Giovanni Antonio Magini

Plantilla:Infotaula personaGiovanni Antonio Magini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1555 Modifica el valor a Wikidata
Pàdua (República de Venècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 1617 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Bolonya (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent de Sant Domènec 44° 29′ 23″ N, 11° 20′ 40″ E / 44.489584°N,11.344401°E / 44.489584; 11.344401 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya (–1579) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCartografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, cartògraf, astròleg, matemàtic, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bolonya (1588–1617) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (1582) Ephemerides coelestium motuum
  • (1589) Novae coelestium orbium theoricae congruentes Modifica el valor a Wikidata
FillsFabio Magini Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Antonio Magini (Pàdua, 13 de juny de 1555 - Bolonya, 11 de febrer de 1617) va ser un astrònom i matemàtic italià a començaments del segle xvii, conegut per la seva oposició a les teories copernicanes.

Vida

La primera dada certa que es coneix de la seva vida és que es va graduar a la Universitat de Bolonya el 10 de juny de 1579.[1]

Probablement va ser professor privat els anys següents pel Vèneto i Bolonya. A partir de 1588 va ser professor de la Universitat de Bolonya, on explicava per cicles triennals la geometria euclidiana, la teoria dels planetes i l'Almagest.

Va estar protegit pel duc de Màntua, Vicenç Gonzaga, i va ser preceptor dels seus fills, Ferran i Francesc.[2] També per encàrrec del duc va construir nombrosos instruments geomètrics i astronòmics i, a més, li feia les prediccions astrològiques, faceta que li va portar alguns problemes amb la Inquisició.

Entre 1600 i 1610 va tenir al seu càrrec el projecte de cartografiar la península italiana, construint 60 mapes regionals que no van ser superats fins a finals de segle i que es van començar a imprimir el 1616,[3] i que no es van acabar de publicar fins el 1620 de forma pòstuma a cura del seu fill Fabio.[4]

Obra

Tot i que va ser un defensor de les teories astronòmiques geocèntriques, no va tenir problemes en utilitzar els nous sistemes de càlcul de Copernic i de les taules prutèniques de Reinhold basades en aquests càlculs. Va ser conegut en el seu temps tant com astrònom com astròleg[5] i d'aquí la seva insistència en les observacions precises i de llargs períodes, per a les quals va construir instruments molt precisos.[6]

De astrologica ratione, 1607

Les seves obres principals són:[7]

  • 1582: Ephemerides coelestium motuum que cobrien des de l'any 1581 fins al 1620.
  • 1585: Tabulae secundorum mobilium coelestium, unes taules del moviment dels planetes.
  • 1589: Novae coelestium orbium theoricae, intentant enquadrar en un cosmos geocèntric les mesures i observacions de Copernic.
  • 1592: De planis triangulis liber unicus, que portava com annex una Tabula tetragonica, un tractat de trigonometria.
  • 1596: Geographiae universae tum veteris tum novae absolutissimum opus duobus voluminibus, una edició de la Geografia de Ptolemeu en la que afegeix els planells d'Amèrica i de l'Extrem Orient.
  • 1602: Theorica speculi concavi sphaerici,[8] sobre òptica dels miralls còncaus.
  • 1604: Tabulae primi mobilis.
  • 1607: De astrologica ratione, ac usu dierum criticorum, seu decretoriorum; ac praeterea de cognoscendis et medendis morbis ex corporum coelestium cognitione, una síntesi d'astrologia mèdica.
  • 1609: Primum mobile duodecim libris contentum, in quibus habentur trigonometria sphaericorum amb una taula de sinus, cosinus, tangents i secants amb set decimals de precisió.
  • 1611: Breve istruttione sopra l'apparenze et mirabili effetti dello specchio concavo sferico,[9] altre cop sobre els miralls còncaus.

Referències

  1. ↑ Baldini, 2006, p. x.
  2. ↑ Favaro, 1886, p. 17.
  3. ↑ Favaro, 1886, p. 141-159.
  4. ↑ Siniscalchi, 2020, p. 105 i ss.
  5. ↑ Hine, 2000, p. 383-384.
  6. ↑ Bonoli i Zuccoli, 1999, p. 201-212.
  7. ↑ Roegel, 2013, p. 3.
  8. ↑ Favaro, 1886, p. 171.
  9. ↑ Favaro, 1886, p. 172.

Bibliografia

  • Bonoli, Fabricio; Zuccoli, Marina «Strumentaria» (en italià). Nuncius, Vol. 14, Num. 1, 1999, pàg. 201-212. DOI: 10.1163/182539199X00814. ISSN: 0394-7394.
  • Bonoli, Fabrizio. «Magini, Giovanni Antonio». A: Hockey, Thomas (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 724-726. ISBN 978-0-387-31022-0. 
  • Favaro, Antonio. «Notizie Intorno alla vita, alle opere ed ai corrispondenti di Giovanni Antonio Magini». A: Antonio Favaro (ed.). Carteggio inedito di Ticone Brahe: Giovanni Keplero e di altri celebri astronomi e matematici con Giovanni Antonio Magini (en italià). Nicola Zanichelli, 1886, p. 1-186. 
  • Hine, William Lewis. «Magini, Giovanni Antonio (1555-1617)». A: Applebaum, Wilbur (ed.). Encyclopedia of the Scientific Revolution: From Copernicus to Newton (en anglès). Taylor and Francis, 2000, p. 383-384. ISBN 0-8153-1503-1. 
  • Roegel, Denis «A reconstruction of Magini's Tabula tetragonica (1592)» (en anglès). HAL Open Science, 2013, pàg. 1-56.
  • Siniscalchi, Silvia «La carta del principato CItra di Giovani Antonio Magini e il ‘mistero’ delle torri Sparite» (en italià). Gnosis, Num. 1, 2020, pàg. 105-115.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Antonio Magini
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Antonio Magini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Campedelli, Luigi. «Magini, Giovanni Antonio» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 agost 2024].
  • Baldini, Ugo. «MAGINI, Giovanni Antonio» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2006. [Consulta: 23 desembre 2013].
Registres d'autoritat