Castell de Gironella

Imatge
DadesTipusCastell Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaGironella (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 02′ N, 1° 53′ E / 42.03°N,1.88°E / 42.03; 1.88
Bé cultural d'interès nacionalTipusmonument històricCodi BCIN896-MH Modifica el valor a WikidataCodi BICRI-51-0005488 Modifica el valor a WikidataId. IPAC993 Modifica el valor a WikidataId. IPAPC11755 Modifica el valor a Wikidata

El Castell de Gironella és un antic castell medieval, les restes del qual es troben al nucli antic del poble de Gironella, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1949.

Damunt les muralles que resten del castell es va aixecar el campanar.
La muralla i el castell de Gironella.

Descripció

Actualment del castell en queden notables restes de murs atalussats i d'una torre de planta quadrada que fa de suport del campanar tardà, a l'espadat que separa la vila vella del Llobregat.[1]

Les restes de la torre i del castell medieval de Gironella apareixen integrades en el nucli tradicional de la població, a la part alta de la vila, a la qual s'accedeix per un trencall que surt a mà dreta després del pont sobre el riu Llobregat, en direcció a l'Ajuntament de la Vila. Aquestes restes es troben a l'edifici conegut popularment com la "Presó", annex a aquest ajuntament, i disposat a l'extrem d'un penyal. S'hi conserven restes molt precàries, per bé que sobresurt part del mur que fonamentava l'antic castell de Gironella sobre el riu, així com uns altres murs defensius.[2]

Són parts de l'antic castell la muralla, que arriba fins al riu, l'antiga presó sota l'Ajuntament i la torre central sobre la qual el 1932 es construí el rellotge.[3]

Història

La primera documentació de la que es disposa del castell i el seu terme data del 1253.[1] El castell fou construït pels barons de la Portella al segle xiii.[3] Més tard passà successivament a mans del Pinós, els Agulló i els Sentmenat.[3] La seva importància estratègica era remarcable, ja que dominava la vall del Llobregat i la plana de Casserres.

Durant la Guerra dels catalans el castell va caure en mans borbòniques. Després que Ermengol Amill i el marquès del Poal el recuperessin, durant la presa del castell de Gironella, Manuel Desvalls va ordenar-ne la voladura amb mines.[4]

Al segle xix el castell i tot Gironella foren saquejats i incendiats durant la Primera Guerra Carlina (1839).[3]

La prospecció efectuada dins el projecte "Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'alta Edat Mitjana", sobre els horts situats al sud de les restes, va aportar ceràmica medieval i moderna, amb una cronologia mai anterior a finals del segle ix.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Castell de Gironella». gencat.Gaudi Elementarquitectonic. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 setembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Castell de Gironella». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Presó i torre del rellotge». Ajuntament de Gironella. [Consulta: 26 octubre 2014].
  4. Serra, 2014, p. 214.

Bibliografia

  • Serra, Francesc. Cardona (1705-1714). La resistència a l'interior. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2014, p. 186-187. ISBN 978-84-232-0785-5. 

Vegeu també

  • Fortalesa de Cardona
  • Castell de Montesquiu

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Gironella
  • El castell de Gironella al web del Museu d'Arqueologia de Catalunya Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. (català)