Ictidorhinus martinsi
 il·lustració científica  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Gènere | Ictidorhinus |
| Espècie | Ictidorhinus martinsi Broom, 1913 |
Ictidorhinus martinsi és una espècie de sinàpsid extint del clade dels biarmosucs que visqué durant el Permià superior en allò que avui en dia és Sud-àfrica. Es tracta de l'única del gènere Ictidorhinus. Se n'han trobat restes fòssils a la província sud-africana del Cap Oriental.[1] Tenia el musell curt i les òrbites relativament grans. El nom genèric Ictidorhinus significa 'nas de mostela'. El nom específic martinsi li fou assignat en honor d'un tal J. H. Martins, el descobridor de l'holotip.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Ictidorhinus martinsi» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Broom, 1912, p. 560.
Bibliografia
- Broom, R. «On some new carnivorous therapsids» (en anglès). Bulletin of the American Museum of Natural History, 32, 1913, pàg. 557–561.