Lo Chambon (Alt Loira)
Le Chambon-sur-Lignon (fr) | |||||
Epònim | Lignon du Velay | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Alvèrnia-Roine-Alps | ||||
Departament | Alt Loira | ||||
Districte | Districte de Sinjau | ||||
Cantó | Cantó de Tença | ||||
Capital de | caton deu Mesenc (oc) (2015–) | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.400 (2021) (57,54 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | francès | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 41,71 km² | ||||
Altitud | 874 m-1.139 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Mayor of Le Chambon-sur-Lignon (en) | Éliane Wauquiez-Motte (2008–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43400 | ||||
Fus horari | UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Fislisbach Metar | ||||
Lloc web | ville-lechambonsurlignon.fr | ||||
Le Chambon-sur-Lignon és un municipi francès situat al departament de l'Alt Loira i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. L'any 2007 tenia 2.662 habitants.
Demografia
Població
El 2007 la població de fet de Le Chambon-sur-Lignon era de 2.662 persones. Hi havia 1.136 famílies de les quals 408 eren unipersonals (168 homes vivint sols i 240 dones vivint soles), 360 parelles sense fills, 284 parelles amb fills i 84 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:[1]
Habitants censats
Habitatges
El 2007 hi havia 2.064 habitatges, 1.148 eren l'habitatge principal de la família, 778 eren segones residències i 138 estaven desocupats. 1.514 eren cases i 526 eren apartaments. Dels 1.148 habitatges principals, 775 estaven ocupats pels seus propietaris, 327 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 46 estaven cedits a títol gratuït; 19 tenien una cambra, 98 en tenien dues, 243 en tenien tres, 310 en tenien quatre i 478 en tenien cinc o més. 844 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 569 habitatges hi havia un automòbil i a 386 n'hi havia dos o més.[2]
Piràmide de població
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Homes | Edats | Dones |
---|---|---|
0 | 95 o + | 8 |
12 | 90 a 94 | 16 |
4 | 85 a 89 | 40 |
0 | 80 a 84 | 28 |
60 | 75 a 79 | 72 |
76 | 70 a 74 | 100 |
80 | 65 a 69 | 88 |
56 | 60 a 64 | 76 |
40 | 55 a 59 | 80 |
124 | 50 a 54 | 76 |
56 | 45 a 49 | 88 |
116 | 40 a 44 | 96 |
96 | 35 a 39 | 92 |
104 | 30 a 34 | 64 |
56 | 25 a 29 | 96 |
56 | 20 a 24 | 36 |
92 | 15 a 19 | 120 |
108 | 10 a 14 | 100 |
76 | 5 a 9 | 84 |
48 | 0 a 4 | 60 |
Economia
El 2007 la població en edat de treballar era de 1.560 persones, 1.037 eren actives i 523 eren inactives. De les 1.037 persones actives 931 estaven ocupades (481 homes i 450 dones) i 108 estaven aturades (53 homes i 55 dones). De les 523 persones inactives 179 estaven jubilades, 169 estaven estudiant i 175 estaven classificades com a «altres inactius».[4]
Ingressos
El 2009 a Le Chambon-sur-Lignon hi havia 1.153 unitats fiscals que integraven 2.490 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 15.555 €.[5]
Activitats econòmiques
Dels 214 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa extractiva, 7 d'empreses alimentàries, 2 d'empreses de fabricació de material elèctric, 6 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 39 d'empreses de construcció, 51 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 4 d'empreses de transport, 25 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 3 d'empreses d'informació i comunicació, 8 d'empreses financeres, 13 d'empreses immobiliàries, 12 d'empreses de serveis, 29 d'entitats de l'administració pública i 14 d'empreses classificades com a «altres activitats de serveis».[6]
Dels 76 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era una oficina de correu, 3 oficines bancàries, 2 funeràries, 4 tallers de reparació d'automòbils i de material agrícola, 1 taller d'inspecció tècnica de vehicles, 2 autoescoles, 8 paletes, 4 guixaires pintors, 14 fusteries, 5 lampisteries, 6 electricistes, 5 perruqueries, 13 restaurants, 6 agències immobiliàries, 1 tintoreria i 1 saló de bellesa.[7]
Dels 24 establiments comercials que hi havia el 2009, 1 era un supermercat, 1 una gran superfície de material de bricolatge, 2 botigues de més de 120 m², 5 fleques, 2 carnisseries, 4 llibreries, 3 botigues de roba, 3 botigues d'electrodomèstics, 1 una botiga de material esportiu, 1 una joieria i 1 una floristeria.[8]
L'any 2000 a Le Chambon-sur-Lignon hi havia 25 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 910 hectàrees.[9]
Equipaments sanitaris i escolars
El 2009 hi havia 1 hospital de tractaments de mitja durada (seguiment i rehabilitació), 2 farmàcies i 1 ambulància.
El 2009 hi havia 1 escola maternal i 1 escola elemental. A Le Chambon-sur-Lignon hi havia 2 col·legis d'educació secundària i 1 liceu d'ensenyament general. Als col·legis d'educació secundària hi havia 245 alumnes i als liceus d'ensenyament general 180.
Poblacions més properes
El següent diagrama mostra les poblacions més properes.
Història recent
Amb una població majoritàriament protestant, el poble tenia una certa tradició d'ajuda als pobres. Durant la Segona Guerra Mundial i liderats pel pastor André Trocmé i la seva esposa Magda, els habitants del poble acolliren jueus en les seves cases i granges, amagant-los al bosc en moments de perill i anant-los a cercar amb una consigna preestablerta després. També els donaren documents falsificats per facilitar-los el pas a Suïssa. És difícil de calcular el nombre de jueus que pogueren trobar refugi o mitjà d'evasió per les accions dels habitants de Chambon, tot i que les estimacions prudents els valoren en més de 3 mil. Així mateix, és difícil de singularitzar els habitants, també el catòlics, del poble o de les granges de l'entorn que col·laboraren. Alguns en patiren les conseqüències, com el cosí del pastor, Daniel Trocmé que fou deportat i morí al camp de concentració de Majdanek. A més de la quarantena de nominacions individuals a persones, el poble (com a col·lectiu) fou distingit amb el títol de Just entre les Nacions per l'institut Iad va-Xem.
Referències
- ↑ «Population et logements par commune depuis le recensement de 1962 (1961 pour les Dom) à 1999» (en francès). INSEE. Arxivat de l'original el 5 desembre 2008.
- ↑ Logement, 1968-2007
- ↑ «Population par sexe et âge quinquennal de 1968 à 1999» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2010].
- ↑ Emploi et population active 1999 et 2007
- ↑ Revenus fiscaux des ménages en 2008
- ↑ Créations et stock d'établissements par commune en 2009
- ↑ Nombre d'équipements des services aux particuliers
- ↑ Nombre d'équipements et de services dans le domaine du commerce en 2009
- ↑ Exploitations agricoles
- Résumé statistique[Enllaç no actiu] Fitxa resum de dades estadístiques de Le Chambon-sur-Lignon a l'INSEE.
- Évolution et structure de la population[Enllaç no actiu] Fitxa amb el detall de dades de Le Chambon-sur-Lignon a l'INSEE
- France par commune Arxivat 2012-01-11 a Wayback Machine. Dades detallades de tots els municipis de França accessibles a partir del mapa.