Dofí de Heaviside

Infotaula d'ésser viuDofí de Heaviside
Cephalorhynchus heavisidii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN4161 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaDelphinidae
GènereCephalorhynchus
EspècieCephalorhynchus heavisidii Modifica el valor a Wikidata
(Gray, 1828)
Nomenclatura
ProtònimDelphinus heavisidii Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Mida

El dofí de Heaviside (Cephalorhynchus heavisidii) és un petit dofí juganer que, a causa de la seva grandària i la forma del seu cap, pot ser confós amb una marsopa.

Descripció

  • Creix fins a aproximadament 180 centímetres de longitud i arriba a pesar fins a 75 quilograms.
  • El cap és gris fosc
  • La meitat frontal del seu dors i la part superior dels flancs és gris clar.
  • Les aletes i la meitat del darrere del llom són gris fosc.
  • El ventre és blanc i té línies blanques en els flancs fins a l'aleta dorsal.

Reproducció

Arriben a la maduresa sexual entre els 7 i 9 anys. El període de gestació és probablement de 10 mesos. Els aparellaments ocorren a la primavera i a l'estiu. Es creu que les femelles poden criar, en terme mitjà, cada tres anys.

Distribució geogràfica

Viu des de Ciutat del Cap (Sud-àfrica) fins a Namíbia i, possiblement, Angola.[1][2]

Costums

Els dofins de Heaviside són animals socials i actius. Es congreguen en grups de 5 a 10 individus, i de vegades en grups majors. Són capaços de nedar ràpidament. Part dels seus jocs i activitat social consisteix a saltar verticalment fora de l'aigua, girar en l'aire, i caure de nou al mar sense produir gairebé soroll.

Conservació

La longevitat màxima coneguda d'un dofí de Heaviside és de 20 anys. Aquest relativament curt temps de vida, juntament amb el llarg període de cria, causa un baix creixement de l'espècie. Addicionalment, aquest dofí és particularment sensible a la caça.

Referències

  1. Mammal Species of the World[Enllaç no actiu] (anglès)
  2. IUCN (anglès)

Bibliografia

  • Best, P., R. Abernethy: Heaviside's Dolphin. Pàgs. 289-310 a S. Ridgway, R. Harrison, eds. Handbook of Marine Mammals, Vol 5., Londres: Academic Press. Any 1999.
  • Cephalorhynchus dolphins, Encyclopedia of Marine Mammals, pàgs. 200-202, Stephen M. Dawson (1998) ISBN 0-12-551340-2.
  • National Audubon Society: Guide to Marine Mammals of the World Reeves, Stewart, Clapham and Powell, (2002).
  • Wilson, Don E. i F. Russell Cole. Common Names of Mammals of the World. Smithsonian Institution Press. Washington DC, Estats Units. xiv + 204. Any 2000.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Whale and Dolphin Conservation Society (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de cetacis
Regne Animalia  · Embrancament Chordata  · Classe Mammalia  · Infraclasse Eutheria  · Superordre Laurasiatheria  · (sense categoria) Artiodactyla  · (sense categoria) Whippomorpha
Subordre Mysticeti
Balaenidae
Balena de Groenlàndia (B. mysticetus)
E. australis  · Balena franca comuna (E. glacialis)  · Balena franca del Pacífic nord (E. japonica)
Balaenopteridae
Rorqual comú (B. physalus)  · Rorqual boreal (B. borealis)  · [Rorqual de Bryde
Iubarta (M. novaeangliae)
Eschrichtiidae
Balena grisa (E. robustus)
Neobalaenidae
Balena franca pigmea (C. marginata)
Subordre Odontoceti (continua més avall)
Delphinidae
Orca nana (P. electra)
Orca (O. orca)
Orca pigmea (F. attenuata)
Orca falsa (P. crassidens)
Cap d'olla negre d'aleta llarga (G. melas)  · Cap d'olla negre d'aleta curta (G. macrorhynchus)
Delphinus
Dofí comú de musell llarg (D. capensis)  · Dofí comú de musell curt (D. delphis)
Dofí septentrional (L. borealis)  · Dofí meridional (L. peronii)
Cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris)  · O. heinsohni
Tucuxi (S. fluviatilis)  · S. guianensis
Sousa
Dofí d'estuari indopacífic (S. chinensis)  · S. plumbea  · S. sahulensis  · Dofí d'estuari atlàntic (S. teuszii)
Dofí tacat de l'Atlàntic (S. frontalis)  · Dofí d'elm (S. clymene)  · Dofí tacat tropical (S. attenuata)  · Dofí de musell llarg (S. longirostris)  · Dofí ratllat (S. coeruleoalba)
Dofí rostrat (S. bredanensis)
Dofí mular indopacífic (T. aduncus) · T. australis · T. erebennus · Dofí mular (T. truncatus)
Dofí negre (C. eutropia)  · Dofí de Commerson (C. commersonii)  · Dofí de Heaviside (C. heavisidii)  · Dofí de Hector (C. hectori)
Cap d'olla gris (G. griseus)
Dofí de Fraser (L. hosei)
Dofí de flancs blancs de l'Atlàntic (L. acutus)  · Dofí fosc (L. obscurus)  · Dofí de franja blanca (L. cruciger)  · Dofí de flancs blancs del Pacífic (L. obliquidens)  · Dofí de Peale (L. australis)  · Dofí de musell blanc (L. albirostris)
Subordre Odontoceti (contina més amunt)
Monodontidae
Beluga (D. leucas)
Narval (M. monoceros)
Phocoenidae
Marsopa llista (N. asiaeorientalis) · Marsopa sense aleta (N. phocaeniodes)
Marsopa comuna (P. phocoena)  · Marsopa de Califòrnia (P. sinus)  · Marsopa d'ulleres (P. dioptrica)  · Marsopa de Burmeister (P. spinipinnis)
Marsopa de Dall (P. dalli)
Physeteridae
Catxalot (P. macrocephalus)
Kogiidae
Catxalot pigmeu (K. breviceps)  · Catxalot nan (K. sima)
Ziphidae
Zífid de quatre dents meridional (B. arnuxii)  · Zífid de quatre dents septentrional (B. bairdii) · Zífid de quatre dents petit (B. minimus)
Zífid cap d'olla boreal (H. ampullatus)  · Zífid cap d'olla austral (H. planifrons)
Zífid de l'Indopacífic (I. pacificus)
Balena amb bec de Sowerby (M. bidens)  · Balena amb bec d'Andrews (M. bowdoini) · Balena amb bec de Hubbs (M. carlhubbsi)  · Zífid de Blainville (M. densirostris)  · Zífid de Gervais (M. europaeus)  · Zífid de dents de ginkgo (M. ginkgodens)  · Zífid de Gray (M. grayi)  · Zífid de Hector (M. hectori) · Balena amb bec de Deraniyagala (M. hotaula) · Zífid de Layard (M. layardii)  · Zífid de True (M. mirus)  · Zífid pigmeu (M. peruvianus)  · Zífid de Perrin (M. perrini)  · Zífid de Stejneger (M. stejnegeri)  · Zífid de dents de pala (M. traversii)
Zífid becut de Shepherd (T. shepherdi)
Zífid comú (Z. cavirostris)
Iniidae
I. araguaiaensis  · Dofí de l'Amazones (I. geoffrensis)
Lipotidae
Dofí de riu xinès (L. vexillifer)
Platanistidae
Dofí de l'Indus (P. minor) · Dofí del Ganges (P. gangetica)
Pontoporiidae
Dofí del Plata (P. blainvillei)
Bases de dades taxonòmiques
ADW ASM BOLD COL EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OBIS OTL Species+ WoRMS