L'anima del filosofo
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Títol original | L'anima del filosofo, ossia, Orfeo ed Euridice |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Joseph Haydn |
Llibretista | Carlo Francesco Badini |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
Basat en | mite d'Orfeu i Eurídice de Les Metamorfosis d'Ovidi |
Data de publicació | segle XVIII |
Gènere | Dramma per musica |
Parts | quatre |
Personatges | Baccante (en) , Corifeo (en) , Creonte (en) , Euridice (en) , First courtier (en) , Fourth courtier (en) , Genio (en) , Orfeo (en) , Plutone (en) , Second courtier/Warrior (en) , Third courtier (en) i Quinto corista (fr) |
Estrena | |
Estrena | 9 de juny de 1951 |
Escenari | Teatro della Pergola de Florència, |
L'anima del filosofo, ossia, Orfeo ed Euridice és una òpera en quatre actes de Joseph Haydn, amb llibret de Carlo Francesco Badini, basat en el mite d'Orfeu i Eurídice de Les Metamorfosis d'Ovidi. S'estrenà al Teatro della Pergola de Florència el 9 de juny de 1951.
Una altra versió del famós mite d'Orfeu i Eurídice, també musicat per Monteverdi i Gluck. La composició és de 1791, any de la mort de Mozart. L'estètica neoclàssica es veu en retirada i evidència un dels seus últims cants de cigne. La fe en la bellesa encarnada en el tema noble, adquireix una altra dimensió de la tragèdia.