Grumari
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Brasil | |||
| Unitat Federativa | Estat de Rio de Janeiro | |||
| Municipi | Rio de Janeiro | |||
| Sotsprefectura | Barra e Jacarepaguá | |||
| Regió administrativa | Barra da Tijuca (en)   | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 22 m | |||
| Creació | 23 juliol 1981 | |||
Grumari és un barri de la regió administrativa de Guaratiba, en la Zona Oest del municipi del Rio de Janeiro. És famós per les platges salvatges, tant la principal, platja de Grumari, com també les platges del Perigoso, do Meio, Funda, i do Inferno, totes aquestes accessibles per corriols o pel mar.[1][2]
Limita amb els barris Barra de Guaratiba i Recreio dos Bandeirantes.
El seu IDH, l'any 2000, era de 0,894, el 31è millor de la ciutat de Rio de Janeiro.
Història
Conegut principalment per la bellesa de la seva platja.[3] És el barri menys populós de la ciutat, ja que gran part de la seva superfície és ocupada per la platja i per una àrea de protecció ambiental.[4]
El seu nom, que ve de l'indígena “CURU” (seixos, pedres soltes) i “MARI” (que produeix aigua), també és el nom d'un arbre trobat en les costes de la regió. Envoltada per les serres del Grumari, de Guaratiba i de Piabas, és l'última àrea natural i preservada del litoral carioca.
Constitueix el Parc Natural Municipal del Grumari,[5] catalogat per l'Estat en 1985, i pel Municipi, el 1986. Pràcticament aïllada, el seu accés es donava per la carretera vella de Grumari, sinuosa i estreta, des de Guaratiba o pel corriol colonial en la Serra de Piabas. En la dècada de 1970, va ser oberta l'Avinguda Estado da Guanabara, connectant el barri a Recreio dos Bandeirantes.
A Grumari hi ha, també, la Platja do Abricó,[5] per als adeptes del naturisme i la Prainha, catalogada, el 1989, com Àrea de Preservació Ambiental – APA - freqüentada per surfistes. Aquesta última integrava l'antiga propietat de Catarina de Sá i Benevides, de temps colonials.[6]
Dades
El barri de Grumari forma part de la regió administrativa de Barra de Tijuca. Els barris integrants de la regió administrativa són: Barra da Tijuca, Camorim, Grumari, Itanhangá, Joá, Recreio dos Bandeirantes, Vargem Grande, Vargem Pequena.
La denominació, delimitació i codificació del Barri va ser establerta pel Decret Nº 3158, de 23 de juliol de 1981 amb alteracions del Decret Nº 5280, de 23 d'agost de 1985.
Galeria
-
Prainha, un dels millors llocs per fer surf a la ciutat de Rio de Janeiro -
Aparcament a la platja de Grumari -
Quiosc al costat de la platja -
Praia do Grumari, Zona Oest de Rio de Janeiro, banda esquerra -
Praia do Grumari, zona oest de Rio de Janeiro, banda dreta -
Praia do Grumari, Zona Oest de Rio de Janeiro, Illes -
Platja d'Abricó, l'única platja de naturisme de la ciutat. -
Entrada a la platja nudista d'Abricó -
Visió general de Grumari -
Carretera d'accés a Grumari -
Pantà a l'interior del barri -
Praia do Inferno, una de les cinc platges verges i salvatges del barri -
Praia do Abricó -
Platja nudista a la banda esquerra de la platja Grumari, (Platja Abricó)
Referències
- ↑ «Bairros do Rio» (en portuguès). [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «Estabelece a denominação, a codificação e a delimitação dos bairros da Cidade do Rio de Janeiro» (en portuguès). Decreto nº 3.158, de 23 de julho de 1981: Prefeitura do Rio de Janeiro - Secretaria Municipal de Urbanismo. [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «Strand Grumari in Rio de Janeiro – Brasilien». [Consulta: 7 octubre 2020].
- ↑ «Grumari Beach - photos & how to get there from Rio de Janeiro». [Consulta: 7 octubre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «PARQUE GRUMARI | Rio de Janeiro | Playas de Grumari y Abricó» (en castellà). [Consulta: 7 octubre 2020].
- ↑ «História do Bairro». Arxivat de l'original el 2012-05-10. [Consulta: 25 març 2012].
Bibliografia
- Coarcy, Vivaldo. Itatiaia. Memória da Cidade do Rio de Janeiro (en portuguès), 1988, p. 401. ISBN 85-319-0221-5.
