Carilló de vent
Els carillons de vent[1] o campanetes de vent són una mena d'instrument de percussió construït per uns tubs, varetes, campanes i altres objectes suspesos, generalment fets de fusta o metall. Els tubs i varetes estan suspesos juntament amb alguna sort de pes i un objecte que colpeix les varetes o tubs quan la superfície amb el pes es mou per l'embranzida del vent. En general, es pengen a l'exterior d'edificis o residències com a decoració visual. En general, a l'ésser un pes guiat pel moviment del vent, sol considerar-se un instrument de so de música aleatòria. Això fa possible que mitjançant el moviment de l'aire es puguin crear també melodies simples o acords trencats.
Història
Antiga Roma
Els carillons de vent romans es fabricaven amb bronze i es deien «tintinnabulum». Es penjaven enjardins, patis i pòrtics on el vent els permet dringar. Les campanes espantaven els esperits malèvols, la qual cosa es combinava amb un fal·lus per a augmentar la seva eficàcia, el qual era també un símbol de fortuna i un amulet contra el mal d'ull.[2] La imatge mostra un exemple d'un fal·lus amb ales i els peus d'un animal. Aquestes il·lustracions n'augmentaven el poder protector.[3]
Sons i música
Carillones de viento |
|
Grabación de carillones de viento. |
Imatges
- Carilló de vent japonès:Fūrin.
- Carilló de vent petit.
- Carilló de vent en Nagano, el Japó.
- Diversos discos vells usats com a carilló.
- Campaneta.
Vegeu també
- Mòbil (escultura)
- Tintinàbul
- Furin
- Superstició
Referències
- ↑ [enllaç sense format] https://questionspuntualsdellengua.blogspot.com/2016/10/el-termcat-i-la-llengua-dus-real.html
- ↑ Catherine Johns. Sex or Symbol?: Erotic Images of Greece and Rome. Taylor & Francis, 1982, p. 66–68.
- ↑ «Bronze phallic wind chime (tintinabulum)». British Museum. Arxivat de l'original el 18 d'octubre de 2015. [Consulta: 12 març 2020].
Enllaços externs
- Com crear carillons de vent
- Generador de sons de carilló (en línia)