Iord

A la mitologia nòrdica, Iord^[1] (en islandès "terra", que es pronuncia /jœrð / i en nòrdic antic jǫrð, pronunciat jɔrð, de vegades en anglès com Jord o Jorth, també anomenada Iard, jɑrð com a l'Antic nòrdic de l'Est) és una ètuna, mare de Tor i la personificació de la Terra. Fjörgyn i Hlóðyn es consideren altres noms per a Iord. Iord és una deessa, com altres jötnar que viuen amb els déus.^[2] El nom de Iord apareix a la poesia escàldica tant com a terme poètic de la terra i en kennings de Tor.

Jǫrð és la paraula comuna per terra en nòrdic antic, igual que els descendents de la paraula en els idiomes escandinaus moderns, a l'islandès Jörd, feroès Jord, i al danès, suec i noruec Jord. És afí a l'anglès earth («terra») a través de l'anglès antic eorðe.^[3]

Al Gylfaginning, la primera part de la Edda prosaica, Iord es descriu com una de les concubines d'Odin i la mare de Tor. Ella és "comptada entre les ásynjar (deesses)» i és la filla d'Annar i Nótt i la germana mitjana d'Auðr i Dagr.^[4][5]

No obstant això, l'erudit Haukur Torgeirsson assenyala que els quatre manuscrits de Gylfaginning varien en les seves descripcions de les relacions familiars entre Nótt, Iord, Dagr i Delling. En altres paraules, segons el manuscrit, sigui Iord o Nótt és la mare de Dagr i sòcia de Delling. Detalla Haukur que "el manuscrit més antic, O, ofereix una versió de Jǫrð on és l'esposa de Delling i la mare de Dagr mentre que els altres manuscrits, R, W i T, fan de Nótt el paper de la dona de Delling i la mare de Dagr», i sosté que «la versió en U es va produir accidentalment quan l'escriptor d'U o el seu antecedent escurçà un text similar al de la TAR. Els resultats d'aquest accident es van obrir pas en la tradició poètica d'Islàndia».^[6]

Al text de Snorri Sturluson, Skáldskaparmál, Iord (com la terra personificada) és anomenada com a rival de l'esposa d'Odin, Frigg, i les seves altres concubines gegantes, Rindr i Gunnlod, la mare política de Sif, l'esposa de Tor, filla de Nott i germana d'Auðr i Dagr.^[5][7]

Al Lokasenna, Tor s'anomena Jarðar burr ("fill de Iord").^[8][9]

En el mateix versicle al Völuspá, s'anomena mǫgr Hlóðyniar i Fjǫrgyniar burr (fill de Hlóðyn, fill de Fjörgyn).^[10][11] El desconegut Hlóðyn era també un altre nom de Iord.^[12] En general, es pensa que és idèntica que la deessa germànica Hludana, de la qual s'han trobat tauletes votives romanes al Baix Rin.^[13]

• Dronke, Ursula (1997). The Poetic Edda Volume II Mythological Poems. Clarendon Press. ISBN 0-19-811181-9.
• Haukur Torgeirsson (2008). "Hinn fagri foldar son" as published in Gripla XIX, pages 159—168. Árni Magnússon Institute for Icelandic Studies.
• Lindow, John (2001). Norse Mythology: A Guide to the Gods, Heroes, Rituals, and Beliefs. Oxford University Press. ISBN 0-19-515382-0.
• Orchard, Andy (1997). Dictionary of Norse Myth and Legend. Cassell, London: ISBN 0-304-34520-2