Luca Valerio

Plantilla:Infotaula personaLuca Valerio

Portada del seu llibre publicat a Roma el 1604 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1552 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Regne de Nàpols) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1618 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióCollegio Romano (1570–1578) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Roma La Sapienza (1600–1618)
Collegio Greco a Roma (1591–1600)
Biblioteca Vaticana (1591–1618)
Marcantonio Colonna (1580–1591) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Arquimedes
Influències en
Bonaventura Cavalieri
Jean-Charles della Faille
André Tacquet
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Luca Valerio (Nàpols, 1552 (Gregorià) - Roma, 17 de gener de 1618) va ser un matemàtic italià a començaments del segle xvii, conegut sobretot pel seu treball sobre el centre de gravetat dels sòlids.

Vida

Luca Valerio va néixer a Nàpols el 1552[1] fill de Giovanni Valeri de Ferrara i de Giovanna Rodomano d'origen grec. Res es coneix de la seva infància, però se suposa que la va passar a l'illa de Corfú on la família de la seva mare eren membres de la noblesa, en un ambient, doncs, grec.

A partir de 1570, va estudiar al Collegio Romano de Roma on va tenir com a professor a Clavius.[2] En obtenir la seva titulació va romandre a Roma on donà classes de retòrica i de grec al Collegio Greco i també classes privades. Entre els seus alumnes privats es compta Ippolito Aldobrandini (qui anys després seria el papa Climent VIII). El 1590, durant un viatge a Pisa, va conèixer Galileo Galilei amb qui establirà una cordial relació epistolar que durarà fins al 1616 en que s'interromprà bruscament pel des-encontre que s'explica més avall.

A partir de 1591, té un càrrec a la Biblioteca Vaticana de conservador de manuscrits grecs,[3] que compatibilitza amb tasques de professor. Primer al Collegio Greco i a partir de 1600 a la Universitat de Roma. El 1612 s'incorpora com a membre de l'Accademia dei Lincei.

El 1616, en decretar-se pel Vaticà la falsedat de les teories heliocèntriques de Galileu, demana la seva baixa voluntària de l'Accademia dei Lincei que li és refusada i és acusat de traïdor pels altres membres de l'acadèmia, trencant-se definitivament la seva relació amb Galileu.[4]

Obra

La seva obra principal és De centro gravitatis solidorum (Roma, 1604) en la que, seguint els mètodes d'Arquimedes, determina els volums i els centres de gravetat dels sòlids de revolució i dels seus segments. En fer aquests càlculs, inicia el camí que portarà al càlcul infinitesimal, ja que comença a introduir el concepte de límit.[5]

També va publicar altres dos llibres:

  • 1582 Subtilium indagationum seu quadratura circuli et aliorum curvilineorum[6] que va atraure força l'interès de Galileu i,
  • 1606 Quadratura parabolae[7]

Referències

  1. ↑ Baldini i Napolitani, 1991, p. x, diuen que potser el 1553.
  2. ↑ Carta, 2022, p. ix.
  3. ↑ Carta, 2022, p. x.
  4. ↑ Freedberg, 2002, p. 132 i ss.
  5. ↑ Nicotra, 2022, p. 8.
  6. ↑ Carta, 2022, p. xiii.
  7. ↑ Carta, 2022, p. xi.

Bibliografia

  • Baldini, Ugo; Napolitani, Pier Daniele «Per una biografia di Luca Valerio - fonti edite e inedite per una ricostruzione della sua carriera scientifica» (en italià). Bollettino di Storia delle Scienze Matematiche, Vol. 11, Num. 1, 1991, pàg. 3-157. ISSN: 0392-4432.
  • Biacino, Loredana «Temi Generali Nell'opera di Luca Valerio» (en italià). Bollettino di Storia delle Scienze Matematiche, Vol. 30, Num. 2, 2010, pàg. 189-222. DOI: 10.1400/157162. ISSN: 0392-4432.
  • Biagioli, Mario «Knowledge, Freedom, and Brotherly Love: Homosociality and the Accademia dei Lincei» (en anglès). Configurations, Vol. 3, Num. 2, 1995, pàg. 139-166. DOI: 10.1353/con.1995.0010. ISSN: 1063-1801.
  • Carta, Federico «Luca Valerio: diffusione ed eredità delle sue opere giovanili» (en italià). Università di Pisa, Tesi de Laurea, 2022, pàg. 1-183.
  • Freedberg, David. The Eye of the Lynx: Galileo, His Friends, and the Beginnings of Modern Natural History (en anglès). University of Chicago Press, 2002. ISBN 0-226-26148-4. 
  • Napolitani, Pier Daniele; Saito, Ken «Royal road or labyrinth? Luca Valerio's De centro gravitatis solidorum and the beginnings of modern mathematics» (en anglès). Bollettino di Storia delle Scienze Matematiche, Vol. 24, Num. 2, 2004, pàg. 71-138. DOI: 10.1400/17074. ISSN: 0392-4432.
  • Nicotra, Lucca «Leggendo Galileo: dalla scodella di Luca Valerio agli indivisibili di Bonaventura Cavalieri e all’Additive Manufacturing» (en italià). Periodico di Matematica, Vol. 4, Num. 1, 2022, pàg. 7-38. DOI: 10.53159/PdM(IV).v4n1.064. ISSN: 2612-6745.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Luca Valerio» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Stromholm, Per. «Valerio (or Valeri), Luca» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 18 desembre 2013].
  • Westfall, Richard S. «Valerio (Valeri), Luca» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 30 juliol 2024].
  • Baldini, Hugo. «Valerio, Luca» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2020. [Consulta: 31 juliol 2024].
Registres d'autoritat