Casa Vídua de Guarro

Imatge
DadesTipusEdifici residencial Modifica el valor a WikidataArquitecteAntoni Puig i Gairalt Modifica el valor a WikidataConstrucció1926 Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicnoucentisme Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióAmple, 46 i Marquet, 1 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 52″ N, 2° 10′ 50″ E / 41.38104°N,2.18045°E / 41.38104; 2.18045
Bé integrant del patrimoni cultural catalàId. IPAC50929 Modifica el valor a WikidataBé amb protecció urbanísticaTipusbé amb elements d'interèsId. Barcelona55 Modifica el valor a Wikidata

La Casa Vídua de Guarro és un edifici situat als carrers Ample i de Marquet de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Descripció

És un edifici d'habitatges de renda amb la façana principal al carrer Ample i la lateral al carrer de Marquet, i consta de planta baixa i 5 pisos.[2][3]

Els baixos estan ocupats per dos locals comercials, el vestíbul d'accés i la porteria. L'escala de veïns està centralitzada, amb dos petits celoberts a davant i a darrera. L'altre celobert es situa a la paret mitgera.[2] El número d'habitatges per plantes va creixent de baix a dalt: així, el principal i el primer pis en tenen 2, el segon i el tercer en tenen 3, i el quart en té 4.[2] Tanmateix, la distribució interior és quelcom irregular i està supeditada a la composició de les façanes, on l'arquitecte va jugar amb la distribució de les obertures, de formes i dimensions diverses, creant uns ritmes imprevistos de variades simetries.[2]

La influència de l'arquitectura del Renaixement italià, especialment dels palaus de Florència, és palesa en la cornisa, una al·lusió irònica a elements clàssics molt geometritzats, i els motius geomètrics a les cantonades recorden la mamposteria de les construccions tradicionals catalanes. Aquests es repeteixen al voltant de la porta principal, com una versió estilitzada dels aborsonats barrocs. Les finestres petites i seguides del quart pis recorden les galeries de l'arquitectura civil catalana, i les baranes dels balcons es poden inscriure en les estilitzacions geomètriques de l'Art déco.[2][3] Tot plegat dona a aquest edifici un caràcter singular en què es barregen el corrent vernacular i italianitzant del Noucentisme amb les tendències parisines de l'època (de fet, el 1925 Antoni Puig i Gairalt hi visità l'Exposició de les Arts Decoratives).[2]

Història

El 1837, el fabricant de paper Josep Guarro i Calvet va adquirir al corredor reial de canvis Joaquim Molet i Antúnez i als comissionats dels seus creditors una casa al carrer Ample,[4] on va establir el seu magatzem:[5] «Ancha 46, Depósito de la fábrica de papel de D. José Guarro y Calvet. Papel á mano para escribir, de todas clases, de la fábrica sita en Gélida (Capellades). Espediciones á todos puntos.»[6] El 1848 va obtenir de Maria Daroca, vídua de Miquel Fortuny (que fou propietari del molí paperer del Carme a Capellades) l'establiment enfitèutic d'una finca contigua que feia cantonada amb el carrer de Marquet.[7][8]

A la seva mort, fou succeït pel seu fill Wenceslau Guarro i Menor,[9][10] casat amb Camil·la Casas i Jover, filla del fabricant d'estampats Ramon Casas i Jordà[11][12] (vegeu casa-fàbrica Casas). El 1922, ja vídua, va encarregar a l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt el projecte d'un nou edifici,[13] però va morir el 1924[14] sense veure acabada l'obra, enllestida el 1926 pel seu fill Lluís Guarro i Casas.[2]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Casa Lluís Guarro». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Suàrez i Vidal, 1993, p. 159-160.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Casa Vídua de Wenceslao Guarro». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. ↑ AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, 5-9-1837.
  5. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 45. 
  6. ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 449, 565, 850. 
  7. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 09-05-1863, p. 4197-4199. 
  8. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 182, 235. 
  9. ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 514. 
  10. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 96. 
  11. ↑ AHPB, notari Joaquim Òdena, manual 1.315/61, f. 2113-2125, 20-10-1868. Capítols matrimonials de Wenceslau Guarro i Menor i Camil·la Casas i Jover.
  12. ↑ Anuario-Riera, 1898, p. 121. 
  13. ↑ «Camila Casas. Ample 46. Construir una casa». Q127 Foment 2/1923. AMCB, 1922.
  14. ↑ La Veu de Catalunya, 05-02-1924, p. 1. 

Bibliografia

  • «300 anys, Gelida i Can Guarro». 1998 Can Guarro.
  • Cabana, Francesc «Els Guarro a Gelida». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
  • Suàrez, Alícia; Vidal, Mercè. Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Vídua de Guarro
  • «Casa Lluís Guarro». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.