Liberto Callejas

Plantilla:Infotaula personaLiberto Callejas
Nom original(ca) Joan Perelló i Sintes Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1884 Modifica el valor a Wikidata
Sant Lluís (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1969 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLiberto Calleja Modifica el valor a Wikidata

Joan Perelló i Sintes,[1] més conegut pel pseudònim de Liberto Callejas, (Illes Balears,[nota 1]1884 – Mèxic, 1969)[2][3][1] fou un periodista, de pensament anarquista.

Integrant de «Los Solidarios»[8] —i més tard dins l'òrbita del grup «Nosotros»—,[9] s'exilià a França, el 1923, acompanyant a Durruti i Ascaso durant la dictadura de Primo de Rivera;[4][5][1] a París, fou president de la Librairie International,[10] seu de la Union Anarco-communiste francesa.[11][12] Després de la proclamació de la Segona República a l'abril de 1931, Callejas va retornar, instal·lant-se a Barcelona.[13]

A El eco de los pasos, García Oliver assenyala la seva devoció per la lectura i les seves inclinacions cap a un anarquisme individualista.[6] Malalt de tuberculosis[14] i descrit per Ramón Liarte com «un tolstoià que escrivia articles de fons que llençaven espurnes i rajos de llum manumissora»,[15] va escriure el pròleg del llibre en l'edició en castellà La vie ardente et intrépide de Louise Michel de Fernand Planche[1] —assaig sobre l'escriptora i anarquista francesa Louise Michel, protagonista de la Comuna de París— i va ser director del diari Solidaridad Obrera a dues etapes, el 1932 i el 1936,[16] amb posicions properes a Felipe Aláiz de Pablo.[4] Entre aquests períodes, va dirigir CNT a Madrid, el 1934.[17][3] Al llarg de la seva vida va col·laborar a més amb altres publicacions com Crisol, Ideas[14][18] o la versió en castellà (Acción) de la Revue Internationale Anarchiste;[19][20] també dirigí el diaris Iberón, Liberión[4] i Voz Libertaria.[20][19][21] Després de la Guerra Civil es va exiliar altre cop el 1939,[1] a Mèxic,[22] on va morir el 1969.[3]

Sobre la seva vida es va publicar el 2012 una biografia titulada Liberto Callejas, l'anarquista incommovible, obra de Josep Portella Coll.[23]

Nota

  1. ↑ Hi ha fonts que assenyalen Menorca com a lloc de naixement: Ginard i Féron afirma que Callejas era de Sant Lluís[2] i al Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans s'afirma que va néixer a Maó.[3] No obstant, la Gran Enciclopèdia Catalana,[1] Salvador Gurucharri a Bibliografía del anarquismo español 1876-1975[4] i Hermós Plaja i Saló a El sindicalismo según sus influencias[5] recullen Palma com a lloc de naixement, i Joan Garcia Oliver el considera «natural de Mallorca».[6] David Ginard i Féron titlla aquest origen mallorquí com un error.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Liberto Callejas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 Ginard i Ferón, 1999, p. 151-152.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Martínez de Sas i Pagès, 2000, p. 292.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gurucharri, 2004, p. 101.
  5. ↑ 5,0 5,1 Plaja, 1945, p. s/n.
  6. ↑ 6,0 6,1 García Oliver, 1978, p. 29.
  7. ↑ Ginard i Féron, 1999, p. 151-152.
  8. ↑ Paz, 1996, p. 90.
  9. ↑ Ucelay-Da Cal i Tavera García, 1993, p. 169.
  10. ↑ Gurucharri, 2004, p. 211, 212.
  11. ↑ Canal i Morell, Lemus López i Martínez López, 2010, p. 197.
  12. ↑ Accion, (Paris), n.7, gener 1926, pp. 11-13
  13. ↑ Paz, 1996, p. 239.
  14. ↑ 14,0 14,1 Tavera, 2005, p. 231.
  15. ↑ Liarte, 1983, p. 175.
  16. ↑ Ucelay-Da Cal i Tavera García, 1993, p. 169-172.
  17. ↑ Checa Godoy, 1989, p. 77.
  18. ↑ Ucelay-Da Cal i Tavera García, 1993, p. 178.
  19. ↑ 19,0 19,1 Gurucharri, 2004, p. 237.
  20. ↑ 20,0 20,1 Gutiérrez Molina, 2002, p. 289-295.
  21. ↑ Paz, 1996, p. 90, 159, 215.
  22. ↑ Santana Morro, 2011, p. 58-59.
  23. ↑ Font Agullí i Gaitx Moltó, 2014, p. 275.

Bibliografia

  • «Un estat de la qüestió entre dues commemoracions (2009–2014)». Franquisme & Transició. Revista d'Història i de Cultura. Punctum, 2, 2014, pàg. 231-280.
  • Ginard i Féron, David. El moviment obrer de Mallorca i la Guerra Civil: 1936-1939 (en catalán). L'Abadia de Montserrat, 1999. ISBN 9788484151111. 
  • Gurucharri, Salvador. Bibliografía del anarquismo español 1869-1975. Barcelona: Librería La Rosa de Foc, 2004. ISBN 84-86685-33-8. 
  • Liarte, Ramón. El camino de la libertad. Picazo, 1983. ISBN 9788436102635. 
  • Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (en catalán). L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 292-293. ISBN 9788484152439. 
  • Paz, Abel. Durruti en la revolución española. Madrid: Fundació d'Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, 1996. ISBN 84-86864-21-6. 
  • Santana Morro, Manel. «Els activistes politics mallorquins a l'exili». A: L'exili republicà: política i cultura : actes de les Jornades d'Estudi celebrades al Centre Cultural la Misericòrdia : Palma, 18-20 de novembre de 2009 (en catalán). L'Abadia de Montserrat, 2011, p. 45-67. ISBN 9788498833645. 
  • Tavera, Susanna. Federica Montseny: la indomable, 1905-1994. Temas de Hoy, 2005. ISBN 9788484604105. 
  • Ucelay-Da Cal, Enric; Tavera García, Susanna «Grupos de afinidad, disciplina bélica y periodismo libertario, 1936-1938». Historia Contemporánea. Universitat del País Basc, 9, 1993, pàg. 167-192. Arxivat de l'original el 2016-03-03. ISSN: 1130-2402 [Consulta: 13 setembre 2015].
  • Plaja, Hermoso. «El sindicalismo según sus influencias.» Sindicalismo. Misión humana y revolucionaria del Sindicalismo. Tierra y Libertad, 1945, p. 54. 
  • Gutiérrez Molina, José Luis. Valeriano Orobón Fernández. Anarcosindicalismo y revolución en Europa. Valladolid: CGT-Comité regional de Castilla y León, 2002, p. 302. 
  • Canal i Morell, Jordi; Lemus López, Encarnación; Martínez López, Fernando. París, ciudad de acogida: el exilio español durante los siglos XIX y XX. Marcial Pons Historia, 2010. ISBN 8492820128. 
Registres d'autoritat
Bases d'informació