Daurat de punta negra

Infotaula d'ésser viuDaurat de punta negra
Thymelicus lineola Modifica el valor a Wikidata

Imago prop de Hova, Västergötland, Suècia
Dades
Hoste
Holcus mollis, Dactylis glomerata, Agrostis gigantea, Calamagrostis epigejos, Phleum pratense, blat i Deschampsia cespitosa Modifica el valor a Wikidata
Envergadura22,5 mm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN174341 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaHesperiidae
TribuHesperiini
GènereThymelicus
EspècieThymelicus lineola Modifica el valor a Wikidata
(Ochsenheimer, 1808)

El daurat de punta negra (Thymelicus lineola)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Hesperiidae.

Distribució

Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica, sud de la península Itàlica i sud de Grècia fins al sud d'Escandinàvia, sud de Finlàndia i nord-oest de la Rússia europea. També present al nord d'Àfrica, al Marroc i Algèria, així com a l'Àsia temperada des de Turquia fins al Tian Shan i l'Amur. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Còrsega i Sicília, mentre que a les illes Britàniques és absent d'Irlanda i de la meitat nord de Gran Bretanya. Es va introduir accidentalment a l'est del Canadà a principi del segle xx i des d'allà es va estendre per part d'Amèrica del Nord fins als EUA, actuant com a plaga dels conreus de farratge (Phleum).[3][4][5] Ocupa la major part de la península Ibèrica, a excepció de les franges litorals cantàbrica i mediterrània. A Catalunya es troba sobretot en zones muntanyoses de l'interior, incloent-hi els Pirineus, mentre que és absent de les grans planes agrícoles i de les franges litoral i pre-litoral. El seu límit meridional es troba a les Muntanyes de Prades, sent absent dels Ports de Tortosa-Beseit.[6]

Descripció

Envergadura alar d'entre 23 i 25 mm.[5] Lleuger dimorfisme sexual, en presentar el mascle un petit androconi en forma d'una fina línia negra a l'anvers de l'ala anterior, el qual també és visible al revers. Anvers amb el fons ataronjat uniforme i un marge fosc i prim que s'estén cap a l'interior de les ales tot resseguint les venes. Revers de l'ala anterior ataronjada i amb la punta grisosa. Revers de l'ala posterior també ataronjada, però l'escamació grisa està més repartida pel conjunt de l'ala. Les antenes tenen la punta de color negre per sota.[6]

  • ♂
  • ♂ △
    ♂ △
  • ♀
  • ♀ △
    ♀ △

Hàbitat

Llocs oberts diversos amb abundància de flors i herba alta, com ara prats, vores de pistes, clarianes, erms, etc.[5][4] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 2200 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, entre les que destaquen Agrostis, Brachypodium, Bromus erectus, Holcus lanatus, Dactylis glomerata, Arrhenaterum elatius, Poa, Festuca o Lolium.[5][6]

Període de vol i hibernació

Vola en una generació entre maig i agost, en emergència prolongada.[4] Hiverna com a eruga a l'interior de l'ou.[5]

Comportament i particularitats biològiques

Per a pondre els ous, les femelles s'aturen a la part superior de les seves plantes nutrícies i van descendint per les tiges tot introduint l'extrem de l'abdomen entre plecs de fulles per a dipositar-hi petits grups d'ous.[6]

Espècies ibèriques similars

Galeria

  • Anvers d'un mascle
    Anvers d'un mascle
  • Anvers d'una femella
    Anvers d'una femella
  • Revers d'un adult
    Revers d'un adult
  • Aparellament
    Aparellament

Referències

  1. «Daurat de punta negra». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 15 agost 2024].
  3. «Thymelicus lineola» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 15 agost 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Asturnatura (castellà)
  • Biodiversidad Virtual (castellà)
  • European Butterflies (anglès)
Bases de dades taxonòmiques
AnimalBase BOLD BioLib COL Dyntaxa EOL FE GBIF IN ITIS NCBI