Illa Bristol

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla Bristol
Bristol Island (en) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 59° 02′ S, 26° 35′ O / 59.03°S,26.58°O / -59.03; -26.58
EstatRegne Unit
Designació per a una entitat territorial administrativaterritori britànic d'ultramar
Territori britànicilles Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície46 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura9 (amplada) × 10 (longitud) km
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Punt més altmont Darnley (1.100 m) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC−04:00 Modifica el valor a Wikidata

L'illa Bristol (en castellà isla Blanco) és una illa deshabitada de les illes Sandwich del Sud. L'illa està gairebé completament envoltada de penya-segats de gel i coberta en gran part de gel. Conté les roques més antigues d'aquest arxipèlag i un volcà que va entrar en erupció per última vegada el 2016.

Geografia i geomorfologia

L'illa de Bristol és una de les illes Sandwich del Sud, que es troba al sud-est de Geòrgia del Sud,[1] a l'oceà Austral.[2] Es troba uns 60 quilòmetres al sud-oest de l'illa Montagu[3] i està separat de les illes Tule del Sud pel pas de Forsters.[4] La primera illa de les illes Sandwich del Sud que es va descobrir va ser Freezland Rock, que va ser albirada el 31 de gener de 1775 per un mariner anomenat Freezland a bord de l'HMS Resolution de James Cook. Cook considerà que l'illa de Bristol era un promontori d'una illa més gran[5] i no va ser fins al 1819 quan Thaddeus von Bellingshausen va determinar que Bristol era en realitat una illa.[6] L'illa és gairebé inaccessible i per tant una de les més poc estudiades de les illes Sandwich del Sud.[7]

L'illa fa 10,5 per 10,9 quilòmetres,[8] la qual cosa la converteix en una de les més grans de les illes Sandwich del Sud.[9] Té la forma d'un quadrat i es troba gairebé totalment coberta de gel. En alguns punts la costa està formada per platges de sorra o pedra, però la major part de l'illa està envoltada de penya-segats de gel d'entre 70 i 100 metres[10] que emanen d'un interior que presenta diverses carenes i cims. El punt més alt de l'illa és el mont Darnley, de 1.100 metres sobre el nivell del mar.[8] També destaca el mont Sourabaya, de 915 metres, que podria ser un dom de lava o con satèl·lit.[9]

La principal roca volcànica de l'illa de Bristol és el basalt, mentre que Freezland Rock està format d'andesita.[11]

Historial d'erupcions

Les roques més antigues de les illes Sandwich del Sud es troben a l'illa Bristol.[12] Una mostra de Freezland Rock ha donat una edat de 3,1 ± 0,1 milions d'anys per datació per potassi-argó.[11]

L'activitat registrada a Bristol es remunta a 150 anys.[3] S'han observat erupcions el 1823, 1935-1936, 1950 i 1956,[13] i restes d'erupcions molt recents el 1964. El 1962[14] es va informar d'un cràter que fumejava que actualment està enterrat sota la neu i el gel.[15] Les erupcions van produir cons d'escòria[16] i van assolir índexs d'explosivitat volcànica de 2-3.[17] Les erupcions històriques s'han centrat al mont Sourabaya[18] i un cràter al flanc occidental.

El 2005, tres cràters superposats van sortir del gel del mont Sourabaya, amb un altre cràter un quilòmetre més a l'est.[15] Entre l'abril i el juliol de 2016, una erupció al mont Sourabaya va generar dues colades de lava i va produir emissions de cendres que eren visibles des dels satèl·lits,[18] donant lloc a avisos de cendres volcàniques.[19]

Ecologia

Les algues i els líquens creixen on hi ha roques exposades,[20] però a diferència de moltes altres illes Sandwich del Sud, cap vegetació s'associa amb el sòl escalfat volcànicament.[21] S'han recuperat briòfits, incloses molses, de Freezland Rock. Els pingüins formen colònies a l'illa Bristol, inclosa una amb milers d'individus a Freezland Rock,[22] i ocells marins com els fulmars australs[23] i els corbs marins imperials també es reprodueixen a Bristol,[24] encara que les seves poblacions són més petites aquí que a d'altres illes Sandwich del Sud[25] i poden ser afectades per l'activitat volcànica.[26] Les colònies de pingüins es concentren en punts on l'illa no està coberta de gel.[27]

Referències

  1. Barr, 2000, p. 318.
  2. Lynch et al., 2016, p. 1615.
  3. 3,0 3,1 Rogers, Yesson i Gravestock, 2015, p. 22.
  4. Nowell, 2019, p. 192.
  5. Holdgate i Baker, 1979, p. 4.
  6. Holdgate i Baker, 1979, p. 5.
  7. LeMasurier et al., 1990, p. 385.
  8. 8,0 8,1 Patrick i Smellie, 2013, p. 490.
  9. 9,0 9,1 GVP, 2023, General Information.
  10. Holdgate i Baker, 1979, p. 51.
  11. 11,0 11,1 LeMasurier et al., 1990, p. 363.
  12. Baker, Buckley i Rex, 1977, p. 134.
  13. GVP, 2023, Eruption history.
  14. LeMasurier et al., 1990, p. 384.
  15. 15,0 15,1 Patrick i Smellie, 2013, p. 489.
  16. Smellie i Edwards, 2016, p. 17.
  17. GVP, 2023, Eruptive history.
  18. 18,0 18,1 Liu et al., 2020, p. 14.
  19. GVP, 2023, Latest Activity Reports.
  20. Longton i Holdgate, 1979, p. 1.
  21. Convey et al., 2000, p. 1282.
  22. Longton i Holdgate, 1979, p. 43.
  23. Rogers, Yesson i Gravestock, 2015, p. 112.
  24. Holdgate i Baker, 1979, p. 54.
  25. Lynch et al., 2016, p. 1621.
  26. Hart i Convey, 2018, p. 26.
  27. Holdgate i Baker, 1979, p. 71.

Fonts

  • Baker, P. E.; Buckley, F.; Rex, D. C. «Cenozoic Volcanism in the Antarctic». Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series B, Biological Sciences, vol. 279, 963, 1977, pàg. 131–142. Bibcode: 1977RSPTB.279..131B. DOI: 10.1098/rstb.1977.0078. ISSN: 0080-4622. JSTOR: 2417758.
  • Barr, William «First landings on Zavodovski Island, South Sandwich Islands, 1819» (en anglès). Polar Record, vol. 36, 199, October 2000, pàg. 317–322. Bibcode: 2000PoRec..36..317B. DOI: 10.1017/S0032247400016806. ISSN: 1475-3057.
  • Barry, T. L.; Pearce, J. A.; Leat, P. T.; Millar, I. L.; le Roex, A. P. «Hf isotope evidence for selective mobility of high-field-strength elements in a subduction setting: South Sandwich Islands». Earth and Planetary Science Letters, vol. 252, 3, 15 December 2006, pàg. 223–244. Bibcode: 2006E&PSL.252..223B. DOI: 10.1016/j.epsl.2006.09.034.
  • Convey, P.; Lewis Smith, R. I.; Hodgson, D. A.; Peat, H. J. «The flora of the South Sandwich Islands, with particular reference to the influence of geothermal heating». Journal of Biogeography, vol. 27, 6, November 2000, pàg. 1279–1295. Bibcode: 2000JBiog..27.1279C. DOI: 10.1046/j.1365-2699.2000.00512.x.
  • Fischer, H. «Prevalence of the Antarctic Circumpolar Wave over the last two millenia recorded in Dronning Maud Land ice». Geophysical Research Letters, vol. 31, 8, 2004. Bibcode: 2004GeoRL..31.8202F. DOI: 10.1029/2003GL019186.
  • «Bristol Island», Global Volcanism Program, Smithsonian Institution. [Consulta: 22 setembre 2023].
  • Hart, Tom; Convey, Peter «The South Sandwich Islands – a community of meta-populations across all trophic levels». Biodiversity, vol. 19, 1–2, 18-06-2018, pàg. 1–14. DOI: 10.1080/14888386.2018.1464952.
  • Holdgate, M.W.; Baker, P.E. «The South Sandwich Islands: I. General description» (PDF). British Antarctic Survey Scientific Reports. British Antarctic Survey [Cambridge], vol. 91, 1979, pàg. 76.
  • Karlöf, L.; Winther, J.-G.; Isaksson, E.; Kohler, J.; Pinglot, J. F.; Wilhelms, F.; Hansson, M.; Holmlund, P.; Nyman, M. «A 1500 year record of accumulation at Amundsenisen western Dronning Maud Land, Antarctica, derived from electrical and radioactive measurements on a 120 m ice core». Journal of Geophysical Research: Atmospheres, vol. 105, D10, 27-05-2000, pàg. 12471–12483. Bibcode: 2000JGR...10512471K. DOI: 10.1029/1999JD901119.
  • Kurbatov, A. V.; Zielinski, G. A.; Dunbar, N. W.; Mayewski, P. A.; Meyerson, E. A.; Sneed, S. B.; Taylor, K. C. «A 12,000 year record of explosive volcanism in the Siple Dome Ice Core, West Antarctica» (en anglès). Journal of Geophysical Research, vol. 111, D12, 2006. Bibcode: 2006JGRD..11112307K. DOI: 10.1029/2005JD006072. ISSN: 0148-0227.
  • Leat, Philip T.; Tate, Alex J.; Tappin, David R.; Day, Simon J.; Owen, Matthew J. «Growth and mass wasting of volcanic centers in the northern South Sandwich arc, South Atlantic, revealed by new multibeam mapping». Marine Geology, vol. 275, 1–4, September 2010, pàg. 110–126. Bibcode: 2010MGeol.275..110L. DOI: 10.1016/j.margeo.2010.05.001.
  • Leat, Philip T.; Day, Simon J.; Tate, Alex J.; Martin, Tara J.; Owen, Matthew J.; Tappin, David R. «Volcanic evolution of the South Sandwich volcanic arc, South Atlantic, from multibeam bathymetry». Journal of Volcanology and Geothermal Research, vol. 265, September 2013, pàg. 60–77. Bibcode: 2013JVGR..265...60L. DOI: 10.1016/j.jvolgeores.2013.08.013.
  • Volcanoes of the Antarctic Plate and Southern Oceans (en anglès). 48. Washington, D. C.: American Geophysical Union, 1990 (Antarctic Research Series). DOI 10.1029/ar048. ISBN 978-0-87590-172-5. 
  • Liu, Emma J.; Wood, Kieran; Aiuppa, Alessandro; Giudice, Gaetano; Bitetto, Marcello; Fischer, Tobias P.; McCormick Kilbride, Brendan T.; Plank, Terry; Hart, Tom «Volcanic activity and gas emissions along the South Sandwich Arc» (en anglès). Bulletin of Volcanology, vol. 83, 1, 11 December 2020, pàg. 3. DOI: 10.1007/s00445-020-01415-2. ISSN: 1432-0819.
  • Longton, R.E.; Holdgate, M.W. «The South Sandwich Islands: IV. Botany» (PDF). British Antarctic Survey Scientific Reports. British Antarctic Survey [Cambridge], vol. 94, 1979, pàg. 53.
  • Lynch, Heather J.; White, Richard; Naveen, Ron; Black, Andy; Meixler, Marcia S.; Fagan, William F. «In stark contrast to widespread declines along the Scotia Arc, a survey of the South Sandwich Islands finds a robust seabird community» (en anglès). Polar Biology, vol. 39, 9, 01-09-2016, pàg. 1615–1625. Bibcode: 2016PoBio..39.1615L. DOI: 10.1007/s00300-015-1886-6. ISSN: 1432-2056.
  • Matthews, D. H. «Aspects of the Geology of the Scotia Arc» (en anglès). Geological Magazine, vol. 96, 6, December 1959, pàg. 425–441. Bibcode: 1959GeoM...96..425M. DOI: 10.1017/S0016756800067091. ISSN: 1469-5081.
  • Nowell, David «Bathymetric and geological maps from the British Antarctic Survey». Geology Today, vol. 35, 5, September 2019, pàg. 186–195. Bibcode: 2019GeolT..35..186N. DOI: 10.1111/gto.12285.
  • Patrick, Matthew R.; Smellie, John L. «Synthesis A spaceborne inventory of volcanic activity in Antarctica and southern oceans, 2000–10» (en anglès). Antarctic Science, vol. 25, 4, August 2013, pàg. 475–500. Bibcode: 2013AntSc..25..475P. DOI: 10.1017/S0954102013000436. ISSN: 0954-1020.
  • Pearce, J. A.; Baker, P. E.; Harvey, P. K.; Luff, I. W. «Geochemical Evidence for Subduction Fluxes, Mantle Melting and Fractional Crystallization Beneath the South Sandwich Island Arc». Journal of Petrology, vol. 36, 4, 01-08-1995, pàg. 1073–1109. DOI: 10.1093/petrology/36.4.1073.
  • «Argentine Antarctic Expedition, 1956–57» (en anglès). Polar Record, vol. 9, 60, September 1958, pàg. 242–243. Bibcode: 1958PoRec...9R.242.. DOI: 10.1017/S0032247400065797. ISSN: 1475-3057.
  • Rogers, Alex D.; Yesson, Christopher & Gravestock, Pippa (1 January 2015), Curry, Barbara E., ed., "Chapter One - A Biophysical and Economic Profile of South Georgia and the South Sandwich Islands as Potential Large-Scale Antarctic Protected Areas", Advances in Marine Biology (Academic Press) 70: 1–286, doi:10.1016/bs.amb.2015.06.001, <https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0065288115000048>. Consulta: 22 setembre 2023
  • Smellie, John L.; Edwards, Benjamin R. Glaciovolcanism on Earth and Mars: Products, Processes and Palaeoenvironmental Significance. Cambridge: Cambridge University Press, 2016. ISBN 978-1-107-03739-7. 
  • Tavares, Flavia A.; SimõEs, Jefferson C.; Bernardo, Ronaldo T.; Gerhard, Nicoli P.; Casassa, Gino; Marquetto, Luciano «Razões de isótopos estáveis em um testemunho de firn do manto de gelo da Antártica Oriental» (en portuguès). Pesquisas em Geociências, vol. 47, 2, 22-10-2020, pàg. e094026. DOI: 10.22456/1807-9806.108585. ISSN: 1807-9806.

Enllaços externs

  • Hogg, Oliver T.; Downie, Anna-Leena; Vieira, Rui P.; Darby, Chris «Macrobenthic Assessment of the South Sandwich Islands Reveals a Biogeographically Distinct Polar Archipelago». Frontiers in Marine Science, vol. 8, 2021. DOI: 10.3389/fmars.2021.650241. ISSN: 2296-7745.