Figa (signe)

No s'ha de confondre amb Tinc el teu nas.
germà

La figa, originàriament un amulet italià anomenat Mano Fico, també va ser utilitzada pels etruscs a l'època romana. Mano significa mà i Fico o Figa és la representació dels genitals femenins, principalment el clítoris i estava associat amb la fertilitat i l'erotisme.[1]

Significat a diferents països

  • A Itàlia aquest signe, conegut com "fica" o "far le fiche", la semblança amb el clítoris, era un gest comú i molt grosser en segles passats, equivalent al dit mitjà estès.

El gest també és esmentat per Dante al vint-i-cinquè racó de l'Inferno de la Divina Comèdia als versos 1-16, on l'ànima de Vanni Fucci fa aquest gest com un acte de blasfèmia contra Déu.[2]

« Al fine de le sue parole il ladro

le mani alzò con amendue le fiche,
gridando: “Togli, Dio, ch’a te le squadro!”

»
— Dante Alighieri, Divina Commedia, Inf. XXV, 1-3[3]
  • A Turquia aquest signe, conegut com "nah", és un gest molt conegut i molt ofensiu.[1]
  • A Rússia aquest signe, conegut com "фиг тебе" (pronunciat "fik tibie") o "фиг [тебе] с маслом" (pronunciat "fik [tibie] s maslam"), és un gest molt ofensiu i utilitzat per negar algú. alguna cosa, enriure's d'algú que no va aconseguir el que volia, o demostrar a algú que no aconseguirà res.
  • Als països de parla anglesa, com els Estats Units, i d'altres, com Portugal, és un joc infantil en el qual es simula treure el nas d'un nen de la cara.[4]
  • Al Brasil i Portugal, aquest signe simbolitza els desitjos de bona sort i de conjurar la mala sort.

En aquests països també s'utilitza com a amulet contra el mal d'ull en la creença que l'obscè distreu el mal.[5]

Galeria d'imatges

  • Albrecht Dürer: Studienblatt mit Handen, ca. 1494.
    Albrecht Dürer: Studienblatt mit Handen, ca. 1494.
  • Patuá, Mühlviertler Schlossmuseum, Freistadt
    Patuá, Mühlviertler Schlossmuseum, Freistadt
  • Pendents
    Pendents

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Pai Paulo de Oxalá. «Figa, seu uso no dia a dia». Extra.
  2. ↑ Francesco Bonomi. «Vocabolario Etimologico della Lingua Italiana». etimo.it. [Consulta: 14 abril 2021].
  3. ↑ Giangrande, A. CULTUROPOLI PRIMA PARTE: Discultura ed oscurantismo (en noruec nynorsk). Independently Published, 2021, p. 368. ISBN 979-8-7247-6562-6 [Consulta: 26 octubre 2021]. 
  4. ↑ 10 gestos comumente mal interpretados no exterior - Louco por Viagens
  5. ↑ FIGA, GESTO DE[Enllaç no actiu] - Dicionário de Símbolos", organizado por Sérgio Biagi Gregório.

Vegeu també

Enllaços externs

  • Article "LA MAIN-FIGUE OU MANO-FICA Prélude à une célébration du Figuier de la Connaissance" de Jean-Marie Lamblard
  • [1] Arxivat 2014-08-24 a Wayback Machine. d'Agnès Giard (Libération)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Figa
  • «Etimologia : fica;» (en italià). [Consulta: 25 octubre 2021].