Bismita
Bismita | |
---|---|
Fórmula química | Bi₂O₃ |
Epònim | bismut |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.60 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.60 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.02 |
Dana | 4.3.10.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | massiu, microcristal·lí, granular |
Estructura cristal·lina | a = 5,851Å; b = 8,169Å; c = 7,513Å; β = 112,94° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | groc clar, groc verdós, gris clar, gris groguenc |
Exfoliació | no en té |
Fractura | desigual, concoidal, terrosa |
Duresa | 4,5 |
Lluïssor | adamantina, terrissa |
Color de la ratlla | gris groguenca, groga clara |
Densitat | 9 g/cm³ |
Propietats òptiques | biaxial |
Índex de refracció | n = 2,42 |
Dispersió òptica | alta |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Bis |
Referències | [1] |
La bismita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom de la seva composició química. Va ser descoberta l'any 1868, i la localitat tipus d'aquesta espècie prové de la mina Colavi, Machacamarca, Província de Cornelio Saavedra, Departament de Potosí, Bolívia. També se la coneix amb el nom de wismuthokker.
Característiques
Químicament, la bismita és un triòxid de bismut: Bi₂O₃. És un mineral monoclínic, però la forma típica d'aparició és massiva i argilosa, sense vidres macroscòpics. El color varia de verd a groc. Té una duresa a l'escala de Mohs entre 4 i 5, i una gravetat específica de 8,5 a 9,5, bastant alta per a un mineral no metàl·lic. És polimorfa de l'esferobismoïta, que cristal·litza en el sistema tetragonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació
La bismita és un mineral secundari de les zones d'oxidació, que es forma a partir de minerals de bismut primaris. Va ser descrita per primera vegada a la mina Colavi, situada al districte miner de Machacamarca, a la província de Cornelio Saavedra (Potosí, Bolívia). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà)[2]
Referències
- ↑ «Bismite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, gener 2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 13 gener 2024].