Josep Oriol Anguera de Sojo

Josep Oriol Anguera de Sojo

Nom original	(es) José Oriol Anguera de Sojo
Biografia
Naixement	11 octubre 1879 Barcelona
Mort	10 novembre 1956 (77 anys) Barcelona
Ministre de Treball i Previsió Social
4 octubre 1934 – 3 abril 1935 ← Josep Estadella i Arnó – Eloy Vaquero Cantillo →
Governador civil de Barcelona
3 agost 1931 – 4 gener 1932 ← Carlos Esplá Rizo – Joan Moles i Ormella →
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1922 – 1925 ← Joan Martí i Miralles – Antoni Borrell i Soler →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, jurista, advocat
Partit	Acció Popular Catalana
Família
Pares	Jordi Anguera i Cailà   i Maria del Carme de Sojo i Ballester

Josep Oriol Anguera de Sojo (Barcelona, 11 d'octubre de 1879 ^[1] - † Barcelona, 1956) fou un advocat i polític català.^[2] Especialista en dret canònic.

Fill de Jordi Anguera i Cailà i de Maria del Carme de Sojo i Ballester. Milità al Partit Catalanista Republicà.^[2] En proclamar-se la Segona República Espanyola ocupà el palau de justícia de Barcelona, i pocs dies després fou nomenat president de l'Audiència Territorial de Catalunya. Entre l'agost i el desembre fou el Governador Civil de Barcelona en substitució de Carlos Esplá Rizo. En aquesta funció es va destacar en el seu paper contra de la vaga de la CNT.^[2] Va dimitir el 1932 a causa de la seva disconformitat amb la política d'ERC i per les pressions de la CNT i la FAI. El 1933 va ocupar el càrrec de Fiscal General de la República contra els revoltats pel cop d'estat conegut com la Sanjurjada, del 10 d'agost del 1932.^[3]

El 1934 es va mostrar contrari a la Llei de Contractes de Conreu, motiu pel qual abandonà la Lliga Catalana per tal de fundar el nou partit Acció Popular Catalana,^[2] el qual es va adherir a la CEDA.^[2] Tot i que no va ser mai elegit diputat a Corts, entre el 4 d'octubre de 1934 i el 3 d'abril 1935 va ocupar la cartera de Treball, Sanitat i Previsió Social al govern d'Alejandro Lerroux.^[2] El 1935 deixà la política en disconformitat amb l'indult als implicats a la Revolta d'Astúries de 1934 i tornà a exercir d'advocat.

L'agost de 1936, va fugir de Barcelona a Pamplona, on es va posar al servei del bàndol nacional revoltat.

• El dret català a l'illa de Sardenya (1914) per encàrrec del Col·legi d'Advocats de Barcelona
• "Dret especial de la comarca de Vic" a Conferències sobre varietats comarcals del Dret Civil Català; Barcelona; 1934; p. 273-340

• Juliá, Santos. Un siglo de España. Política y Sociedad. Edit. Marcial Pons. Madrid, 1999. Pàg. 145.
• Vázquez Osuna, Federico. La recuperación de la memoria histórica, la judicatura republicana Arxivat 2015-02-15 a Wayback Machine.. 19é Congrés de Jueces para la Democracia. Barcelona, 13 al 15 de maig del 2004.
• Serrallonga i Urquidi, Joan «Reformadores y reaccionarios en la estructura central de Sanidad en España, 1931-1936». Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea, 29, 2009, pàg. 241-264. ISSN: 0210-9425.

Càrrecs públics
Precedit per: Carlos Esplá Rizo	Governador Civil de Barcelona 1931-1932	Succeït per: Joan Moles i Ormella
Precedit per: Josep Estadella i Arnó	Ministre de Treball i Previsió Social 1934 – 1935	Succeït per: Eloy Vaquero Cantillo
Precedit per: Joan Martí i Miralles	President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1922-1925	Succeït per: Antoni Borrell i Soler