Dard de taques blanques
Hesperia comma  | |
|---|---|
 Imago prop del monestir de Sant Naum, Ohrid, Macedònia del Nord | |
| Dades | |
| Hoste | Festuca ovina, Càrex, Lolium, Muhlenbergia, Poa arctica, Stipa thurberiana, Bothriochloa saccharoides, Bromus, Festuca rubra, Poa, grama blava, Holcus i Poa glauca |
| Envergadura | 26 mm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 174454 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Hesperiidae |
| Tribu | Hesperiini |
| Gènere | Hesperia |
| Espècie | Hesperia comma (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Papilio comma |
El dard de taques blanques (Hesperia comma)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Hesperiidae.
Distribució
Espècie holàrtica, amb presència a gran part d'Europa, des del sud de la península Ibèrica, sud de la península Itàlica i sud de Grècia fins al nord d'Escandinàvia i nord-est de la Rússia europea. També present al nord-oest d'Àfrica, al Marroc i Algèria, l'Àsia temperada desde Turquia fins a l'Amur, i nord-oest d'Amèrica del Nord. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte el nord de Sicília, mentre que a les illes Britàniques es troba al sud d'Anglaterra.[3][4] A la península Ibèrica és relativament comuna a la meitat nord, mentre que a la meitat sud és rara i local, trobant-se en algunes localitats de muntanya. A Catalunya, ocupa sobretot zones muntanyoses de la meitat nord, mentre que és molt més escassa o absent prop de la costa i en les grans planes agrícoles.[5]
Descripció
Envergadura alar d'entre 27 i 32 mm.[6] Lleuger dimorfisme sexual, en presentar el mascle un androconi a l'anvers de l'ala anterior i pel diferent color de les taques de l'anvers. En el mascle, anvers amb el fons ataronjat i una banda fosca prop del marge que inclou diverses taques ataronjades o de color groc pàl·lid. La femella és similar, però les taques són blanques i no presenta androconi. Revers de l'ala anterior ataronjada, amb la base negra i diverses taques blanques properes a la punta verd grisosa. Revers de l'ala posterior verdosa amb diverses taques blanques ben marcades que formen dues bandes.[5]
Hàbitat
Llocs oberts i ben assolellats amb abundància de la seva planta nutrícia, com ara prats o erms amb afloraments rocosos, tant en sòls calcaris com en sòls no calcaris.[4][6] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 2500 m.[4][5] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, sobretot Festuca ovina o també F. liviensis a la península Ibèrica, mentre que altres espècies menys habituals inclouen Lolium perenne o Nardus stricta.[4][5][6]
Període de vol i hibernació
Vola en una generació entre finals de juny i mitjans de setembre, segons la localitat.[4] Hiverna com a eruga a l'interior de l'ou en localitats a baixa altitud, i com a eruga jove en zones de muntanya.[6] A Alaska, s'han de completar dos cicles per tal que l'adult emergeixi, hivernant durant el primer com a ou i com a eruga o pupa durant el segon.[4]
Comportament i particularitats biològiques
Els mascles són territorials i els adults tenen un vol molt ràpid i erràtic, sempre a prop de terra. En aturar-se, tanquen les ales, dificultant-ne la detecció.[5][6] Les femelles ponen els ous individualment a l'extrem de les fulles de les seves plantes nutrícies i escullen peus que estiguin envoltats de sòl nu.[5]
Galeria
-
Anvers d'una femella -
Revers d'una femella -
Adult alimentant-se
Referències
- ↑ «Dard de taques blanques». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 4 agost 2024].
- ↑ «Hesperia comma» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 4 agost 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)