Dimitris Michalopoulos
Nom original | (el) Δημήτρης Γ. Μιχαλόπουλος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1r maig 1952 (72 anys) Atenes (Grècia) |
Professor visitant Universitat de Bucarest | |
2 maig 2017 – 30 maig 2017 | |
Acting director (en) | |
2004 – 2011 | |
Investigador | |
2002 – 2003 | |
Director de museu | |
1990 – 2000 | |
Professor d'universitat | |
1982 – 1994 | |
Dades personals | |
Residència | Atenes |
Ideologia | Conservadorisme |
Religió | Platonic-Christian philosophy (en) |
Formació | Institut Estatal de Llengua Russa - diploma (1997–1998) École des hautes études en sciences sociales - Edat moderna (1975–1978) École pratique des hautes études (1974–1975) Hellenic-American Union (en) - diploma (1971–1975) Universitat d'Atenes - ciència històrica (1970–1974) Institut français de Grèce (en) - Diplôme d'études en langue française (1969–1971) Scuola italiana statale di Atene (en) - estudis clàssics (1964–1970) |
Tesi acadèmica | Political.Life in Greece during the Years 1862-1869. (en) (1978 ) |
Director de tesi | Hélène Antoniadis-Bibicou i Georges Castellan |
Activitat | |
Camp de treball | Història, etimologia, museologia, lingüística, arqueologia, estudis religiosos i filosofia política |
Ocupació | historiador, biògraf, columnista, editor, autor, professor d'universitat, traductor, hel·lenista |
Ocupador | Historical Institute for Studies on Eleutherios Venizelos and his Era (en) , acting director (en) (2004–2011) Société des amis du Peuple (fr) , investigador (2002–2003) Hellenic Naval Academy (en) , catedràtic (1994–1997) Universitat de Valladolid, director (1990–1991) Hellenic Naval War College (en) , catedràtic (1990–1997) Museum of the City of Athens (Foundation Vourou-Eutaxia) (en) , realitzador (1990–2000) Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki (en) , catedràtic (1985–1988) Universitat Aristòtil de Tessalònica, docent (1982–1994) Office of the President of the Hellenic Republic (en) , arxiver (1980–1982) Scuola italiana statale di Atene (en) , professor (1975–1975) |
Membre de | Academy of the Sea Arts and Siences (en) |
Moviment | Northern Epirus (en) |
Professors | Aikaterínī Christofilopoúlou (en) , Nikolaos I. Karmirēs (en) i Phaedon Boumpoulides (en) |
Influències | Constantine Paparrigopoulos, Apostol Arsache, Polibi, Plató, Giovanni Gentile, Mikhaïl Bulgàkov, Nikos Tsiforos (en) i Emmanuïl Roïdis |
Participà en | |
Elgin Marbles controversy (en) | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Cronologia | |
juny 2010 | destitució d'un càrrec |
2000 | destitució d'un càrrec |
Premis | |
Dimitris Michalopoulos (grec: Δημήτρης Γ. Μιχαλόπουλος) (Atenes, 1 de maig de 1952) és un historiador grec. Els seus camps de recerca comprenen la Primera Guerra Mundial, els moviments feixistes, la navegació antiga i la història dels Balcans. Actualment, està adscrit a l'Institut d'Història Marítima Hel·lènica i ensenya Història de la Grècia Moderna a la Universitat del Poble (Atenes). En el seu últim treball, presenta la teoria que l'Odissea d'Homer va tenir lloc a l'Oceà Atlàntic i que l'illa d'Eolo, déu dels vents, era una de les illes Balears.[1]
Nascut a Atenes el 1952, va estudiar a l'Escola Italiana d'Atenes, es va graduar en història i arqueologia a la Facultat de Filosofia de la Universitat d'Atenes (1974) i gràcies a una beca del govern francès, va estudiar també a París on va obtenir el doctorat en història a l'École des Hautes Études en ciències socials.[2] Després d'haver estat l'arxivista de la presidència de Grècia, va ensenyar, primer com a lector i després com a professor adjunt, "la Història dels Balcans" a la universitat de Tessalònica, va ser el director del Museu de la Ciutat d'Atenes[3] i professor d'història naval a l'Escola de Guerra de l'Armada Grega. El maig de 2017 va ser professor convidat a la Universitat de Bucarest.[4] Avui és l'historiador de l'esmentat Institut d'Història Marítima Hel·lènica.
L'any 1984 va ser beneficiari de la Beca Fulbright.[5] L'any 1990 va ser director de la secció d'Estudis Grecs de la Universitat de Valladolid, adscrita al Centre Cultural Europeu de Delfos. Durant els anys 1996-1999, en el marc del programa PROGRESS de la Unió Europea, va col·laborar amb el Museu de la Ciutat de Girona.[6]
L'Odissea
Michalopoulos dona suport a la tesi que l'Odissea d'Homer va tenir lloc a l'Oceà Atlàntic. La seva tesi va ser finalment, després de debats molt llargs, acceptada per l'Institut d'Història Marítima Hel·lènica, que és un organisme governamental, és a dir l'Institut de recerca de la Guàrdia Costera Grega. El seu llibre, L’Odyssée d’Homère au-delà des mythes, publicat també en anglès i grec, s'ofereix gratuïtament per l'esmentat Institut, la seu del qual es troba al Pireu.
És notable que el primer anunci oficial d'aquesta nova tesi va tenir lloc a la Universitat Dokuz Eylul d'Izmir, al programa de la càtedra "Jean Monnet" (3 de juny de 2016).[7]
Obres publicades
- The Homeric Question Revisited: An Essay on the History of the Ancient Greeks, Academica Press, 2022. ISBN 9781680537000
- L’Odyssée d’Homère au-delà des mythes, El Pireu: Institut d’Histoire Maritime Hellène, 2016, ISBN 978-618-80599-2-4.
- Homer’s Odyssey beyond the Myths, El Pireu: Institute of Hellenic Maritime History, 2016, ISBN 978-618-80599-3-1.
- “Peripeteia in the Atlantic: Ulysses’ Voyages between Europe and America”, Revista da História da Universidade Estadual de Goiás, volumen 6, número 2 (agost-desembre de 2017), pàgines 1-20.
- Ulisse nell’Oceano Atlantico. La questione omerica riesaminata, Edizioni Accademiche Italiane, 2018, ISBN 978-620-2-08420-8.
També:
- Els Grecs antics, Amèrica i Cristòfor Colom (en grec), Atenes: Lonchī, 2015, ISBN 978-960-6804-33-5.
- Les Argonautes,París: Dualpha, 2013, ISBN 978-235-3-74251-6.
- La Venjança Catalana,http://amnesiahistoricainduida2.blogspot.com/2020/11/la-venjanca-catalana.html
Referències
- ↑ Michalopoulos, Dimitri L'Odyssée d'Homère au-delà des mythes, El Pireu: Institut histoire maritime hellène, 2016, p. 48..
- ↑ «Recherches sur la vie politique en Grèce pendant les années 1862-1869.». [Consulta: 23 febrer 2022].
- ↑ Schmuck, Hilmar Griechischer biographischer Index, Munic: K.G.Saur, 1993, pàg. 749.
- ↑ «Visiting Professors IHR-ICUB» (en anglès). [Consulta: 23 febrer 2022].
- ↑ «1984-1985 Fulbright Grantees» (en anglès). [Consulta: 23 febrer 2022].
- ↑ Fabregas, Xavier «[10 de març de 1998 L'església de Sant Feliu esdevé un camp de proves de radars de subsol]». Diari de Girona.
- ↑ «Jean Monnet Chair in European Social Policy». Arxivat de l'original el 2022-10-24. [Consulta: 24 febrer 2022].