Estadi Nacional de Xile

Imatge
Nom en la llengua original(es) Estadio Nacional Julio Martínez Prádanos Modifica el valor a WikidataEpònimJulio Martínez Modifica el valor a WikidataDadesTipusEstadi de futbol, centre clandestí de detenció i estadi Modifica el valor a WikidataEnginyer estructuralSalfaCorp (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataConstrucció1938 Modifica el valor a WikidataObertura3 desembre 1938 Modifica el valor a WikidataCronologia Mundial de Futbol 1962 Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaÑuñoa (Xile) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióAv. Grecia 2001, Ñuñoa RM Modifica el valor a Wikidata
Map
 33° 27′ 52″ S, 70° 36′ 38″ O / 33.4644°S,70.6106°O / -33.4644; -70.6106
Monument Històric de XileData11 setembre 2003 ActivitatPropietat deInstituto Nacional de Deportes Modifica el valor a WikidataGestor/operadorÑuñoa Modifica el valor a WikidataCapacitat màxima46.190 Modifica el valor a WikidataOcupantXile
Xile
Universidad de Chile Modifica el valor a Wikidata Lloc webind.cl… Modifica el valor a Wikidata

L'Estadi Nacional de Xile —oficialment, Estadio Nacional Julio Martínez Prádanos—[1] és el principal recinte esportiu d'aquest país i està situat al Parque de la Ciudadanía, un complex esportiu multidisciplinari amb una extensió de prop de 64 hectàrees, a la comuna de Ñuñoa de la ciutat de Santiago. Aquesta instal·lació té una capacitat de 49.000 espectadors asseguts[2] —la més gran del país— i una pista de futbol central envoltada per una pista atlètica.

Història

Va ser inaugurat el 1938. Des del 1939 ha estat la seu local de la selecció de futbol de Xile i del Club Universidad de Xile, que el lloga per jugar-hi els partits com a local.

El 1948 s'hi va jugar el Campionat Sud-americà de Campions, torneig que va inspirar la Copa d'Europa i la Copa Libertadores.[3][4]

També va ser seu de diversos partits de la Copa Mundial de Futbol de 1962 i de la Copa Mundial de Futbol Sub-20 de 1987, incloent-ne les respectives finals.

Usos no esportius

Militars xilens vigilant presoners a l'Estadi Nacional, 1973.

En altres àmbits, aquest recinte va ser usat com a centre de detenció i tortura durant la Dictadura Militar el 1973.

També ha acollit diversos esdeveniments musicals, cívics i religiosos, on destaca la trobada amb joves que el papa Joan Pau II va convocar el 1987.

El 2003 el Consell de Monuments Nacionals de Xile el va declarar com a Monument Històric.[5]

Referències

  1. Congreso Nacional de Chile. «Ley n.º 20.264, que modifica la denominación del Estadio Nacional por Estadio Nacional Julio Martínez Prádanos», 05-07-2008. [Consulta: 26 juliol 2010].
  2. ESTADIO SEGURO 2018. «ESTADIO SEGURO OFICIAL 2018».
  3. «Wolves champions» (en anglès). Diario The Guardian. [Consulta: 5 abril 2018].
  4. Historia de la Copa Libertadores. Sitio oficial de la Conmebol.
  5. [enllaç sense format] http://www.monumentos.cl/monumentos/monumentos-historicos/estadio-nacional