La mangosta vermella de l'Índia (Urva smithii) és una espècie de mangosta. Aquesta mangosta, juntament amb la mangosta de coll ratllat, és l'única espècie endèmica de mangosta de l'Índia i Sri Lanka.
Descripció
Aquesta espècie té una longitud conjunta del cap i del cos que varia entre 39 i 47 centímetres, una longitud de la cua entre 33 i 36 centímetres, i pesa entre 0,95 i 1,85 quilos.
El seu pelatge és de color marró o gris fosc i està esquitxat de petites taques blanques i negres per tot arreu. Al voltant del cap i les espatlles, el seu pelatge té un tint vermellós. L'extrem de la seva cua és negre[1] (entre 5 i 7 centímetres).
Està molt estretament relacionada amb la mangosta grisa de l'Índia, però es distingeix per la seva cua lleugerament més llarga i amb l'extrem de color negre.
Distribució i hàbitat
Es troba als boscos dels turons de l'Índia peninsular[2] (centre i sud del país, i també a Orissa i Bengala Occidental) i a Sri Lanka. En contrast amb la mangosta grisa de l'Índia i la mangosta de Java, viu principalment als boscos, on prefereix les zones més apartades. No obstant això, s'han trobat en arrossars aïllats i en camps relativament oberts.
Comportament
A causa del fet que prefereix viure en zones apartades i aïllades, és molt poc el que es coneix del comportament d'aquesta mangosta. No obstant això, és sabut que, com altres mangostes, caça de dia i de nit.[3]
Dieta
S'alimenta de rosegadors, llangardaixos, serps i carronya.[1]
Cultura
A Sri Lanka és anomenada Hotambuwa per la comunitat de parla singalesa. És considerada generalment com a animal antipàtic i una plaga.
La civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis), una altra espècie endèmica de Sri Lanka, també és anomenada Hotambuwa a causa de la seva similitud en aparença i coloració del pelatge.
Subespècies
Existeixen tres subespècies d'aquesta espècie de mangosta:
(anglès) Corbet, G. B. and Hill, J. E. 1992. Mammals of the Indo-Malayan Region: A Systematic Review. Oxford University Press, Oxford, UK.
(anglès) Wozencraft, W. C. 2005. Order Carnivora. In: D. E. Wilson and D. M. Reeder (eds), Mammal Species of the World: A taxonomic and geographic reference. Third Edition, pàg. 532-628. Smithsonian Institution Press, Washington, DC, USA.
(anglès) Yoganand, T. R. K. and Kumar, A. 1995. The distributions of small carnivores in the Nilgiri Biosphere Reserve, southern India: A prelminary report. Small Carnivore Conservation 13: 1-2.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat salvatge africà (F. lybica) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)