Bandera naval
Una bandera naval és qualsevol bandera hissada a bord d'un vaixell per tal de mostrar el seu estat legal i poder ser identificat per tercers. En cada etapa històrica molts països han tingut diverses banderes navals.
Els vaixells de guerra, mercants i iots poden tenir banderes diferents.
Espanya
- Bandera naval espanyola.
- Bandera de proa espanyola (torrotito) .
- Bandera espanyola dels iots i nàutica esportiva
Regne Unit
- White Ensign, bandera naval de la Royal Navy i del Royal Yacht Squadron.[1]
- Blue Ensign, bandera naval britànica per a casos especials
- Red Ensign, bandera naval britànica usada en la marina mercant i iots.
Portugal
- Bandera de l'armada de Portugal (igual que la bandera nacional)
- Bandera de proa
- Bandera de l'armada de Portugal de 1830
- Bandera de proa de Portugal (1833)
Banderes espanyoles antigues
Banderes de les matrícules de mar
Segons una llei espanyola de 1845, tots els vaixells mercants havien de portar (mostrant-la hissada al cap de l'arbre mestre) la bandera de la matrícula de mar que pertocava.[2] La matrícula de mar corresponia a la província marítima espanyola definida per llei.[3]
Les províncies marítimes espanyoles (mantenint el nom en castellà) eren les següents:
- Algeciras
- Alicante
- Almería
- Barcelona
- Bilbao
- Cádiz
- Canarias
- Cartagena
- Coruña
- Ferrol
- Gijon
- Huelva
- Málaga
- Mallorca
- Mataró
- Menorca
- Palamós
- San Lúcar
- San Sebastian
- Santander
- Sevilla
- Tarragona
- Tortosa
- Valencia
- Vigo
- lbiza
- Habana
- Puerto Rico
- San Juan de los Remedios
- Santiago de Cuba
- Trinidad de Cuba
- Islas Filipinas
Banderes dels armadors i companyies
Banderes de les embarcacions d'esbarjo
Banderes de les Províncies Marítimes d'Espanya actuals
Nom | Indicatiu de matrícula | Districtes | Bandera |
---|---|---|---|
Algesires | AL | Tarifa AL-1 i Algesires AL-2. | |
Alacant | AT | Torrevieja AT-1, Santa Pola AT-2, Alacant AT-3, La Vila Joiosa AT-4, Altea AT-5 i Dénia AT-6. | |
Almeria | AM | Adra, Almeria, Carboneras i Garrucha. | |
Avilés | AV | Avilés, San Esteban de Pravia i Ḷḷuarca. | |
Barcelona | BA | Vilanova i la GeltrúBA-1, Barcelona BA-2 i Arenys de Mar BA-3. | |
Bilbao | BI | Lekeitio BI-1, Bermeo BI-2, Bilbao BI-3 y Ondarroa BI-4.[4] | |
Cadis | CA | Puerto de Santa María CA-1, Cadis CA-2 i Barbate CA-3. | |
Cartagena | CT | Águilas CT-2, Mazarrón CT-3, Cartagena CT-4 i San Pedro del Pinatar CT-5. | |
Castelló | CP | Borriana CP-1, Castelló de la Plana CP-2 y Vinaròs CP-3. | |
Ceuta | CU | Ceuta CU-1. | |
La Corunya | CO | Sada CO-1, La Corunya CO-2, Corme CO-3, Camariñas CO-4, Corcubión CO-5, Muros CO-6 i Noia CO-7. | |
Ferrol | FE | Cariño FE-1, Cedeira FE-2 i Ferrol FE-3. | |
Gijón | GI | Llanes GI-1, Ribadesella GI-2, Llastres GI-3, Gijón GI-4 i Luanco GI-5. | |
Granada | GR | Motril GR-1. | |
Huelva | HU | Ayamonte HU-1, Isla Cristina HU-2 i Huelva HU-3. | |
Eivissa | IB | Eivissa, Sant Antoni de Portmany i Formentera. | |
Gran Canària | GC | Las Palmas de Gran Canaria, Arrecife, Puerto del Rosario, Salinetas (Telde) i Arinaga (Agüimes) | |
Lugo | LU | Ribadeo LU-1, Burela LU-2 i Viveiro LU-3.[5] | |
Màlaga | MA | Estepona MA-1, Marbella MA-2, Fuengirola MA-3, Màlaga MA-4 i Vélez-Màlaga MA-5. | |
Mallorca | PM | Palma PM-1, Alcúdia PM-2, Maó PM-3 y Ciutadella PM-4. | |
Melilla | MLL | Melilla MLL-1. | |
Palamós | PG | Blanes- abans Sant Feliu de Guíxols BA-4, Palamós BA-5 i Roses BA-6. | |
Sant Sebastià | SS | Hondarribia SS-1, Pasaia SS-2 i Getaria SS-3. | |
Santander | ST | Castro Urdiales ST-1, Laredo ST-2, Santoña ST-3, Santander ST-4, Requejada ST-5 i San Vicente de la Barquera ST-6. | |
Sevilla | SE | Sanlúcar de Barrameda SE-1 i Sevilla SE-2. | |
Tarragona | TA | Sant Carles de la Ràpita TA-1 i Tarragona TA-2. | |
Tenerife | TE | Santa Cruz de Tenerife TE-1, Los Cristianos TE-2, Santa Cruz de La Palma TE-3, San Sebastián de la Gomera TE-4 i El Hierro TE-5. | |
València | VA | Gandia VA-1, València VA-2 i Sagunt VA-3. | |
Vigo | VI | Portonovo (Sanxenxo) VI-1, Marín VI-2, Bueu VI-3, Cangas VI-4, Redondela VI-5, Vigo VI-6, Baiona (Pontevedra) VI-7 i A Guarda VI-8. | |
Vilagarcía de Arousa | VILL | Ribeira,VILL-1 A Pobra do Caramiñal VILL-2, Vilagarcía de Arousa VILL-3, Cambados VILL-5 i O Grove VILL-4. |
Documents
- 1354. Les banderes en les Ordinacions sobre lo fet de la mar.[10]
« | ... CAP. XXXIII. Que null hom no gos portar bandera de son senyal aprés que haurá saludat, sino en la forma contenguda en aquest Capitol: Item: que en negun Estól, on haie Capitá, Almirayll, Visalmirayll, ö Lochtinent lur, null hom no gos portar bandera à son senyal (si donchs no es Noble ó Richom Senyor de senyera) aprés que la Galéa dels dessus dits haurá saludat. Ans haie à portar tant solament bandera à senyal del Senyor, Rey, è altre senyal del Almirayll, ö Capitá, ö d'aquel qui será Cap de l'Armada. Empero puixen portar panons de quarter à lur senyal, è encara à la proha, aquells ques volrán... | » |
— Ordinacions sobre lo fet de la mar. |
- 1370. Hi ha un document que detalla algunes de les banderes i penons d'estamenya de l'estol català de deu galeres que va formar part de les 32 galeres que acompanyaren el papa Urbà V des d'Itàlia fins a França. Aquest estol fou cedit per Pere el Cerimoniós.[11][12]
Referències
- ↑ Great Britain. Parliament. House of Commons. Parliamentary Papers, House of Commons and Command. H.M. Stationery Office, 1859, p. 1–.
- ↑ Espasa-Calpe. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: etimologías sánscrito, hebreo, griego, latín, árabe, lenguas indígenas americanas, etc. : versiones de la mayoría de las voces en francés, italiano, inglés, alemán, portugués, catalán, esperanto. Espasa-Calpe.
- ↑ Alejandro de Bacardí y Janer. Diccionario del derecho marítimo de España en sus relaciones con la marina mercante: escrito en vista de la lejislacion marítima, mercantil, rentística é internacional. Estab. tip. de N. Ramirez, 1861, p. 137–.
- ↑ RD 638/2007
- ↑ «Real Decreto 432/2002, de 10 de mayo, por el que se aprueba la creación de la provincia marítima de Lugo». Boletín Oficial del Estado. Arxivat de l'original el 2007-01-11. [Consulta: 15 octubre 2010].
- ↑ Jerry H. Bentley. Politica e cultura nella Napoli rinascimentale. Guida Editori, 1995, p. 42–. ISBN 978-88-7835-183-7.
- ↑ Andrea Brancaleone. Umanesimo e rinascimento a Napoli. Andrea Brancaleone, 2010, p. 15–. ISBN 978-88-910-0152-8.
- ↑ Antonio de Herrera. Comentarios de los hechos de los españoles, franceses, y venecianos en Italia, y de otras Republicas, Potentados, Principes, y Capitanes famosos italianos, desde el an̂o 1281 hasta el de 1559 por Antonio de Herrera. Juan Delgado, 1624, p. 149–.
- ↑ Fernando Patxot y Ferrer. Las glorias nacionales: Grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas, y colonias de la monarqúia española, desde los tiempos primitivos hasta el año de 1852.... L. Tasso, 1853, p. 449–.
- ↑ Ordenanzas de las armadas navales de la corona de Aragon aprobadas (etc.) ... ano de 1354. Van acompanadas de varios edictos y reglamentos promulgados por el mismo sobre el apresto y alistamiento de armamentos reales (etc.) copiadas por Antonio de Capmany. Impr. real., 1787, p. 95–.
- ↑ GALERES CATALANES ENVIADES AL PAPA URBÀ V.
- ↑ Histoire d ́Urban V et son siècle d ́après les manuscrits du Vatican. Ambroise Bray, 1863, p. 467–.