Gabriel Baille

Gabriel Baille

Biografia
Naixement	15 agost 1832 Perpinyà (Catalunya del Nord)
Mort	12 agost 1909 (76 anys)
Activitat
Ocupació	compositor

Gabriel Baille (Sant Pau de Fenollet, 15 d'agost del 1832 — Sant Pau de Fenollet, 12 d'agost del 1909) va ser violinista, organista i compositor, i dirigí l'orfeó i el conservatori de Perpinyà.

Després d'estudiar a Sant Pau de Fenollet i al conservatori de Perpinyà, anà a París, on durant tres anys va ser deixeble de violí del reputat Delphin Allard. També hi estudià harmonia amb Papault i Victor Dourieu, i completà els seus estudis amb Antoine Elwart. Guanyà per concurs plaça a l'Union musicale que dirigia Félicien-César David i a la Société Sainte-Cécile de François Seghers, però s'estimà més desplaçar-se a Barcelona, on actuà de concertista, primer, i guanyà per oposició la plaça de violinista primer de l'orquestra del Liceu. S'establí a Perpinyà, i durant diversos anys va ser violinista del teatre i l'organista (1857)^[1] a l'església de Sant Mateu. Va ser director del Conservatori de música de Perpinyà (des del 1868,^[2] amb el nom d'"Ècole municipale de musique", i des del 1884 com a "Ècole nationale de musique de Perpignan") on, a més, era professor de violí. També havia organitzat el 1860 l'Orphéon de Perpignan, que encara dirigia el 1875, i que portà a guanyar diversos concursos (Marsella el 1860, Beaucaire el 1862, Nîmes el 1863, Bordeus el 1865, i París els anys 1867 i 1889). A la capital de Rosselló també hi feu director d'orquestra (1878, 1896^[3] 1901)^[4] i hi dirigí l'escola municipal (1868). Publicà alguns llibres per a l'ensenyament de la música. Compongué més de cent vint peces musicals, per a piano i violí especialment, encara que també ho feu per a orquestra i per a cor mixt. Va ser nomenat oficial d'acadèmia per decret del 17 de desembre del 1880, i oficial d'instrucció pública per decret de 14 de juliol del 1885.

Els seus fills van ser artistes d'anomenada: Casimir Baille, músic i compositor, i que també dirigiria el Conservatori de Perpinyà; i Léon Baille, arquitecte que marcà una època a Perpinyà. Aquesta ciutat dedicà un carrer a la memòria de Gabriel Baille.

(Publicà les seves composicions musicals a l'editorial Brandus de París, gairebé en exclusiva)

• L'absence, mélodie pour le piano, op. 74 (1886), amb textos d'un poema d'Alphonse de Lamartine. Dedicat a la seva esposa Marie.
• Air de ballet pour piano, op. 44 (Benoit, 1874)
• Aprés du Saule, op. 25, per a piano
• Aquarelle, pour piano à quatre mains, op. 81 (1892)
• Arago (1879), cantata per a 4 veus d'home i música militar, composta per a la inauguració de l'estàtua de Perpinyà; també havia compost una altra cantata dedicada al científic per a l'erecció de la seva estàtua el 1865 al seu Estagell natal.
• Aubade, per a cor
• Ave Maria (1887), per a quatre veus mixtes, diplomada al concurs de música de Nantes
• Bataille de fleurs, polka valse pour piano, op. 89 (1896)
• Berceuse, per a cor
• Berceuse pour le piano, op. 75 (1887), primer premi al concurs de la "Reforme artistique de Nantes"
• Bonsoir, per a cor
• Les bords de l'Agli, valses pou piano à quatre mains, op. 68 (1882), dedicat a la seva filla Marguerite
• La brise du Vallespir, per a cor
• Dues cançons per a piano a quatre mans (1889), op. 77:
  • Chanson de printemps
  • Chanson de veillard
• Derniers moments de Gilbert, peça fúnebre per a cor
• Deuxième menuet, pour piano seul, op. 84 (1894)
• Ècole concertante de Violon: Collection de douze pièces élémentaires et progressives pour 2 violons
  • 1^er livre, op. 51 (1875), dedicada al seu fill Casimir
  • 2^e livre (1876)
  • 3^e livre, op. 53 (1876)
  • 4^e livre, op. 54 (1877)
  • 5^e livre (1877)
  • 6^e livre (1878)
• Epithalame pour piano à quatre mains, op. 79 (Durdilly, 1892), dedicada a Justí Pepratx i senyora
• Feuillet d'album, op. 26 (1867), masurca per a piano
• Goigs de Santa Llúcia (1914), amb lletra de Josep Bonafont
• Marche turque pour le piano, op. 43 (1874)
• Mazurka slave pou piano, op. 86 (1895), dedicada a "madame Louise Rey, professeur au Conservatoire de musique de Perpignan"
• Menuet pour le piano, op. 36 (1872)
• Missa coral (1882)
• Montagnes fortunées, per a cor
• Morceau pour orgue (abans 1875)
• Les morts glorieux, cantata (conté la peça Recordare)
• Musetta-Canzonetta pour orgue d'eglise, op. 146 [sic, per op. 46] (1874)
• O fons pietatis, motet
• Offertoires pour orgue, op. 10
  • Offertoire sur un Noel catalan pour orgue n. 3
  • Offertoire ou Sortie pour orgue n. 4
• Les ombres de la fou, récueil de mélodies pour piano, op. 11 (Benoit)
  • La voix d'une ombre, 5^e mélodie pour le piano, op. 38 (Benoit, 1872)
• 6 peces per a dos violins, alto (viola) i violoncel (1878):
  • Canzonetta, op. 57
  • Scherzino, op. 58
  • Allegro, op. 59
  • Adagio, op. 60
  • Menuet, op. 61
  • Presto, op. 62
• Prélude et rondo fantastique (1887), per a gran orquestra, segon premi al concurs de música de Nantes
• Premier nocturne pour le piano, op. 41 (1875)
• Le premier pas, valse facile pour le piano (1857)
• Proeludium, recueil de cinquante morceaux pour orgue, en huit livraisons, col·lecció de fragments per a orgue d'aparició periòdica (1872-1975), adoptats el 1875 com a text per a les classes d'orgue de l'"Ècole de musique religieuse" de París (on ensenyava el seu fill Casimir Batlle per la mateixa època).
• Quatre pensées fugitives, op. 66 (1880), per a piano
• Rêveries, op.72 (1883), cançó amb lletra de L. Rives
• Romance, per a violí i orquestra
• Romance sans paroles pour piano, op. 83 (1894)
• Scènes espagnoles:
  • Pantomime op. 80 extraite de la "Symphonie pittoresque" : n° 2 (1892), per a piano
  • Intermezzo op. 82 extrait de la "Symphonie pittoresque" : n° 3 (1893), per a piano, dedicada al seu germà Alexandre
• Soirée d'Été, 2^e duo pour piano et orgue-harmonium, op. 67 (1881)
• Soirées de Printemps, 1^er duo pour piano et orgue-harmonium, op. 64 (1878)
• Valse d'un fantôme, légende pour piano à quatre mains, op. 73 (1884)

• Offertoire ou sortie en do, publicat al DC Renaissance de l'orgue Verschneider de Villacourt, interpretat per Dominique Dantand ([Guebwiller] : P. Esser, [DL 2010])
• Muzetta-Canzonetta, Offertoire ou Sortie pour organ i Offertoire sur un Noel catalan, publicats en el DC European Guild of Organists: L'heritage de l'orgue classique, intrepretat per Jean-Luc Perrot (EMA Productions, 1997)

• Exercices journaliers pour le violon Paris: Enoch & Cie., s.a.
• Tablettes musicales et théorie historique de la musique Perpignan: impr. de J. Payret, 1900
• Traité de dictée musicale Perpignan: impr. de Barrière, 1906

• Jean Capeille Dictionnaire de biographies roussillonnaises Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1910 (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978) p. 36