Marcelle Bard
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 febrer 1903 Ginebra (Suïssa) |
Mort | 4 juny 1988 (85 anys) |
Religió | Protestantisme |
Formació | Universitat de Ginebra |
Activitat | |
Ocupació | teòloga |
Marcelle Bard, (Ginebra, 7 de febrer del 1903 - Ginebra, 4 de juny de 1988) va ser una teòloga i pastora ginebrina.[1]
Biografia
Marcelle Bard fou filla de Louis-Elisée, pastor i professor de moral i de teologia pràctica, i d'Emilie Voan. El 1929 es va llicenciar en teologia per la Universitat de Ginebra i fou consagrada com a primera dona pastora a l'Església nacional protestant de Ginebra, amb la condició de pastora auxiliar.[1] Aquesta qüestió va causar polèmica al Consistori, que dubtava de que una dona fos capaç de complir correctament les tasques de pastora, tot i que des de 1909 les dones participaven en l'elecció dels pastors o en la modificació de la constitució de l'Església protestant del cantó de Ginebra.[1] Al 1930 Marcelle Bard es casà amb Marcel Dottrens, metge de professió. Es van divorciar el 1932.
Entre el 1930 i el 1969 feu tasques de col·laboració hospitalària, i des de 1933 obtingué un ministeri a la parròquia de la Servette (barri de Ginebra).
Fou la pionera del pastorat femení i finalment al 1943 fou admesa com membre de ple dret de la Companyia dels pastors.
Durant l'exercici del seu ministeri treballa pels malalts i pels desfavorits als nous barris de Ginebra.
Les primeres dones pastors de la modernitat
Marcelle Bard va ser una de les primeres dones pastores consagrades a les esglésies no vinculades a l'Estat a Suïssa el 1929. El mateix any, Madeleine Blocher-Saillens va ser consagrada a França. Al 1935 Lydia von Auw també esdevingué pastora al cantó de Vaud (Suissa).[1]