Guaiazulè
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 198,141 Da |
| Trobat en el tàxon | Croton sonderianus, valeriana, Juniperus excelsa, Santolina insularis, Santolina corsica, Artemisia thuscula, Mikania congesta, Mikania banisteriae, Cinnamomum parthenoxylon, Mastigophora diclados, Cedrela odorata, Alcyonium, Acalycigorgia, Calicogorgia granulosa, Aristolochia littoralis, Halocarpus kirkii, Micromeria juliana, Panax, Arabidopsis thaliana, Magnolia officinalis, Aristolochia littoralis, Mikania parviflora, Mikania cordifolia, Juniperus scopulorum, Callitris columellaris, Callitris glaucophylla i Callitris intratropica |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₅H₁₈ |
 | |
| SMILES canònic | Model 2D CC1=C2C=CC(=C2C=C(C=C1)C(C)C)C |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | 32 °C |
El guaiazulè (1,4-dimetil-7-isopropilazulè) és un hidrocarbur de color blau fosc. El guaiazulè és un sesquiterpè bicíclic derivat de l'azulè que es troba en alguns olis essencials, principalment l'oli de guaiac (Bulnesia sarmientoi) i la camamilla, que també en serveixen com a fonts comercials. Diversos coralls tous també contenen guaiazulè com a pigment principal.[1] El seu baix punt de fusió fa que el guaiazulè sigui difícil de manejar, en contrast amb la naturalesa cristal·lina del blau progenitor. L'estructura electrònica (i els colors) del guaiazulè i de l'azulè són molt similars.
Referències
- ↑ Bowden, BF; Coll, JC; Tapiolas, DM «Studies of Australian soft corals. XXX. A novel trisnorsesquiterpene from a Cespitularia species and the isolation of guaiazulene from a small blue Alcyonium species». Australian Journal of Chemistry, 36, 1, 1983, pàg. 211. DOI: 10.1071/CH9830211.