Ciprianiïta
 Ciprianiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₄[(Th,U),Ca]Σ2Al(Be0.5☐1.5)Σ2[B₄Si₄O22](OH)₂ |
| Localitat tipus | Tre Croci, Vetralla, Província de Viterbo, Laci, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DK.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DK.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | marró |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,680 nβ = 1,694 nγ = 1,708 |
| Birefringència | δ = 0,028 |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2001-021 |
| Any d'aprovació | 2001 |
| Símbol | Cip |
| Referències | [1] |
La ciprianiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la hel·landita. Rep el nom en honor de Curzio Cipriani (26 de novembre de 1927 - 6 de desembre de 2007), professor de mineralogia i responsable del Museu de Mineralogia (més endavant el Museu d'Història Natural) de la Universitat de Florència, per la seva contribució a la sistemàtica mineral.
Característiques
La ciprianiïta és un silicat de fórmula química Ca₄[(Th,U),Ca]Σ2Al(Be0.5☐1.5)Σ2[B₄Si₄O22](OH)₂. Les terres rares d'aquest compost són principalment ceri i neodimi, amb una presència menor de lantani, praseodimi i samari. És el primer mineral que combina tori i bor com a components essencials. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ciprianiïta pertany a «09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: babingtonita, litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, nambulita, natronambulita, rodonita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaïta-(Ce) i hellandita-(Ce).
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Tre Croci, al municipi de Vetralla, dins la província de Viterbo (Laci, Itàlia). També ha estat descrita al mont Cavalluccio, a la localitat de Campagnano di Roma, a la ciutat metropolitana de Roma capital, també al Laci. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Ciprianiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2020].