Festival de Cinema Llatinoamericà de Tolosa de Llenguadoc
| ||||
Tipus | festival de cinema | |||
---|---|---|---|---|
Vigència | 1989 - | |||
Localització | Tolosa (França) | |||
Estat | França | |||
Lloc web | cinelatino.fr | |||
El Festival de Cinema Llatinoamericà de Tolosa de Llenguadoc (orig. Rencontres Cinémas d'Amérique Latine de Toulouse) és un festival dedicat al cinema llatinoamericà, que es realitza anualment a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc (França), des de 1989[1] per iniciativa d'Esther i Francis Saint-Dizier.[2]
El seu premi principal és el Gran Premi "Coup de Cœur" (traduïble literalment com a "cop de cor", però que es tracta d'una expressió francesa relacionada amb la commoció que produeix una obra exquisida, similar a "la pell de gallina", en català).
Premis "Coup de Cœur"
Les següents són totes les pel·lícules guanyadores del Coup de Cœur des de 1998:
Premis Coup de Cœur a la millor pel·lícula | |||
Any | Pel·lícula | Direcció | País |
---|---|---|---|
1998 | Pizza, birra, faso | Bruno Stagnaro i Adrián Caetano | Argentina |
1999 | La sonámbula, recuerdos del futuro | Fernando Spiner | Argentina |
2000 | Mundo grúa | Pablo Trapero | Argentina |
2001 | La Ciénaga | Lucrecia Martel | Argentina |
2002 | Domésticas, o filme | Fernando Meirelles i Nando Olival | Brasil |
2003 | Amarelo Manga | Claudio Assis | Brasil |
2004 | Buena vida Delivery | Leonardo Di Cesare | Argentina |
2005 | Sumas y restas (2004) | Víctor Gaviria | Colòmbia |
2006 | La Sagrada Familia (2005) | Sebastián Lelio | Xile |
2007 | Familia Tortuga (2006) | Rubén Imaz Castro | Mèxic |
2008 | Cochochi (2007) | Laura Guzmán i Israel Cárdenas | Mèxic |
2009 | Impulso (2009) | Mateo Herrera | Equador |
2010 | Viajo porque preciso, volto porque te amo (2009) | Karim Aïnouz i Marcelo Gomes | Brasil |
2011 | Las marimbas del infierno (2010) | Julio Hernández Cordón | Guatemala |
2012 | Los últimos cristeros (2011) | Matías Meyer | Mèxic |
2013 | Polvo (2012) | Julio Hernández Cordón | Guatemala |
2014 | O Homem das Multidões (2013) | Marcelo Gomes i Cao Guimarães | Brasil |
2015 | Ausência (2014) | Chico Teixeira | Brasil |
2016 | Siembra (2015) | Ángela Osorio i Santiago Lozano | Colòmbia |
2017 | Los nadie (2015) | Juan Sebastián Mesa | Colòmbia |
2018 | Zama | Lucrecia Martel | Argentina |
2019 | Los tiburones | Lucía Garibaldi | Uruguai |
2020 | Blanco en blanco[3] | Théo Court | Espanya/ Xile |
2021 | La chica nueva[4] | Micaela Gonzalo | Argentina |
2022 | Mis hermanos sueñan despiertos[5] | Claudia Huaiquimilla | Xile |
Referències
- ↑ Cinélatino, Rencontres de Toulouse 2021 a catalanfilms
- ↑ 30 años de Cinélatino-Encuentros de Toulouse a Cinémas d'Amerique Latine
- ↑ ‘Blanco en blanco’ gana en Cinélatino de Toulouse 2020, audiovisual451.com, 4 de maig de 2020
- ↑ El filme dirigido por Micaela Gonzalo se llevó el máximo galardón del festival de cine latino más importante de Europa, La Voz, 30 de març de 2021
- ↑ "Mis hermanos sueñan despiertos" se lleva el premio del Festival Cinelatino de Toulouse, France 24, 2 d'abril de 2022
Enllaços externs
- Notícies del festival al Programa Ibermedia
- Programa del 29è Festival a retinalatina.org