Edifici Talaia

Imatge
DadesTipusGratacel i edifici residencial Modifica el valor a WikidataArquitecteFrederic de Correa i Ruiz
Alfons Milà i Sagnier Modifica el valor a WikidataConstrucciódècada del 1970 Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicbrutalisme Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativales Corts (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióAv. Diagonal, 523, Av. Sarrià, 71-79 i Deu i Mata, 143-151 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 27″ N, 2° 08′ 22″ E / 41.390865°N,2.139342°E / 41.390865; 2.139342
Format perLínies al vent Modifica el valor a WikidataBé integrant del patrimoni cultural catalàId. IPAC42749 Modifica el valor a Wikidata Art públic de BarcelonaLínies al ventIdentificador4931-1

L'edifici Talaia (castellà: Torre Atalaya), és un gratacel situat a la confluència entre les avingudes Diagonal i de Sarrià, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.[1]

Descripció

Destinat a habitatges particulars, és un dels primers blocs de pisos a l'estil dels gratacels americans que es va construir a Barcelona a principis de la dècada del 1970. La planta s'acosta a una creu gammada, seguint en tot moment unes pautes de simetria.[1] L'immoble, de 550 m² de superfície en planta i 71,24 m d'alçada, consta de quatre plantes de soterranis, dues de locals i oficines i 22 apartaments.[1]

A partir de la planta 17, els arquitectes van plantejar un canvi i es va passar de vuit a quatres habitatges per planta, amb què es va generar un nou ordre en el repartiment de les alçades. A més, en el perímetre de totes les plantes, es va crear un mòdul d'1 x 1 m per a evitar que les terrasses tinguessin una continuïtat en línia recta.[1] A l'última planta hi ha un restaurant i a la façana es marca una mena de cornisa al voltant de tot l'edifici que trenca amb la verticalitat del bloc i es desmarca de la influència dels gratacels americans.[1]

És un edifici de façana irregular amb jocs de volums molt ben estudiats en els que es combinen els balcons i les obertures, donant un gran ritme compositiu a les façanes. El perfil vertical és dentat, creat per les diverses terrasses que en sobresurten. Per a donar més uniformitat formal al conjunt, es va escollir un sol material per al revestiment de tot l'edifici: plaques de morter de ciment blanc prefabricades.[1] La forma de la planta i la distribució i el color de la façana són característiques que n'accentuen la verticalitat tot i l'amplada de la torre.[1]

Història

Va ser projectat pels arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà i construït entre el 1966 i 1971.[2][1] És considerada una de les millors obres de l'equip Correa-Milà i va guanyar el premi FAD l'any 1973.[1]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Torre Atalaya». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Edifici Talaia». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici Talaia
  • «Edifici Talaia». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Edifici Talaia de Barcelona». UPCommons.