Camille Bombois
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 febrer 1883  Venarey-les-Laumes (França) |
| Mort | 6 juny 1970 (87 anys) París |
| Nacionalitat | França |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Art | Pintura |
| Moviment | Naïf[1] |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Participà en | |
| 16 juliol 1955 | documenta 1 |
Camille Bombois (1883-1970) fou un pintor naïf francès,[2] el qual és conegut sobretot per les seues escenes de la vida al circ i nus.[3]
Biografia
Fill d'un barquer,[4] la seua infantesa transcorregué en barcasses pels canals de França. Després fou llaurador a sou i lluitador en un circ ambulant. Des del 1907 feu de porter al metro de París, de bracer i d'estibador. Més tard treballà de nit en una impremta durant set anys[5] per tal de tindre més temps per a pintar.[6]
Lluità a la Primera Guerra Mundial i hi guanyà una medalla pel seu valor en combat.[2][7] En tornar de la guerra descobreix que la seua muller va vendre algunes de les seues pintures, la qual cosa l'encoratjà a continuar pintant.[7]
El 1922 una exposició al carrer de la seua obra va atreure l'atenció de Wilhelm Uhde (qui representava aleshores el també també naïf Henri Rousseau)[3] i d'altres crítics, i a partir d'aquell moment pogué dedicar tot el seu temps a pintar.[2]
Al final de la seua carrera va treballar principalment en mides petites i posant l'accent en el caràcter íntim de la seua obra.[8]
Llegat
Les seues obres tenen una excepcional força i vitalitat (com ara, L'atleta -vers el 1930, París, Museu d'Art Modern-, Canal de l'Armançon à Tonnerre, Marché des Fleurs à Honfleur, Nu aux bras levés, etc.).[2][8]
La seua obra és exhibida actualment en diverses col·leccions museístiques, incloent-hi el Museu d'Art Modern de Nova York i el Museu Maillol de París.[3]
Curiositats
Segons una ordenança de l'Ajuntament de París del 12 de desembre del 1994, el carrer del 20è districte de París anomenat provisionalment BW/20 va rebre el nom de Camille Bombois en honor d'aquest pintor mort en aquest mateix districte parisenc.
Referències
- ↑ RKD Netherlands Institute for Art History (anglès) i (neerlandès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 95.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Artnet (anglès)
- ↑ Encyclopædia Universalis (francès)
- ↑ Wally Findlay Galleries Arxivat 2016-11-30 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura Arxivat 2016-04-19 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ 7,0 7,1 Expertisez (francès)
- ↑ 8,0 8,1 Larousse (francès)
Bibliografia
- Boris Vian: Besuch bei Camille Bombois. Boris Vian besucht einen Jahrmarktartisten und Künstler alter Schule. Piet Meyer Verlag, Berna, 2012. ISBN 9783905799217.
Enllaços externs
- The Athenaeum (anglès)
- Christie's (anglès)
- YouTube
- Museu d'Art Modern de Nova York (anglès)
- Bildindex/ Bildindex der Kunst und Architektur (alemany)