Casa Pasqual Puigrubí

Imatge
DadesTipusEdifici residencial Modifica el valor a WikidataConstrucció1806 Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióPl. Llana, 14 i Candeles, 2 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 06″ N, 2° 10′ 46″ E / 41.385111°N,2.179448°E / 41.385111; 2.179448
Bé cultural d'interès localId. IPAC52330 Modifica el valor a WikidataId. Barcelona816 Modifica el valor a Wikidata

La casa Pasqual Puigrubí és un edifici situat a la plaça de la Llana, 14 i el carrer de les Candeles, 2 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Descripció

Té planta baixa i quatre pisos. A l'esquerra dels baixos de la plaça, s'obre el pas del carrer de Candeles sota una llinda de fusta, i a l'altra banda, un arc de mig punt adovellat i amb impostes als brancals, que podria remuntar-se als segles xv o xvi.[1][2][3]

La façana de la plaça de la Llana s'estructura amb dos eixos d'obertures (balcó corregut al primer pis i de volada decreixent fins a convertir-se en balcó ampitat al quart). Les llosanes dels balcons són de ferro i rajoles bicolor. L'acabat és d'estuc de color similar al de l'origen, restaurat cap al 2017.[1][2]

Història

Quarteró núm. 12 de Garriga i Roca (c. 1860)

Va ser feta construir el 1806 pel llauner Pasqual Puigrubí, segons el projecte del mestre de cases Marià Enrich.[4] Juntament amb Bonaventura Pallés, Puigrubí va fondre la campana de l'església de Cardedeu, beneïda el 1801.[5]

L'ofici va ser continuat pels germans Carles i Pasqual Nobas i Puigrubí (†1883),[6][7] casats respectivament amb les germanes reusenques Francesca (†1882)[8] i Teresa Ballbé i Bartolí (1806-1891).[9][10] La primera va succeir el seu marit al mateix edifici, mentre que Pasqual s'establí al carrer dels Carders, 8,[11] i fou el pare del fotògraf Narcís (1840-1893)[12] i de l'escultor Rossend Nobas i Ballbé (1841-1891).

A finals del segle xix, la propietària de l'immoble era Josepa Arquimbau i Puigrubí.[13]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Edifici d'habitatges a la plaça de la Llana, 14». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Volta de les Candeles». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  4. ↑ «Pasqual Puigrubí. Llauner. Plaça de la Llana i Candeles (sobre l'arc del carrer). Casa. Enderrocar i reedificar 4 pisos i modificar obertures de la paret de l'arc». C.XIV Obreria C-99/1806-011. AMCB, 27-01-1806.
  5. ↑ Balbey, T. «Un obrador de campanes a Granollers». La Gralla, 12-04-1936, pàg. 7.
  6. ↑ «Pascual NOVAS». geneanet. Brigitte Garrette.
  7. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 38. 
  8. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 20-10-1882, p. 12732. 
  9. ↑ «Teresa Bellvé». geneanet. Brigitte Garrette.
  10. ↑ Mata de la Cruz, 2004, p. 9.
  11. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 173, 254. 
  12. ↑ «Narciso NOVAS BELLVE». geneanet. Brigitte Garrette.
  13. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 361. 

Bibliografia

  • Mata de la Cruz, Sofia «Mateu Bellvé Bartolí: escultor de Reus (1792-1864)». Informatiu Museus [Reus], època III, núm. 25, 25-01-2004, pàg. 9-12.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Pasqual Puigrubí
  • «Volta de les Candeles». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.