La font (Ingres)

Infotaula d'obra artísticaLa font

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorJean Auguste Dominique Ingres;
Alexandre Desgoffe;
Paul Jean Étienne Balze Modifica el valor a Wikidata
Creació1856
Gènerenu, al·legoria i pintura de personatge Modifica el valor a Wikidata
Movimentneoclassicisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Basat enVenus Anadyomene Modifica el valor a Wikidata
Mida163 (alçària) × 80 (amplada) cm
Propietat deTanneguy Duchâtel (1857–1878)
Estat francès (1878–) Modifica el valor a Wikidata
Localització
Col·leccióDepartament de Pintura del Museu del Louvre
Museu d'Orsay (7è districte de París) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariRF 219 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg
Les Pintures de J. A. D. Ingres:(279)
Botticelli Reimagined (en) Tradueix:(92)
Catàleg raonat de Jean Auguste Dominique Ingres, 1990 Zanni:(104)
Catàleg raonat de Jean Auguste Dominique Ingres, 1968 Camesasca:(154A) Modifica el valor a Wikidata

La Font (en francès La Source) és una pintura a l'oli sobre tela del pintor neoclàssic francès Jean Auguste Dominique Ingres. L'obra es va començar a Florència cap al 1820 i no es va acabar fins al 1856, a París.[1][2] Quan Ingres va completar el quadre tenia setanta-sis anys,[3] ja era famós[4] i era president de l'École des Beaux-Arts.

La postura del nu pot ser comparada amb la d'un altre quadre d'Ingres, la Venus Anadiòmena (1848),[5] i és una reimaginació de l'Afrodita de Cnidus o Venus Pudica.[6] Dos dels estudiants d'Ingres, els pintors Paul Balze i Alexandre Desgoffe, van ajudar a crear el fons i el pot d'aigua.[1]

La primera exposició de La font va ser l'any 1856, any en què es va completar.[7] La pintura va ser rebuda amb entusiasme.[4] Duchâtel va adquirir el quadre el 1857 per una suma de 25.000 francs. L'estat francès va assumir la propietat del quadre el 1878 i va passar al Museu del Louvre. El 1986 va ser traslladat al Museu d'Orsay.[1] La pintura ha estat exposada amb freqüència i àmpliament difosa.[1][8]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «La Source». Musée d'Orsay. [Consulta: 2 març 2012].
  2. Houghton Mifflin Company. The Houghton Mifflin dictionary of biography. Houghton Mifflin Harcourt, 2003, p. 782–. ISBN 978-0-618-25210-7. 
  3. Arnheim, Rudolf. Art and visual perception: a psychology of the creative eye. University of California Press, 2004, p. 152. ISBN 978-0-520-24383-5. 
  4. 4,0 4,1 Magi, Giovanna. Grand Louvre and the Musee D'Orsay. Casa Editrice Bonechi, 1999, p. 91. ISBN 978-88-7009-780-1. 
  5. Geist, Sidney. Interpreting Cézanne. Harvard University Press, 1988, p. 93. ISBN 978-0-674-45955-7. 
  6. Baguley, David. Napoleon III and his regime: an extravaganza. LSU Press, 2000, p. 317–. ISBN 978-0-8071-2624-0. 
  7. Stoddart, David Michael. The scented ape: the biology and culture of human odour. Cambridge University Press, 1990, p. 131. ISBN 978-0-521-39561-8. 
  8. Fried, Michael. Manet's modernism, or, The face of painting in the 1860s. University of Chicago Press, 1998, p. 518. ISBN 978-0-226-26217-8. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La font