Jacques Neveu
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jacques Jean-Pierre Joseph Neveu 14 novembre 1932 Watermael-Boitsfort (Bèlgica) |
| Mort | 17 maig 2016 (83 anys) 13è districte de París (França) |
| President Société Mathématique de France | |
| 1977 – 1978 ← Claude Godbillon – Jean-Louis Koszul → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Califòrnia a Berkeley (1955–1957) Universitat de París - doctor (1952–1955) Universitat Lliure de Brussel·les (1950–1952) |
| Tesi acadèmica | Etude des semi-groupes de Markoff (1955 ) |
| Director de tesi | Robert Fortet |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de la probabilitat, procés estocàstic i matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | École Polytechnique (1989–2002) Universitat Pierre i Marie Curie (1970–1989) Universitat de París (1958–1970) |
| Membre de | Societat Americana de Matemàtiques (Membre de la Societat Americana de Matemàtiques) (2012–) Institut d'Estadística Matemàtica (membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica) (1967–) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Ivar Ekeland, Nicole El Karoui, François Ledrappier, Robert Azencott, Marie Duflo, Pierre Priouret, Alain-Sol Sznitman, Jean Haezendonck, Jean Jacod, Antonio Galves, Francois Blanchard, Jean-Pierre Conze, Laurent Mazliak, Mediouny Bouhelal, Marie-Agnès Brun, Brigitte Chauvin, Sophie Weinryb, Philippe Robert, Jean-François Mertens, Jean-Michel Bismut, Rolando Rebolledo i Daniel Revuz |
Premis
| |
Jacques Neveu (Watermael-Boitsfort, 14 de novembre de 1932 - 13è districte de París, 17 de maig de 2016) va ser un matemàtic francès d'origen belga.
Vida i Obra
Neveu va començar els estudis de matemàtiques a la universitat Lliure de Brussel·les el 1950, però el 1952 es va traslladar a la universitat de París en la qual es va llicenciar i doctorar el 1955. Després de dos anys a la universitat de Berkeley i de fer el servei militar al seu país, es va instal·lar a París, on va ser professor de la universitat fins al 1989, quan va passar a ser professor de l'École polytechnique fins la seva jubilació.[1]
L'especialitat de Neveu va ser la teoria de la probabilitat i va tenir una enorme influència en el desenvolupament modern d'aquesta disciplina a França.[2] Des del 1964, quan va aparèixer el seu llibre de Fonaments Matemàtics del Càlcul de Probabilitats,[3] (traduït immediatament a l'anglès) va dirigir diversos seminaris amb els quals es va crear un fort grup de recerca d'estadístics i probabilistes.[4]
Referències
- ↑ Chauvin et al., 2017, p. 3.
- ↑ Donati-Martin, Lejay i Rouault, 2018, p. v.
- ↑ Eicker, 1967, p. 136-137.
- ↑ Chauvin et al., 2017, p. 11.
Bibliografia
- Chauvin, Brigitte; Jacod, Jean; Ledrappier, François; Zani, Marguerite (editors) «Hommages a Jacques Neveu» (en francès). Matapli, Vol. Especial, Num. 112, 2017, pàg. 1-52. ISSN: 0762-5707.
- Donati-Martin, Catherine; Lejay, Antoine; Rouault, Alain. Séminaire de Probabilités XLIX (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-319-92419-9.
- Eicker, F. «Mathematical Foundations of the Calculus of Probability (Jacques Neveu)» (en anglès). SIAM Review, Vol. 9, Num. 1, 1967, pàg. 136-137. DOI: 10.1137/1009024.
- Rebolledo, Rolando «La certitude des probabilités. À la mémoire de Jacques Neveu» (en francès). Revista de Humanidades de Valparaíso, Vol. 6, Num. 12, 2018, pàg. 7-18. DOI: 10.22370/rhv.2018.12.1322. ISSN: 0719-4234.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacques Neveu» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Mehl, Serge. «NEVEU Jacques, belge, 1932-2016» (en francès). ChronoMath. [Consulta: 23 desembre 2023].
- «Journée en hommage à Jacques Neveu» (en francès). Societé Mathématique de France, 2017. [Consulta: 23 desembre 2023].