Equació de Txapliguin

En la dinàmica de gasos, l'equació de Txapligin, anomenada així per Serguei Alekséievitx Txapliguin (1902), és una equació en derivades parcials útil en l'estudi del flux transònic.[1][2] És

2 Φ θ 2 + v 2 1 v 2 c 2 2 Φ v 2 + v Φ v = 0. {\displaystyle {\frac {\partial ^{2}\Phi }{\partial \theta ^{2}}}+{\frac {v^{2}}{1-{\frac {v^{2}}{c^{2}}}}}{\frac {\partial ^{2}\Phi }{\partial v^{2}}}+v{\frac {\partial \Phi }{\partial v}}=0.}

on c = c ( v ) {\displaystyle c=c(v)} és la velocitat del so determinada per l'equació d'estat del fluid i la conservació de l'energia.

Derivació

Per al flux potencial bidimensional, les equacions de continuïtat i les equacions d'Euler (de fet, és l'equació comprensible de Bernoulli degut a la irrotacionalitat), en coordenades cartesianes ( x , y ) {\displaystyle (x,y)} que involucra les variables velocitat de fluid ( v x , v y ) {\displaystyle (v_{x},v_{y})} , la entalpia específica h {\displaystyle h} i la densitat ρ {\displaystyle \rho } és:

x ( ρ v x ) + y ( ρ v y ) = 0 , h + 1 2 v 2 = h o . {\displaystyle {\begin{aligned}{\frac {\partial }{\partial x}}(\rho v_{x})+{\frac {\partial }{\partial y}}(\rho v_{y})&=0,\\h+{\frac {1}{2}}v^{2}&=h_{o}.\end{aligned}}}

amb l'equació d'estat ρ = ρ ( s , h ) {\displaystyle \rho =\rho (s,h)} actuant com a tercera equació, on

  • h o {\displaystyle h_{o}} es la entalpia d'estancament,
  • v 2 = v x 2 + v y 2 {\displaystyle v^{2}=v_{x}^{2}+v_{y}^{2}} es la magnitud del vector de velocitat, i
  • s {\displaystyle s} és l'entropia.

Per al flux isoentròpic, la densitat pot expressar-se com una funció només de l'entalpia, que al seu torn, usant l'equació de Bernoulli, es pot escriure com ρ = ρ ( v ) {\displaystyle \rho =\rho (v)} .

Atès que el flux és irrotacional, hi ha un potencial de velocitat ϕ {\displaystyle \phi } i el seu diferencial és d ϕ = v x d x + v y d y {\displaystyle d\phi =v_{x}dx+v_{y}dy} . En lloc de tractar v x = v x ( x , y ) {\displaystyle v_{x}=v_{x}(x,y)} y v y = v y ( x , y ) {\displaystyle v_{y}=v_{y}(x,y)} com a variables dependents, fem servir una transformació de coordenades de tal manera x = x ( v x , v y ) {\displaystyle x=x(v_{x},v_{y})} i y = y ( v x , v y ) {\displaystyle y=y(v_{x},v_{y})} es converteixen en noves variables dependents. De manera similar, el potencial de velocitat és reemplaçat per una nova funció, la transformada de Legendre

Φ = x v x + y v y ϕ {\displaystyle \Phi =xv_{x}+yv_{y}-\phi }

tal que el seu diferencial és d Φ = x d v x + y d v y {\displaystyle d\Phi =xdv_{x}+ydv_{y}} , per tant

x = Φ v x , y = Φ v y . {\displaystyle x={\frac {\partial \Phi }{\partial v_{x}}},\quad y={\frac {\partial \Phi }{\partial v_{y}}}.}

Introduint una altra transformació de coordenades per a les variables de ( v x , v y ) {\displaystyle (v_{x},v_{y})} a ( v , θ ) {\displaystyle (v,\theta )} d'acord amb la relació v x = v cos θ {\displaystyle v_{x}=v\cos \theta } y v y = v sin θ {\displaystyle v_{y}=v\sin \theta } , on v {\displaystyle v} és la magnitud del vector de velocitat i θ {\displaystyle \theta } és l'angle que el vector de velocitat fa amb l'eix v x {\displaystyle v_{x}} , les variables dependents esdevenen

x = cos θ Φ v sin θ v Φ θ , y = sin θ Φ v + cos θ v Φ θ , ϕ = Φ + v Φ v . {\displaystyle {\begin{aligned}x&=\cos \theta {\frac {\partial \Phi }{\partial v}}-{\frac {\sin \theta }{v}}{\frac {\partial \Phi }{\partial \theta }},\\y&=\sin \theta {\frac {\partial \Phi }{\partial v}}+{\frac {\cos \theta }{v}}{\frac {\partial \Phi }{\partial \theta }},\\\phi &=-\Phi +v{\frac {\partial \Phi }{\partial v}}.\end{aligned}}}

L'equació de continuïtat en les noves coordenades es converteix en:

d ( ρ v ) d v ( Φ v + 1 v 2 Φ θ 2 ) + ρ v 2 Φ v 2 = 0. {\displaystyle {\frac {d(\rho v)}{dv}}\left({\frac {\partial \Phi }{\partial v}}+{\frac {1}{v}}{\frac {\partial ^{2}\Phi }{\partial \theta ^{2}}}\right)+\rho v{\frac {\partial ^{2}\Phi }{\partial v^{2}}}=0.}

Per a un flux isentròpic tal que d h = ρ 1 c 2 d ρ {\displaystyle dh=\rho ^{-1}c^{2}d\rho } on c {\displaystyle c} és la velocitat del so. Usant l'equació de Bernoulli s'obté:

d ( ρ v ) d v = ρ ( 1 v 2 c 2 ) {\displaystyle {\frac {d(\rho v)}{dv}}=\rho \left(1-{\frac {v^{2}}{c^{2}}}\right)}

on c = c ( v ) {\displaystyle c=c(v)} . Per tant, tenim:

2 Φ θ 2 + v 2 1 v 2 c 2 2 Φ v 2 + v Φ v = 0. {\displaystyle {\frac {\partial ^{2}\Phi }{\partial \theta ^{2}}}+{\frac {v^{2}}{1-{\frac {v^{2}}{c^{2}}}}}{\frac {\partial ^{2}\Phi }{\partial v^{2}}}+v{\frac {\partial \Phi }{\partial v}}=0.}

Referències

  1. Txapliguin, S. A. On gas streams. Complete collection of works.. Izd. Akad. Nauk SSSR, 2, 1902. 
  2. Landau, Lev D; Lifshitz, Evgeny M. Fluid Mechanics (en anglès). Pergamon Press, 1982. 

Bibliografia

  • Landau, L.D; Lifschitz, E.M. Lehrbuch der Theoretischen Physik (en alemany). vol IV. Hydrodynamik. Frankfurt am Main: Wissenschaftlicher Verlag Harry Deutsch, 200, p. 563–567. ISBN 978-3-8171-1331-6. 
  • Lenk, Richard; Gellert, Walter. Brockhaus abc – Physik (en alemany). 2. Leipzig: Brockhaus, 1972, p. 1590. 

Vegeu també