Castell de Sant Gregori
![Modifica el valor a Wikidata](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png)
![Modifica el valor a Wikidata](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png)
![]() | |
41° 59′ 20″ N, 2° 44′ 26″ E / 41.98895°N,2.7405°E / 41.98895; 2.7405 |
BIC: RI-51-0006073
IPAC: 1656
Bé d'interès cultural | |
---|---|
Data | 8 novembre 1988 |
Identificador | RI-51-0006073 |
Bé cultural d'interès nacional | |
Tipus | monument històric |
Codi BCIN | 1462-MH ![]() |
Codi BIC | RI-51-0006073 ![]() |
Id. IPAC | 1656 ![]() |
El Castell de Sant Gregori, o la Casa dels Margarit, és un edifici del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Descripció
Edifici de planta quadrangular amb un pati interior i una antiga torre de defensa, situada a l'angle sud de la construcció. Es desenvolupa en planta baixa, pis i golfes. Les parets portants són de pedra morterada, arrebossada a les façanes i amb carreus ben tallats emmarcant les obertures i les cantonades de les façanes. A la façana principal (sud) els ampits de les finestres són fets amb pedra motllurada i la porta d'accés té forma d'arc de mig punt i emmarcada per dovelles de pedra. A la façana de llevant hi ha una finestra biforada amb arquets trilobulats protegida per una reixa de ferro. A la part superior de la façana principal en conserven restes de mènsules de pedra. La coberta és de teula àrab a diversos pendents i acabada amb un ràfec de doble filera de rajoles pintades.[1]
Història
És un casal fortificat que havia estat la casa forta de la família Margarit. Els Margarit de Sant Gregori eren originaris de Girona i provenien d'una posició social mitjana. El primer personatge conegut fou Bernat Margarit de Girona, que tenia una posició econòmica bastant sòlida, i que segons Santiago Sobrequés i Vidal havia comprat el Mas Vidal i terres a la parròquia de Sant Gregori. També havia comprat l'any 1355, segons J. Calzada, un altre mas anomenat de Riba o altrament Perpinyà a la mateixa parròquia. Eren senyors directes d'aquestes propietats i tingueren homes propis de remença.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/SantGregori_IMG_2817.jpg/220px-SantGregori_IMG_2817.jpg)
Al segle xiv els Margarit de Sant Gregori tenien una bona posició econòmica i títol nobiliari, però no formaven part de l'alta noblesa, sinó que eren cavallers amb dret a usar el seu escut o armes heràldiques. Era membre d'aquesta família Joan de Margarit i de Pau, que fou bisbe de Girona i que morí el 1484. Essent cardenal a Roma continuà governant la diòcesi de Girona i signava cardenal de Girona. També exercí d'ambaixador a Itàlia i intervingué a les Corts Catalanes. La seva vinculació al poble de Sant Gregori el portà a fer estades al "Castell" o solar dels Margarit, del qual n'era hereu.[1] També era de la família el bisbe Joan Margarit i de Requesens, renebot del cardenal Margarit. Fou bisbe de Girona entre 1534 i 1554 i President de la Generalitat de Catalunya (1521-1524).[1]
Referències
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png)