Bruna de muntanya
Hyponephele lycaon  | |
|---|---|
 Imago a Macedònia del Nord | |
| Dades | |
| Hoste | poa anual, Festuca, Poa i Aira |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 160240 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Satyrini |
| Gènere | Hyponephele |
| Espècie | Hyponephele lycaon (Kuhn, 1774) |
La bruna de muntanya (Hyponephele lycaon)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Distribució
S'estén per gran part de la península Ibèrica, excepte el sud-oest, sud-est de França, sud de Suïssa, nord d'Itàlia, i per l'est d'Europa des del sud de Finlàndia fins als Balcans i Grècia. A l'Àsia ocupa zones temperades des de Turquia, el Caucas i Transcaucàsia fins a Mongòlia, la Xina i sud de Sibèria. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte el nord de Sicília.[3][4] A Catalunya és una espècie local i escassa que només es troba a la part occidental dels Pirineus i Prepirineus, amb un segon nucli als Ports de Tortosa-Beseit.[5]
Descripció
Envergadura alar d'entre 35 i 43 mm.[6] Dimorfisme sexual evident per la presència, en els mascles, d'un androconi allargat a l'ala anterior. Anvers de l'ala anterior de color bru fosc, amb un ocel negre prop de la punta. La femella presenta la meitat exterior de l'ala anterior lleugerament més clara, amb dos ocels negres en comptes d'un. Anvers de l'ala posterior bru fosc, amb la part exterior més clara en les femelles. Revers de l'ala anterior de color ataronjat i amb un ample marge grisenc, amb un ocel en el cas dels mascles, i dos en el cas de les femelles. Revers de l'ala posterior grisós jaspiat de negre, amb una franja lleugerament més clara en alguns exemplars.[5]
-
Hyponephele lycaon ♂
Hàbitat
Ambients mediterranis i montans oberts secs, càlids i pedregosos, tals com prats secs, vessants rocallosos i landes.[6] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 2100 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, com ara Festuca, Bromus o Stipa.[4]
Període de vol i hibernació
Vola en una única generació entre els mesos de juny i agost.[4] Hiberna com a eruga.[5]
Espècies ibèriques similars
- Bruna de secà (Hyponephele lupina)
- Bruna de prat (Maniola jurtina)
Referències
- ↑ «Bruna de muntanya». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 28 març 2024].
- ↑ «Hyponephele lycaon» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 28 març 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ 6,0 6,1 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)