Les Palmes de monsieur Schutz

Les Palmes de monsieur Schutz

Tipus	obra de teatre
Autor	Jean-Noël Fenwick
Llengua	francès
Data de publicació	1989
País d'origen	França
Premis	(1990) premi Molière a l'autor

Les Palmes de monsieur Schutz és una peça de teatre de Jean-Noël Fenwick estrenada el 19 de setembre de 1989 al Théâtre des Mathurins. Està inspirada en la vida de Pierre Curie i de Marie Curie i narra els seus treballs a l'École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris (ESPCI ParisTech), on van descobrir que l'urani emetia un corrent elèctric i la existència del radi. L'escola és dirigida per Paul Schützenberger, "Mr. Schutz", que busca obtenir l'Orde de les Palmes Acadèmiques, d'aquí el títol de l'obra.

Després de més de 1000 representacions i 4 Molières el 1990, l'obra es va tornar a prendre el 1990 al théâtre des Célestins de Lió, el 1993 al théâtre de la Michodière, en 1994 novament als Mathurins i en 1997 novament a Michodière (tots dirigits per Gérard Caillaud), i traduïda a 21 idiomes, entre ells el xinès i el japonès. El 2013 es va tornar a estrenar al Théâtre Michel.^[1] També fou adaptada al cinema el 1997per Claude Pinoteau amb Isabelle Huppert, Charles Berling i Philippe Noiret.

Estrenat el 18 de setembre de 1989.^[2]

• Direcció : Gérard Caillaud
• Decorats i vestuari : Jacques Voizot
• Il·luminació : Geneviève Soubirou

Amb

• Stéphane Hillel: Pierre Curie
• Sonia Vollereaux: Marie Curie
• Christiane Muller: Georgette
• Patrick Zard': Gustave Bémont
• Gérard Caillaud: Rodolphe Schutz
• Claude d'Yd: el rector de Clausat
• Pascal Vinet: Blaise, l'escrivà

Representat amb el mateix repartiment al théâtre des Célestins del 19 de desembre al 14 de gener de 1991.

Del 10 de juliol de 1993 al 2 de gener de 1994.^[3]

Amb

• Jean-Paul Bordes: Pierre Curie
• Ninou Fratellini : Marie Curie
• Michèle Bardollet: Georgette
• Patrick Zard': Gustave Bémont
• Franck-Olivier Bonnet: Rodolphe Schutz
• Claude d'Yd: el rector de Clausat
• Franck Walega: Blaise, l'escrivà

Del 20 de maig de 1994 al 15 de juliol de 1995.^[4]

Amb

• Emmanuel Patron: Pierre Curie
• Beata Nilska: Marie Curie
• Claudine Collas: Georgette
• Jean Dell: Gustave Bémont
• Gérard Caillaud: Rodolphe Schutz
• Claude d'Yd: el rector de Clausat
• Pascal Vinet: Blaise, l'escrivà

Del 10 de juliol de 1997.^[5]

Amb

• Emmanuel Patron: Pierre Curie
• Beata Nilska: Marie Curie
• Christiane Muller: Georgette
• Patrick Zard': Gustave Bémont
• Gérard Caillaud: Rodolphe Schutz
• Claude d'Yd: le rector de Clausat
• Nils Zachariasen: Blaise, l'escrivà

Del 19 de setembre de 2013 al 24 de maig de 2014

El mateix equip artístic llevat

• Direcció artística : Patrick Zard' sota direcció de Gérard Caillaud
• Vestuari : Brigitte Faur-Perdigou
• Cartell Philippe Lemoine

Amb

• Benjamin Egner: Pierre Curie
• Constance Carrelet: Marie Curie
• Valérie Vogt: Georgette
• Guillaume Bouchède: Gustave Bémont
• Daniel Hanssens: Rodolphe Schutz
• Michel Crémadès: el rector de Clausat
• Nicolas Coutellier : Blaise (l'escrivà)

• Molières 1990:
  • Millor espectacle privat de teatre
  • Millor autor - Jean-Noël Fenwick
  • Millor director - Gérard Caillaud
  • Millor decorador - Jacques Voizot
• Gran Premi del jove teatre de la Acadèmia francesa

Ha estat traduït al castellà per Juan José de Arteche^[6] Fou estrenada el 20 de setembre de 1991 al Teatre Fígaro de Madrid sota direcció d'Ángel García Moreno i escenografia de Jacques Voizot i protagonitzada per Amparo Larrañaga i Iñaki Miramón en el paper dels esposos Curie, i Carmen Rossi, Roberto Acosta, José María Álvarez, i Ángel Terrón en els papers restants.^[7][8]