Equació de Marchenko

En física matemàtica, més concretament el problema de dispersió inversa, l'equació de Marchenko (o equació de Gelfand-Levitan-Marchenko o equació de GLM), anomenada així en honor d'Izraïl Gelfand, Boris Levitan i Vladimir Marchenko, es deriva calculant la transformada de Fourier de la relació de difusió:[1]

K ( r , r ) + g ( r , r ) + r K ( r , r ) g ( r , r ) d r = 0 {\displaystyle K(r,r^{\prime })+g(r,r^{\prime })+\int _{r}^{\infty }K(r,r^{\prime \prime })g(r^{\prime \prime },r^{\prime })\mathrm {d} r^{\prime \prime }=0}

on g ( r , r ) {\displaystyle g(r,r^{\prime })\,} és un nucli simètric, tal que g ( r , r ) = g ( r , r ) , {\displaystyle g(r,r^{\prime })=g(r^{\prime },r),\,} que es calcula a partir de les dades de difusió. Solucionant l'equació de Marchenko, s'obté el nucli de l'operador de transformació K ( r , r ) {\displaystyle K(r,r')} a partir del qual es pot llegir el potencial. Aquesta equació deriva de l'equació integral de Gelfand-Levità, mitjançant la representació de Povzner-Levitan.

Referències

  1. Marchenko, V.A. Sturm–Liouville Operators and Applications (en anglès). Providence: American Mathematical Society, 2011. ISBN 978-0-8218-5316-0.