Coffea

Infotaula d'ésser viuCoffea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaRubiaceae
SubfamíliaIxoroideae
GènereCoffea Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicCoffea arabica Modifica el valor a Wikidata
Plantes del cafè.

Coffea és un gènere de plantes angiospermes de la família de les rubiàcies (Rubiaceae). Són plantes natives de l'Àfrica tropical i del sud, d'Àsia tropical i d'Austràlia.[1]

Les llavors d'algunes espècies, anomenades grans de cafè, s'utilitzen per aromatitzar diferents begudes i productes. Els fruits i les llavors, contenen una certa quantitat de cafeïna i tenen un sabor dolç distintiu.[2]

La planta és un dels conreus comercials més valuosos i comercialitzats del món i és un producte d'exportació important de diversos països, inclosos els d'Amèrica Central i del Sud, el Carib i Àfrica. El comerç de cafè depèn en gran manera de dues de les més de 130 espècies, Coffea arabica (comunament coneguda simplement com a cafè), que representa el 60-80% de la producció mundial de cafè, i Coffea canephora (cafè del Congo o cafè robusta), que representa al voltant del 20-40%.[3][4] Ambdues espècies de cafè són vulnerables als canvis, causats pel canvi climàtic, a les seves zones de cultiu, cosa que probablement provocarà un descens de la producció en algunes de les regions de cultiu més importants.[5][6][7]

Descripció

Són arbusts o petits arbres perennes i perennifolis, inermes i sovint amb branques laterals horitzontals. Les fulles són el·líptiques i habitualment disposades de manera oposada, amb una nervadura molt marcada i una cutícula cerosa que les protegeix i dificulta l'evaporació de l'aigua. Les flors són petites, sèssils o amb un pedicel curt, hermafrodites, fragants i amb una corol·la de color blanc o rosa formada per un tub i de 4 a 9 lòbuls. L'androceu és format per un nombre d'estams que va de 4 a 8, al gineceu hi ha un ovari bilocular, amb un òvul a cada lòcul, l'estigma és bilobulat. Les flors s'agrupen en inflorescències axil·lars. El fruit és una drupa globosa o el·lipsoide de color vermell, porpra, taronja, groc, blau o negre a la maturitat, cada fruit conté una o dues llavors, que són els grans de cafè en el cas de les poques espècies que s'aprofiten comercialment i que es caracteritzen per una mena de solc longitudinal.[8][9]

Taxonomia

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[10][11]

Espècies

Dins del gènere Coffea es reconeixen les 131 espècies següents:[1]

  • Coffea abbayesii J.-F.Leroy
  • Coffea affinis De Wild.
  • Coffea alleizettii Dubard
  • Coffea ambanjensis J.-F.Leroy
  • Coffea ambongensis J.-F.Leroy ex A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea andrambovatensis J.-F.Leroy
  • Coffea ankaranensis J.-F.Leroy ex A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea anthonyi Stoff. & F.Anthony
  • Coffea arabica L.
  • Coffea arenesiana J.-F.Leroy
  • Coffea augagneurii Dubard
  • Coffea bakossii Cheek & Bridson
  • Coffea benghalensis B.Heyne ex Roth
  • Coffea bertrandii A.Chev.
  • Coffea betamponensis Portères & J.-F.Leroy
  • Coffea bissetiae A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea boinensis A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea boiviniana (Baill.) Drake
  • Coffea bonnieri Dubard
  • Coffea brassii (J.-F.Leroy) A.P.Davis
  • Coffea brevipes Hiern
  • Coffea bridsoniae A.P.Davis & Mvungi
  • Coffea buxifolia A.Chev.
  • Coffea callmanderi A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea canephora Pierre ex A.Froehner
  • Coffea carrissoi A.Chev.
  • Coffea charrieriana Stoff. & F.Anthony
  • Coffea cochinchinensis Pierre ex Pit.
  • Coffea commersoniana (Baill.) A.Chev.
  • Coffea congensis A.Froehner
  • Coffea costatifructa Bridson
  • Coffea coursiana J.-F.Leroy
  • Coffea dactylifera Robbr. & Stoff.
  • Coffea darainensis A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea decaryana J.-F.Leroy
  • Coffea dubardii Jum.
  • Coffea ebracteolata (Hiern) Brenan
  • Coffea eugenioides S.Moore
  • Coffea fadenii Bridson
  • Coffea farafanganensis J.-F.Leroy
  • Coffea floresiana Boerl.
  • Coffea fotsoana Stoff. & Sonké
  • Coffea fragilis J.-F.Leroy
  • Coffea fragrans Wall. ex Hook.f.
  • Coffea gallienii Dubard
  • Coffea grevei Drake ex A.Chev.
  • Coffea heimii J.-F.Leroy
  • Coffea homollei J.-F.Leroy
  • Coffea horsfieldiana Miq.
  • Coffea humbertii J.-F.Leroy
  • Coffea humblotiana Baill.
  • Coffea humilis A.Chev.
  • Coffea jumellei J.-F.Leroy
  • Coffea kalobinonensis A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea kapakata (A.Chev.) Bridson
  • Coffea kianjavatensis J.-F.Leroy
  • Coffea kihansiensis A.P.Davis & Mvungi
  • Coffea kimbozensis Bridson
  • Coffea kivuensis Lebrun
  • Coffea labatii A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea lancifolia A.Chev.
  • Coffea lebruniana Germ. & Kesler
  • Coffea leonimontana Stoff.
  • Coffea leroyi A.P.Davis
  • Coffea liaudii J.-F.Leroy ex A.P.Davis
  • Coffea liberica W.Bull
  • Coffea ligustroides S.Moore
  • Coffea littoralis A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea lulandoensis Bridson
  • Coffea mabesae (Elmer) J.-F.Leroy
  • Coffea macrocarpa A.Rich.
  • Coffea madurensis Teijsm. & Binn. ex Koord.
  • Coffea magnistipula Stoff. & Robbr.
  • Coffea malabarica (Sivar., Biju & P.Mathew) A.P.Davis
  • Coffea mangoroensis Portères
  • Coffea mannii (Hook.f.) A.P.Davis
  • Coffea manombensis A.P.Davis
  • Coffea mapiana Sonké, Nguembou & A.P.Davis
  • Coffea mauritiana Lam.
  • Coffea mayombensis A.Chev.
  • Coffea mcphersonii A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea melanocarpa Welw. ex Hiern
  • Coffea merguensis Ridl.
  • Coffea microdubardii A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea millotii J.-F.Leroy
  • Coffea minutiflora A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea mogenetii Dubard
  • Coffea mongensis Bridson
  • Coffea montekupensis Stoff.
  • Coffea montis-sacri A.P.Davis
  • Coffea moratii J.-F.Leroy ex A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea mufindiensis Hutch. ex Bridson
  • Coffea myrtifolia (A.Rich. ex DC.) J.-F.Leroy
  • Coffea namorokensis A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea neobridsoniae A.P.Davis
  • Coffea neoleroyi A.P.Davis
  • Coffea perrieri Drake ex Jum. & H.Perrier
  • Coffea pervilleana (Baill.) Drake
  • Coffea pocsii Bridson
  • Coffea pseudozanguebariae Bridson
  • Coffea pterocarpa A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea pustulata A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea racemosa Lour.
  • Coffea rakotonasoloi A.P.Davis
  • Coffea ratsimamangae J.-F.Leroy ex A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea resinosa (Hook.f.) Radlk.
  • Coffea rhamnifolia (Chiov.) Bridson
  • Coffea richardii J.-F.Leroy
  • Coffea rizetiana Stoff. & Noirot
  • Coffea rupicola A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea sahafaryensis J.-F.Leroy
  • Coffea sakarahae J.-F.Leroy
  • Coffea salvatrix Swynn. & Philipson
  • Coffea sambavensis J.-F.Leroy ex A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea sapinii (De Wild.) A.P.Davis
  • Coffea schliebenii Bridson
  • Coffea semsei (Bridson) A.P.Davis
  • Coffea sessiliflora Bridson
  • Coffea stenophylla G.Don
  • Coffea tetragona Jum. & H.Perrier
  • Coffea togoensis A.Chev.
  • Coffea toshii A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea travancorensis Wight & Arn.
  • Coffea tricalysioides J.-F.Leroy
  • Coffea tsirananae J.-F.Leroy
  • Coffea vatovavyensis J.-F.Leroy
  • Coffea vavateninensis J.-F.Leroy
  • Coffea vianneyi J.-F.Leroy
  • Coffea vohemarensis A.P.Davis & Rakotonas.
  • Coffea wightiana Wall. ex Wight & Arn.
  • Coffea zanguebariae Lour.

Híbrids

S'han descrit els següent híbrid natural:[1]

  • Coffea × heterocalyx Stoff.

Sinònims

Els següents noms científics són sinònims de heterotípics Coffea:[1]

  • Buseria T.Durand
  • Cafe Adans.
  • Cofeanthus A.Chev.
  • Hexepta Raf.
  • Leiochilus Hook.f.
  • Nescidia A.Rich. ex DC.
  • Paolia Chiov.
  • Paracoffea J.-F.Leroy
  • Pleurocoffea Baill.
  • Psilanthopsis A.Chev.
  • Psilanthus Hook.f.
  • Solenixora Baill.

Cultiu i ús

Fruits de Coffea, Bali.

Hi ha més de 130 espècies de Coffea, que es cultiva a partir de llavors. Les dues més populars són Coffea arabica (comunament coneguda simplement com a cafè), que representa entre el 60 i el 80% de la producció mundial de cafè, i Coffea canephora (cafè del Congo o cafè robusta), que representa al voltant del 20-40%.[3][4] C. arabica és preferida pel seu gust més dolç, mentre que C. canephora té un contingut més elevat de cafeïna. C. arabica té els seus orígens a les terres altes d'Etiòpia i l'altiplà de Boma del Sudan, i va sorgir com a resultat d'un híbrid entre C. canephora i C. eugenioides.[12]

Els arbres produeixen fruits vermells o morats comestibles, que es descriuen com a baies epígines o com a drupes indehiscents.[13] La fruita sovint es coneix com a "cirera del cafè" i conté dues llavors, anomenades "grans de cafè".[14][15] Malgrat aquests termes, el cafè no és ni una veritable cirera (el fruit de determinades espècies del gènere Prunus) ni una veritable mongeta (llavors de plantes de la família Fabaceae).

En aproximadament el 5-10% de qualsevol collita de fruites de cafè, només es troba un sol gra. Anomenat "caracolillo", és més petit i rodó que un gra de cafè normal.

Quan es cultiva als tròpics, el cafè és un arbust vigorós o un arbre petit que normalment creix a una alçada de 3 a 3,5 m. Les espècies de cafè cultivades més comunament creixen millor a elevacions elevades, però no toleren temperatures de congelació.[16]

L'arbre de Coffea arabica produirà fruits al cap de tres a cinc anys, produint-se durant una mitjana de 50 a 60 anys, encara que és possible fins a 100.[17] Les flors blanques són molt perfumades. La fruita triga uns nou mesos a madurar.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Coffea L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 juliol 2024].
  2. ↑ «Sweetness in Coffee: Sensory Analysis and Identification of Key Compounds». Coffee Science Foundation. [Consulta: 11 juliol 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Coffee Plant: Arabica and Robusta» (en anglès americà). Coffee Research Institute. [Consulta: 17 novembre 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Coffee: World Markets and Trade» (en anglès americà). United States Department of Agriculture – Foreign Agricultural Service, 16-06-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-10. [Consulta: 8 desembre 2017].
  5. ↑ Läderach, Peter; Ramirez–Villegas, Julian; Navarro-Racines, Carlos; Zelaya, Carlos; Martinez–Valle, Armando; Jarvis, Andy «Climate change adaptation of coffee production in space and time» (en anglès americà). Climatic Change, vol. 141, 1, 26-10-2016, pàg. 47–62. DOI: 10.1007/s10584-016-1788-9. ISSN: 0165-0009.
  6. ↑ Moat, Justin; Williams, Jenny; Baena, Susana; Wilkinson, Timothy; Gole, Tadesse W.; Challa, Zeleke K.; Demissew, Sebsebe; Davis, Aaron P. «Resilience potential of the Ethiopian coffee sector under climate change» (en anglès americà). Nature Plants, vol. 3, 7, 19-06-2017, pàg. 17081. DOI: 10.1038/nplants.2017.81. ISSN: 2055-0278. PMID: 28628132.
  7. ↑ Worland, Justin (2018-06-21). «Your Morning Cup of Coffee Is in Danger. Can the Industry Adapt in Time?». Time (en en-us). Arxivat de l'original el 2019-08-04. 
  8. ↑ «Coffea» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 12 juliol 2024].
  9. ↑ Chen, Tao; Taylor, Charlotte M. Flora of China (en anglès). vol. 19. via eFloras, Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria, 1994 [Consulta: 13 juliol 2024]. 
  10. ↑ «Coffea L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 11 juliol 2024].
  11. ↑ Linné, 1753, p. 172.
  12. ↑ Lashermes, P.; Combes, M.-C.; Robert, J.; Trouslot, P.; D'Hont, A.; Anthony, F.; Charrier, A. «Molecular characterisation and origin of the Coffea arabica L. genome» (en anglès americà). Molecular and General Genetics, vol. 261, 2, 1999, pàg. 259–266. DOI: 10.1007/s004380050965. PMID: 10102360.
  13. ↑ Davis, Aaron P.; Govaerts, Rafael; Bridson, Diane M.; Stoffelen, Piet «An annotated taxonomic conspectus of the genus Coffea (Rubiaceae)» (en anglès americà). Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 152, 4, 2006, pàg. 465–512. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2006.00584.x.
  14. ↑ «Cirera del cafè: Anatomia». cafesmamasame.com, 06-12-2020. [Consulta: 28 maig 2024].
  15. ↑ «What is Coffee?». www.ncausa.org. [Consulta: 14 juliol 2020].
  16. ↑ Petek, Marcos Rafael; Sera, Tumoru; Alteia, Marcos Zorzenon «Genetic variability for frost resistance among Coffea accessions assessed in the field and in a cold chamber» (en anglès americà). Brazilian Archives of Biology and Technology, vol. 48, 1, Gener 2005, pàg. 15–21. DOI: 10.1590/S1516-89132005000100003.
  17. ↑ «Coffee bean: commodity factsheet» (en anglès americà). Mintec. Arxivat de l'original el 2016-11-20.

Bibliografia

  • von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 1. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753. 

Enllaços externs

  • La flor del cafè
  • Vegeu aquesta plantilla
Cafè
Producció per país
Brasil · Colòmbia · Costa Rica · Equador · El Salvador · Etiòpia · Haití · Índia · Indonèsia · Kenya · Filipines · Vietnam
Temes sobre el cafè
Història del cafè · Producció de cafè · Cafè i salut · Cafè i medi ambient
Varietats de cafè
Coffea · Coffea arabica: Kenya AA, Kona, Cafè Blue Mountain · Coffea canephora (Coffea robusta): Kopi Luwak · Coffea liberica: Kape Barako
Química del cafè
Elaboració del cafè
Preparació del cafè
Cafetera · Màquina de cafè · Cezve · Espresso · Cafè filtrat · Premsa francesa · Cafè turc · Cafetera al buit · Cafè soluble · Moka · AeroPress · Art Latte
Begudes de cafè
Substituts dels cafè
Cafè d'ordi · Barleycup · Caro · Xicoira · Cafè Dandelion · Menengiç kahvesi · Beguda de cereal torrat
Cafè i estil de vida
Cafeteria · Cerimònia del cafè · Cultura del cafè · Tast de cafè · Fika · Kopi tiam · Cafè teatre
Bases de dades taxonòmiques
APD COL EOL FOC GBIF GRIN IN IPNI ITIS NCBI OTL PWO Tropicos USDA WFO