Jacques Pimpaneau

Plantilla:Infotaula personaJacques Pimpaneau
Biografia
Naixement(fr) Jacques Émile André Pimpaneau Modifica el valor a Wikidata
12 setembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
13è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMartin Maurey Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole nationale des langues orientales vivantes - xinès
Universitat de Pequín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSinologia, traducció de l'anglès, traducció del xinès i traducció al francès Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósinòleg, traductor, investigador post-doc Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDavid Hawkes Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSylvie Gentil Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRoger Darrobers, Nahal Tajadod, Michèle Métail, Valérie Lavoix (en) Tradueix, Vincent Durand-Dastès (en) Tradueix i Édouard Cleret (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAngharad Pimpaneau
Sylvie Pimpaneau Modifica el valor a Wikidata
FillsTristan Pimpaneau
 () Angharad Pimpaneau
Sara Pimpaneau
 () Angharad Pimpaneau Modifica el valor a Wikidata

Jacques Pimpaneau (París, 12 de setembre de 1934 - París, 2 de novembre de 2021) va ser un sinòleg francès.[1]

Va estudiar a la Universitat de Pequín del 1958 al 1960.[2] De tornada a Occident, esdevé professor a l'Institut National des Langues et Civilisations Orientales, on va ser titular de la càtedra de literatura xinesa des del 1963 fins al 1999.[3] Entre el 1968 i el 1971 va ser professor a la Universitat Xinesa de Hong Kong on coincideix amb el sinòleg belga Pierre Ryckmans.[4]

Pimpaneau va estar al centre de reunions entre certs sinòlegs i teòrics radicals situacionistes com el seu antic alumne René Viénet.[4] Va participar el 1976 al documental Chinois, encore un effort être révolutionnaires!.

El 1972 va crear a París el museu Kwok On, les col·leccions del qual es van donar al Museu d'Orient de Lisboa.[2]

Obres destacades

  • Chine l'opéra classique : promenade au jardin des poiriers [Òpera clàssica de la Xina: passejada pel jardí dels perers]. nova edició eixamplada de 2014. París: Les Belles lettres, 1983. ISBN 978-2-251-44442-0. 
  • Chine, histoire de la littérature (en francès). Nouv. éd. rev. París: Éditions P. Picquier, 2004. ISBN 2-87730-702-6. 
  • Chine : Mythes et dieux de la religion populaire. (en francès). edició eixamplada de 1999. Arles: P. Picquier, 1995. ISBN 2-87730-450-7. 
  • Dans un jardin de Chine (en francès). Philippe Picquier, 1999 (Picquier Poche). ISBN 2-87730-683-6. 
  • Lettre à une jeune fille qui voudrait partir en Chine, Collection Picquier poche, Philippe Picquier, 2003, ISBN 2-87730-711-5
  • Chine : Culture et traditions, Nouvelle édition revue et corrigée, Philippe Picquier, 2004 ISBN 2-87730-701-8
  • Célébration de l'ivresse, Collection Écrits dans la paume de la main, Philippe Picquier, 2000 ISBN 2-87730-501-5
  • À deux jeunes filles qui voudraient comprendre la religion des chinois, Philippe Picquier, 2010
  • Chroniques sanglantes de Chinoises amoureuses, Éditions Espaces et signes, 2014 ISBN 978-2-9535965-7-1

Referències

  1. ↑ «Disparition de Jacques Pimpaneau, sinologue et professeur à l'Inalco de 1965 à 1999» (en francès). Institut nacional de llengües i civilitzacions orientals, 05-11-2021. [Consulta: 12 març 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Jacques Pimpaneau» (en francès). L'Asiathèque. [Consulta: 12 març 2023].
  3. ↑ «Jacques Pimpaneau, grand spécialiste de la civilisation chinoise, est mort» (en francès). Le Monde, 12-11-2021.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Commemorating Jacques Pimpaneau» (en anglès), 07-11-2021. [Consulta: 12 març 2023].
Registres d'autoritat