Eugen Schüfftan

Eugen Schüfftan

Biografia
Naixement	21 juliol 1893 Breslau (Polònia)
Mort	6 setembre 1977 (84 anys) Nova York
Activitat
Ocupació	director de fotografia, pintor, operador de càmera, arquitecte, director de cinema
Activitat	1929 -
Premis (1960)  Oscar a la millor fotografia, blanc i negre, per l'obra El vividor

Eugen Schüfftan (Breslau, 21 de juliol de 1893 - Nova York, 6 de setembre de 1977) va ser un director de fotografia alemany.

Inicialment un pintor decoratiu i arquitecte expressionista, va començar a desenvolupar tècniques d'efectes especials per al cinema a partir de 1920.^[1]

Va inventar el procés Schüfftan, una tècnica d'efectes especials que empra miralls per a inserir actors en conjunts en miniatura. Un dels primers usos del procés va ser a Els Nibelungs i Metropolis (1927), ambdues dirigides per Fritz Lang.^[1][2] Aquesta tècnica va ser emprada ampliament fins que fou suplantada per la tècnica de la pantalla verda.^[3]

Va dirigir dos pel·lícules, Das Ekel (1931) i Die Wasserteufel von Hieflau (1932) encara que se li va denegar apareixer als crèdits de la última.^[1]

Exiliat després de l'ascens dels nazis al poder el 1933 a causa de la seva ètnia jueva,^[1] la majoria de les seves contribucions foren a pel·lícules franceses dels anys trenta i de després de la Segona Guerra Mundial, com ara Le Quai des brumes (1938) de Marcel Carné.^[3] També va treballar per Hollywood durant els anys quaranta, esquivant l'ocupació nazi de França, on va haver d'enfrontar-se a nombrosos entrebancs per trobar pel·lícules on treballar a causa de la seva condició d'extranger.^[1][4]

El 1962 Schüfftan va guanyar el Premi de l'Acadèmia a la millor fotografia en blanc i negre pel seu treball a la pel·lícula El vividor.^[5] Va contribuir a una pel·lícula per última vegada el 1966 amb Chappaqua de Conrad Rooks.^[1]

Eugen Schüfftan va morir el sis de setembre de 1977 a Nova York.^[1]

• 1951: Premi del Turisme Francès per el documental L'Hotel-Dieu de Beaune.^[1]
• 1962: Oscar a la millor fotografia en blanc i negre per El vividor.^[5]
• 1962: Premi Corona de Llorer a la millor cinematògrafia en blanc i negre per El vividor.^[1]
• 1964: Premi del Cinema Alemany en reconeixement a les seves contribucions al cinema alemany.^[1]
• 1975: Premi Billy Blitzer del Gremi Internacional de Cinematògrafs.^[1]

• Efecte Schüfftan