Eltanin

Eltanin
Tipus	estel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV
Tipus espectral (estel)	K5III[1]
Constel·lació	Dragó
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta	−1,031[2]
Magnitud aparent (V)	2,23 (banda V)[3]
Massa	1,72 M☉
Temperatura efectiva	4.084 K[4]
Paral·laxi	21,14 mas[5]
Moviment propi (declinació)	−22,79 mas/a [5]
Moviment propi (ascensió recta)	−8,48 mas/a [5]
Velocitat de rotació estel·lar	6 km/s[6]
Velocitat radial	−27,97 km/s[2]
Gravetat superficial equatorial	58 cm/s²[4]
Ascensió recta (α)	17h 56m 36.3699s[5]
Declinació (δ)	51° 29' 20.0242''[5]
Metal·licitat	−0,51[4]
Catàlegs astronòmics
SAO 30653 (Catàleg SAO) 2MASS J17563637+5129197 (2MASS) HD 164058 (Henry Draper Catalogue) HIP 87833 (Catàleg Hipparcos) HR 6705 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 17554+5129 (IRAS) γ Dra (nomenclatura de Bayer) ADS 10923 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) BD+51 2282 (Bonner Durchmusterung) CCDM J17566+5129A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) FK5 676 (FK5) GC 24432 (Catàleg General de Boss) GCRV 10394 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 87833 (Hipparcos Input Catalogue) IRC +50274 (Two-Micron Sky Survey) JP11 2911 (JP11) N30 3992 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) PLX 4107 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PLX 4107.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PMC 90-93 482 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog) PPM 36267 (Catàleg d'estrelles PPM) RAFGL 2039 (RAFGL) ROT 2516 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) TD1 21351 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 3523-1684-1 (Catàleg Tycho) UBV 15288 (UBV) uvby98 100164058 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) WDS J17566+5129A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) WEB 14827 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) 33 Dra (nomenclatura de Flamsteed) TIC 329269366 (TESS Input Catalog) AG+51 1174 (AGK3U) UBV M 22521 (UBV)

Eltanin (Gamma del Dragó / γ Draconis) és l'estel de major lluentor en la constel·lació del Dragó.^[7] Situada en el cap del mateix, té magnitud aparent +2,24. És l'estel brillant més proper al «punt d'hivern» del colur solsticial, meridià de l'esfera celeste que passa pels pols i els solsticis d'hivern i estiu.

El nom d'Eltanin prové de l'àrab Al Rās al Tinnīn, el significat de la qual és «serp», en al·lusió al conjunt de la constel·lació.

En l'antiguitat, Eltaninva gaudir d'importància a la vall del Nil, quan va deixar de ser circumpolar aproximadament en el 5000 a. C. Uns segles després va passar a ser la successora natural de Dubhe (α Ursae Majoris), fins llavors l'objecte prominent d'adoració en els temples del Baix Egipte. γ Draconis era allí coneguda com a Isis o Taurt Isis i assenyalava el cap de l'Hipopòtam que formava part de l'actual Draco. El seu ortuso era visible ~ 3500 a. C. en els corredors centrals dels temples de Hathor a Dendera i de Mut a Tebas, mentre que Canopo (α Carinae) era observada en la mateixa època en les obertures orientades cap al sud.^[8]

Ja en l'època moderna, γ Draconis ha estat anomenada Estel del Zenit —en anglès Zenith Star— en virtut a la seva proximitat al zenit quan era observada des de la latitud del Real Observatori de Greenwich.

Eltanin és una gegant taronja de tipus espectral K5III amb una temperatura superficial de 3966 K. Actualment està a 148 anys llum del Sistema Solar, però s'acosta cap a nosaltres de manera que, dins de 1,5 milions d'anys, es trobarà a tan sols 28 anys llum; llavors serà, al costat de Sírius, l'estel més brillant del cel nocturn. El seu radi és 50 vegades més gran que el radi solar i la seva lluminositat és 600 vegades major que la del Sol.^[9] Té una metal·licitat inferior a la solar, aproximadament 3/4 parts de la mateixa.^[10]

L'any 1728, mentre intentava mesurar la paral·laxi d'aquest estel, James Bradley va descobrir l'aberració de la llum causada per la velocitat del moviment de la Terra en relació a la velocitat de la llum provinent de l'estel. Aquest descobriment va provar la teoria de Copèrnic que la Terra girava al voltant del Sol.^[9]