Gabriel Xavier Paul Koenigs
  | |
| Nom original | (fr) Gabriel Koenigs |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 17 gener 1858 Tolosa (França) |
| Mort | 29 octubre 1931 (73 anys) París |
| Formació | École Normale Supérieure (1879–) Lycée Saint-Louis |
| Tesi acadèmica | Les propriétés infinitésimales de l'espace régé (1882 ) |
| Director de tesi | Gaston Darboux |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, anàlisi matemàtica, física, mecànica i cinemàtica |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, físic |
| Ocupador | Universitat de París (1895–) Collège de France (1886–1895) École Normale Supérieure (1886–1895) Universitat de Tolosa (1885–1886) Universitat de Franche-Comté (1883–1885) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Auguste Grévy (en)  , Maurice Janet, Léopold Leau, Dmitry Ryabushinsky (en) , Joachim Sudria i Édouard Callandreau (en) |
Premis
| |
Gabriel Xavier Paul Koenigs (francès: Gabriel Koenigs) (Tolosa, 17 de gener de 1858 - París, 29 d'octubre de 1931) va ser un matemàtic francès conegut per la seva ferma oposició a la incorporació dels matemàtics alemanys als congressos internacionals de matemàtiques després de la Primera Guerra Mundial.
Vida i Obra
Koenigs va fer els seus estudis secundaris a Tolosa de Llenguadoc amb resultats brillants i el 1879 va ingressar a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1882. El mateix any va obtenir el doctorat a la universitat de París sota la influència de Gaston Darboux.[1]
Entre 1883 i 1885 va ser professor de mecànica de la universitat de Besançon (actualment Universitat de Franche-Compté) i el curs següent ho va ser d'anàlisi matemàtica a la de Tolosa. De 1886 a 1895 va ser professor assistent de l'École Normale Supérieure, mentre també donava classes de mecànica al Collège de France. El 1896 va deixar les dues places per convertir-se en catedràtic de mecànica de la Sorbona. En aquesta posició va crear un laboratori de física experimental que va tenir notables aplicacions militars.[2]
El matemàtic que s'associa més comunament amb l'equació de Schröder, no és el d'Ernst Schröder, sinó el de Koenigs perquè va ser ell qui va demostrar el 1884 l'existència i unicitat de les solucions analítiques de l'equació.[3] Koenigs, també va ser un figura dominant en el segle xix en la teoria de les iteracions de les funcions complexes.[1] A partir de 1896, amb la seva entrada a la Sorbona, es va dedicar més a la física experimental.
Però potser el fet pel que és més recordat es que, com a secretari general de la Unió Matemàtica Internacional, es va mostrar ferm partidari del boicot en els congressos internacionals als matemàtics dels països perdedors de la Primera Guerra Mundial.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Alexander, 1994, p. 37.
- ↑ Alexander, 1994, p. 38.
- ↑ Shapiro, 1998, p. 214.
- ↑ Reinbothe, 2010, p. 202-204.
Bibliografia
- Alexander, Daniel S. A History of Complex Dynamics: From Schröder to Fatou and Julia (en (anglès)). Springer, 1994. ISBN 978-3-663-09199-8.
- Reinbothe, Roswitha «L'exclusion des scientifiques allemands et de la langue allemande des congrès scientifiques internationaux après la Première Guerre mondiale» (en anglès). Revue germanique internationale, Vol. 12, 2010, pàg. 193-208. DOI: 10.4000/rgi.285. ISSN: 1775-3988.
- Shapiro, Joel H. «Composition Operators and Schröder's functional equation». A: Farhad Jafari, Barbara D. MacCluer, Carl C. Cowen, A. Duane Porter (eds.). Studies on Composition Operators (en (anglès)). American Mathematical Society, 1998, p. 213-228. ISBN 0-8218-0768-4.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gabriel Xavier Paul Koenigs» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Taton, René. «Koenigs, Gabriel». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 8 juliol 2018]. (anglès)