il·lustradorCristoforo Orimina Modifica el valor a Wikidata
PublicacióNàpols Modifica el valor a Wikidata, Regne de Nàpols, c. 1340 Modifica el valor a Wikidata
Materialpergamí Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part delist of masterpieces of Flanders (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Christophoro di Orimina, detall del panell esquerre del díptic d'obertura de la Bíblia d'Anjou, que representa Robert I

L'anomenada Bíblia angevina,[1] Bíblia d'Anjou, o Bíblia de Nàpols, és un manuscrit excepcional ricament decorat, amb un gran nombre d'il·luminacions. Va ser realitzat pel taller de Christoforo d'Orimina cap a l'any 1340 per encàrrec del rei Robert de Nàpols, també conegut com Robert I d'Anjou, que el va dedicar a la seva néta Joana.

Aquest preciós manuscrit està en possessió de l'Església catòlica belga, i es conserva a la biblioteca de la Facultat de Teologia (Biblioteca Maurits Sabbe, Hs 1) de la Universitat Catòlica de Lovaina. El 10 de març de 2008 va ser inclòs a la llista del patrimoni cultural moble de la Comunitat Flamenca.[2]

En la literatura més antiga, aquesta obra es coneix sovint com la Bíblia de Malines, fent referència al seu antic dipòsit al Seminari Major de Malines

Descripció

il·luminació

La bíblia consta de 344 folis amb dues miniatures de pàgina sencera i més de 80 miniatures més petites i inicials il·luminades. L'obra es considera una obra mestra de l'art en miniatura italià del segle XIV.

La bíblia mesura 420 X 280 mm i conté 344 foli de pergamí de cabra.[3] Consta de cinc bifolis, però hi ha algunes excepcions. El primer és un bifolium inserit posteriorment que és una mica més petit que els altres, l'exterior s'ha deixat en blanc i a l'interior hi ha pintades unes miniatures d'introducció a pàgina completa. El segon és un quaternió, originalment també era un quinió (format per cinc bifolis), però s'ha eliminat un bifolis. El 19è tram és un quaternió i el 33è un trinió (un tram format per tres bifolis), però estan complets.[4]

Referències

  1. ↑ Bijbel / bijbel. Het heilige boek is de Bijbel. Een exemplaar ervan is een bijbel. https://vrttaal.net/taaladvies-spelling/bijbel-bijbel]. Gearchiveerd op 19 oktober 2019.
  2. ↑ Belgisch Staatsblad van 27 maart 2008, blz. 16859.
  3. ↑ Marina Van Bos, Analysis of the Anjou Bible in Revista de história da arte, Série W n.º1 – 2011, p. 194.
  4. ↑ Lieve Watteeuw, Codicology of the Anjou Bible in The Anjou Bible. A Royal Manuscript Revealed, Naples 1340 BE, ed. by L. Watteeuw and J. Van der Stock, Peeters, 2010, p.188.

Bibliografia

  • Watteeuw, Lieve. The Anjou Bible: a royal manuscript revealed : Naples 1340. París: Peeters, 2010. ISBN 978-90-429-2445-1. OCLC 664672868. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bíblia angevina
  • Bíblia de la família Anjou